Anàlisi de La Plaça del Diamant: Biografia de Mercè Rodoreda i Context Històric

Biografia i Obra de Mercè Rodoreda: Context Històric i Literari

Mercè Rodoreda (1908-1983) va ser una escriptora catalana molt important del segle XX. A la seva infantesa no va anar a l'escola a causa de la malaltia de la seva mare, però el seu avi la va culturitzar molt amb la seva biblioteca (li tenia molt d'apreci). Després la van casar amb el seu oncle (que havia anat a buscar fortuna a Amèrica) i van tenir un fill.

Durant la Guerra Civil, Rodoreda es va exiliar, deixant el seu fill i el seu marit. Es va instal·lar a Limoges (França) i va començar treballant de modista per sobreviure. Més tard, va anar a una casa d’escriptors on va conèixer el seu amant, Armand Obiols. A causa de la Segona Guerra Mundial, també va ser perseguida a França, així que va marxar cap a Ginebra, on va viure gairebé fins al final de la seva vida. En els seus últims anys va tornar a Catalunya. Rodoreda tenia consciència de dona i defensava la llibertat amorosa.

L’obra La Plaça del Diamant es basa en el moment abans de la República, continua amb la República i després la Guerra Civil i la postguerra. Va ser escrita el 1962 a Ginebra, durant l’època del franquisme i la dictadura.

El Context Històric i l'Existencialisme

El context històric ens remunta al segle XX, moment de la Primera Guerra Mundial. La guerra va deixar un ambient de pobresa i tristesa, la qual cosa va provocar el qüestionament de l’ésser humà: què fem al món? (La guerra és més mort que vida). Els intel·lectuals es van plantejar l’existència i va néixer el moviment literari de l’existencialisme (on soc, per què hi soc, on vaig…). El pare del moviment és Jean-Paul Sartre, i altres autors destacats són Kafka i Camus.

D’altra banda, la Revolució Industrial va provocar un canvi total de paradigmes de feina basat en la producció, en el qual els homes es converteixen en màquines. Consisteix en el treball en sèrie i en l’alienació (despersonalització, la persona humana no té importància, la producció sí).

La Novel·la Psicològica i La Plaça del Diamant

A causa d’aquest context històric de principis del segle XX, desperta la psicologia (l'estudi de la ment), concretament la psicoanàlisi de Sigmund Freud, que deia que el problema rau en com gestionem la sexualitat. Per explicar-ho, ho dividia en dos conceptes:

• El complex d'Èdip (nois enamorats de la seva mare i el pare com a rival).
• El complex d'Electra (noies enamorades del seu pare i la mare com a rival).

Alguns autors d’aquest corrent són James Joyce, Virginia Woolf i Kafka.

La novel·la psicològica és un corrent en el qual sabem què pensa en tot moment el personatge principal. Per tant, en aquest cas, Mercè Rodoreda construeix un monòleg interior de la Natàlia on sabem el que passa per la seva ment i, d’aquesta manera, podem entendre la psicologia de la protagonista, el seu passat, etc.

Paral·lelisme entre els Fets Històrics i la Vida de Natàlia

Històricament i políticament parlant, la novel·la estableix un paral·lelisme amb la vida de la Natàlia:

1. Abans de la República: Quan la Natàlia estava amb en Pere, hi havia tranquil·litat (una pau relativa, no comparable amb les revoltes i guerres posteriors).
2. República, Guerra Civil i Postguerra: El període en què la Natàlia va estar amb el Quimet representa les revoltes republicanes, la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra. En aquesta etapa, la Natàlia es troba sola i desolada fins a arribar al clímax i pensar en l’assassinat i el suïcidi.
3. Postguerra i Recuperació: Intervé l’Antoni, durant la postguerra, qui és la salvació de la Natàlia i on ella comença a ser lliure i a dedicar-se temps a ella mateixa.

També podem comparar històricament la Natàlia amb l'alienació esmentada pel treball en sèrie de la Revolució Industrial.

El Quimet: Estratègies de Submissió i Pèrdua d'Identitat

El Quimet utilitza diverses estratègies per sotmetre la Natàlia:

• Pèrdua d’identitat: No li diu Natàlia, sinó Colometa, començant d’aquesta manera la seva pèrdua d’identitat.
• Atracció per la seguretat: El Quimet sempre es mostrava amb seguretat, la qual cosa ella no tenia. Això la va atreure des del principi, ja que després de la mort de la seva mare la seva inseguretat va créixer.
• Imposició i domini: A l’inici, quan fan un sopar i ell arriba una hora tard, demostra que ell decideix i està per sobre, imposant-li la vida que viurà i el paper que tindrà com la seva dona.
• Gelósia i control laboral: La fa dimitir de la seva feina a la pastisseria per la seva gelosia en veure que altres homes la miren.
• Manipulació i presa de decisions: És ell qui pren sempre les decisions (sobre la casa, la cerimònia de boda i sobre el sexe i fer fills els diumenges) i la culpa de les coses (manipulació), com del seu mal de cama (del qual ell s’aprofita per no fer res, ni treballar).
• Masclisme i violència: Va fer una cadira només per a homes, i li feia mal durant el sexe (el símbol del ganivet).

