Anàlisi d'Obres Mestres: Kandinsky (Composició IV) i Dalí (La Persistència de la Memòria)
Composició IV de Kandinsky: Anàlisi i Context
És una obra creada per Kandinsky l'any 1911, realitzada amb oli sobre tela, d'estil abstracte. Representa una lluita entre cavallers i es troba a Düsseldorf.
L'obra va ser creada en un any de gran tensió entre nacions europees, als inicis del segle XX, un període marcat per avanços científics i tecnològics i profunds canvis socials i ideològics. Kandinsky va ser un pioner en la creació de l'art abstracte, cofundador del grup expressionista Der Blaue Reiter i autor de dos llibres fonamentals: De l'espiritual en l'art i Punt i línia damunt el pla.
És una pintura no objectiva que, tot i així, manté elements que per la seva forma remeten a objectes de la natura. En aquesta obra, observem a l'esquerra dos genets; al centre, un castell amb una corona blava que divideix el quadre en dues meitats. La part esquerra presenta plans irregulars i formes inacabades superposades, mentre que la dreta està més acabada i definida. A l'esquerra del quadre hi ha dinamisme, i a la dreta, serenitat, ambdues sensacions entrellaçades per la força i disposició dels colors. Els colors predominants són el blau, groc, vermell i verd, amb un cromatisme ric, una pinzellada nerviosa i vital, i nombrosos jocs rítmics.
En aquesta obra, s'observa l'eliminació d'elements figuratius i una invitació a la contemplació de línies i colors per part de l'espectador. La pintura no s'adreça a la vista, sinó a l'ànima. Hi ha una impressió directa de la naturalesa externa, i les formes mostren emocions internes i maneres de sentir interiors, però raonades amb una intencionalitat prèvia.
Kandinsky va estar influenciat sobretot per la música, especialment pel concepte de leitmotiv, on l'harmonia era més important que el tema. Aquest concepte musical va influir molts artistes del camp no figuratiu i, al seu torn, va ser influenciat per l'Expressionisme abstracte de Pollock o Kline.
La Persistència de la Memòria de Dalí: Anàlisi i Simbolisme
És una de les obres més reconegudes de Salvador Dalí, coneguda popularment com La dels rellotges tous. Va ser pintada l'any 1931, amb oli sobre tela, i és una obra surrealista de gènere oníric que es troba al MoMA.
L'obra s'emmarca en la Segona República Espanyola, en un període d'entreguerres marcat per l'Exposició Universal i el Crac del 29. La pintura va ser realitzada anys previs a la Guerra Civil, en un context de totalitarisme creixent a Europa. Dalí va tenir relació amb Lorca i Buñuel, i l'any 1928 va donar suport al manifest surrealista, unint-se més tard al grup. És conegut per la seva extravagància, i la major part de la seva obra es troba al Teatre-Museu Dalí de Figueres.
En aquesta obra, observem quatre rellotges (tres tous i un de normal), un paisatge atemporal i solitari, una platja i penya-segats. A l'esquerra, en primer pla, hi ha uns blocs de pedra rectangulars sobre els quals reposen dos rellotges metàl·lics: un de doblegat al marge de la roca i l'altre a sobre, amb la vora plena de mosques i formigues. A la mateixa roca, hi ha una branca d'olivera seca amb un altre rellotge tou. Finalment, el tercer rellotge tou s'emmotlla sobre un estrany rostre humà. És un dibuix molt meticulós, amb una llum projectada a través d'un fons no visible. Cromàticament, destaquen les tonalitats ocres i blaves, amb pinzellades planes i precises.
La seva temàtica principal és la problemàtica del pas del temps. Hi ha una iconografia rica en el rostre del centre i en altres elements com les formigues i les mosques. Els rellotges són els protagonistes d'aquesta obra, representant la memòria i el record de tot allò passat. Les roques i la platja emmarquen una escena típicament mediterrània.
El paisatge és oníric i fantasmagòric, amb referències a la pintura metafísica de Giorgio De Chirico. Tècnicament, presenta una pintura minuciosa comparable a la de Vermeer, combinada amb teories freudianes que van marcar els inicis de l'etapa surrealista de Dalí.