Anàlisi de La Plaça del Diamant: Personatges, Estil i Temes Clau

Conclusions sobre Natàlia i La Plaça del Diamant

Natàlia, amb Quimet, esdevé mare, esposa i criada. Perd la possibilitat de realitzar-se i de tenir una identitat pròpia; per això es mostra tan passiva. Només al final, quan s’allibera d’aquests rols, aconsegueix reconciliar-se amb ella mateixa.

Amb Antoni, el segon marit, Natàlia pot ser una persona adulta sense que la necessitat d’amor li anul·li la personalitat; no li cal perdre la seva identitat ni ser l’objecte dels desigs d’un altre, com li passava amb Quimet. Antoni, a causa de la impotència, no pot ni necessita reafirmar la seva identitat masculina, amb la qual cosa renuncia a sotmetre Natàlia; és a dir, que no pot assumir el paper dominant que la societat assigna a l’home en relació amb la dona. Això és el que permet a Natàlia preservar la seva identitat. La novel·la proposa trobar espais per a l’amor basats en el diàleg i no en la submissió i el domini.

Interpretació de la paraula "contents"

Com es pot interpretar la paraula “contents” que tanca la novel·la? Les relacions de parella només són possibles com a rivalitat i només un pot conservar la seva identitat a costa de l’altre (castració d’Antoni o anul·lació de la Colometa). Aquestes relacions només són satisfactòries quan cap dels dos vol imposar-se a l’altre, quan són equitatives.

Un dels grans mèrits de la novel·la és que aconsegueix esborrar les fronteres entre història i anècdota personal, entre vida exterior i interior, de manera que ens fa sentir molt més cruament els efectes de les tragèdies col·lectives, de la guerra, de la destrucció sobre la gent innocent.

Elements de la Llengua Oral

• Frases curtes
• Juxtaposició o coordinació predominen sobre la subordinació
• Lèxic quotidià
• Repeticions
• Diminutius
• Onomatopeies
• Ús de l’estil indirecte
• Sintaxi senzilla
• Descripcions exhaustives

Recursos Estilístics

• Minuciositat, especialment en les descripcions
• L’inesperat: sobretot en descripcions i comparacions, l’autora introdueix un element sorprenent entre els quotidians
• Atenció al detall, capacitat d’observació
• Ús dels colors associats a estats d’ànim
• Fa el mateix amb el temps atmosfèric
• Elements lírics: flors, ocells, petits objectes...
• Distància emocional
• La repetició
• Els símbols
• Sovint Natàlia no és el subjecte de les seves pròpies accions
• Ús del monòleg interior

La Narradora

• Narradora homodiegètica: és alhora narradora i personatge.
• La narradora rememora el passat des d’un present indeterminat.
• No sabem a qui narra la seva vida ni per què la narra.
• Amb tot, cal distingir-les: la narradora ens explica la història de la protagonista, però no intenta “explicar-la”.
• La narradora intenta reflectir l’absurd de la vida i l’angoixa existencial de la protagonista que no sap “què ha vingut a fer al món”.
• Sembla que els altres parlin per boca seva, es limita a transmetre els pensaments i les decisions dels altres.

L'Estil de La Plaça del Diamant

L’estil tan peculiar de La Plaça del Diamant es basa en l’equilibri i harmonia entre dues opcions expressives aparentment contradictòries:

• L’oralitat
• El lirisme

Aquesta forma d’escriure ha rebut el nom d’escriptura parlada.