Quim Monzó, El perquè de tot plegat: contes i temes recurrents

Resum

Aquest document ressenya dos contes de Quim Monzó, «La carta» i «Oldeberkoop», i recull els temes recurrents de l'obra de l'autor, com la solitud humana, la crítica a la societat de consum, l'angoixa vital, la mort i la incomunicació. Els contes reflexionen sobre la facilitat de passar de l'amor a l'odi i sobre el monòleg quotidià de personatges que no escolten els altres.

Punts clau

«La carta» narra un home que se suïcida després de l'abandonament de la seva exnovia, que li respon amb una carta cruel.
«Oldeberkoop» és un monòleg d'una noia que consumeix drogues, i el seu amic només escriu les seves paraules.
Un tema recurrent és la solitud: l'home neix sol, pren les decisions importants sol i mor sol.
Monzó critica la societat de consum, que converteix la vida en una cursa d'obstacles.
La mort es presenta com el final de tot, allò que té un principi.
Quim Monzó i Gómez va néixer el 1952.

Posa't a prova

-Onzè conte: La carta

Un home es suïcida per l'abandonament de la seva exnovia, aquesta li respon una carta, desprès que ell li envies moltisimes, amb una on el tracta com el mes baix que existeix, i es descarrega amb ell d'un manera desmesuradament cruel, desgraciadament amb molts fets que podrien ser possibles. Es un relat que podria passar realment i això ens deixa reflexionant sobre coses entre d'elles com es de fàcil de passar de l'amor a l'odi i de deixar a una persona a la vora del suïcidi .

-Quinzè conte: Oldeberkoop

Es un veritable monòleg d'una noia que no sembla estar molt centrada i li dona molt a les drogues, el seu amic no fa res mes que escriure i ella no li fa cas fins que s'adona de que escriu tot el que ella diu repetint-lo paraula per paraula. Es un capítol original i l'acció es ben quotidiana, es a dir, aquesta mena de persones que no es callen ni sota l'aigua i que a mes no diuen res interessant perquè si com a mínim ho fessin se'ls escoltaria algú.

temes recurrents :

la solitud humana fins que lesser uma no accepta que viu en una solitud no viura be. Neix sol. Les decissions importants les pren sol . Quan mor, mor sol.

organització de la societat: critica periodica de com hem montat la societat , cursa del consumisme, hem comvertit la vida en una cursa d'obstacles.

agressivitat

sexualitat

la mort: vista com el final de tot, allo que te un principi
angoixa vital: tots vivim en un raconet dangoixa, sempre ens fem una mica de retret

felicitat: flaixos, instants que un percep que la vida ha de ser viscuda
incomunicació

observació dle nostre entorn

buidor de lindividu

ironia

perdua de la memoria

autor: Quim monzó i Gómez va néixer al 1952

eix de producció: olivetti, moulinex, chafoteaux et mary al 1980

Preguntes freqüents

De què tracta el conte «La carta» de Quim Monzó?

Tracta d'un home que es suïcida després de l'abandonament de la seva exnovia, la qual li respon amb una carta molt cruel, tot i que ell li n'ha enviat moltíssimes.

Quins són els temes recurrents de Quim Monzó en aquesta obra?

Els temes recurrents són la solitud humana, la crítica a l'organització de la societat i el consumisme, l'agressivitat, la sexualitat, la mort, l'angoixa vital, la felicitat, la incomunicació, la buidor de l'individu, la ironia i la pèrdua de la memòria.