El Paper de les Dones en la Novel·la i la Societat

Les dones juguen un paper complicat a la novel·la, ja que en aquella època no avançaven sense un home, ja fos marit, pare o germà (custodiades i sotmeses). Un altre aspecte general és la maternitat, ja que quan la mare té un bebè, deixa d’existir com a dona. No tenien temps per a elles mateixes, i en moltes ocasions es genera el desig de tenir espai propi.

Concretant més en els personatges femenins de la novel·la, trobem tres generacions:

Generació de la Natàlia

• Julieta: Decidida, idealista, revolucionària, moderna, emocional.
• Griselda: Vol viure bé, pragmàtica, aprofita i se’n va amb qui té diners.
• Natàlia: Enganxada a un home, sotmesa, però amb la lucidesa i capacitat de pensar, amb la decisió amagada.

Generació de les Dones Grans

• Enriqueta: Vídua, lúcida, conservadora i defensora del patriarcat.
• Mare d’en Quimet: Somiadora, no és beneita, casar el seu fill és la seva solució per estar tranquil·la.
• Mare de la Natàlia: Representa la protecció maternal, la felicitat, la infantesa, la mort i la desolació.
• La dona del pare: Arpia, li cobra el menjar i la separa del pare.
• Les veïnes: Manen, decideixen i ho saben tot.

Generació Més Jove

• Rita: Vol viatjar i conèixer món, no vol homes, però ha de casar-se perquè encara no hi ha sortida social sense els homes (dictadura).

L'Escena de la Visita de la Julieta: Contrast de Vides

En aquesta escena, apareix la Julieta després de no veure la Natàlia des del naixement de l'Antoni. Quan queden, la Julieta li diu que s'ha fet de la milícia i s'ha enamorat. Li explica la seva història d'amor amb ell: es van conèixer i hi ha vegades que van a casa d'un ric, es posa un vestit i passen un moment molt romàntic sense sexe, però amb molta emoció i enamorament.

Davant d'això, la Natàlia ho compara amb la vida que té ella i pensa que això no està fet per a ella. Després ho explica a l'Enriqueta i aquesta, que és molt conservadora, culpa la Julieta dels canvis que es produeixen al món i que no haurien de ser (comparació de generacions: Julieta moderna, Enriqueta tradicional). Tot i així, la Natàlia continua amb la seva vida i aguantant el que li ha tocat.

L'Evolució de la Protagonista: Natàlia, Colometa i Senyora Natàlia

L'evolució de la protagonista es pot dividir en tres etapes:

1. Natàlia (Inseguretat i Innocència)

Al principi del llibre, se’ns mostra la Natàlia com una dona insegura, indecisa i esporuguida. No sap ben bé què fa ni el que vol, i treballa a una pastisseria. Després de la mort de la seva mare, el seu pare es va casar amb una dona arpia i s’havien allunyat molt. Manté una relació amb un noi anomenat Pere, que es comportava bé amb ella.

2. Colometa (Submissió i Lucidesa Amagada)

Després, apareix el Quimet, qui amb la seva seguretat (que a la Natàlia li falta), l'atrau i acaba deixant el Pere per casar-se amb ell, amb qui té dos fills. En aquest moment passa a dir-se «Colometa» i comença un procés de despersonalització. Tot i la seva pèrdua d’identitat i de decisió, conserva la seva lucidesa i aguanta. Ella sap el que ha de fer en tot moment, per exemple amb la revolució dels coloms, en la qual no s’enfronta al Quimet, però d’amagat sacseja i mata els coloms.

3. Senyora Natàlia (Llibertat i Tancament del Passat)

Després de la mort d’en Quimet, en la difícil postguerra, quan estava a punt de rendir-se, apareix l'adroguer Antoni, un home amatent, madur i generós que respecta la Natàlia i la salva a ella i als seus fills. Intenta retrobar-se a ella mateixa gràcies al que li concedeix l’Antoni: temps i llibertat. Acaba tancant amb el passat, ja no és la Colometa, sinó la Senyora Natàlia.