Anàlisi de la Poesia Medieval Catalana i la Novel·la Cavalleresca
El Sirventès en la Cort Medieval
Definició i Funció
El sirventès és un gènere de poesia medieval que tracta temes morals o polítics. Els trobadors l'utilitzaven per a la polèmica o la sàtira, sovint component una nova lletra sobre una melodia coneguda. Aquesta funció propagandística era possible gràcies al paper del trobador com a servent a la cort, on la cançó era considerada una "feina" per als servents.
Recursos Literaris en la Poesia d'Ausiàs March
Un dels recursos literaris més habituals en la poesia d'Ausiàs March és la hipèrbole.
Concepte de l'Amor en Ausiàs March
Anàlisi del Poema LXXXI
El poema LXXXI d'Ausiàs March presenta l'amor com una navegació perillosa, una metàfora present en la literatura clàssica i medieval. El poeta troba la seva veu en el fracàs amorós, construint la seva poesia sobre la frustració sentimental. Aquesta visió, juntament amb la crítica a la dama (vostre ergull), representa una novetat en la poesia catalana del segle XV.
«Així com cell qui es veu prop de la mort
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurare
no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, que vaig afanys passante
veig a vós bastant mos mals delir.
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.»
Versió Actualitzada
«Com aquell que es veu a prop de la mort quan corre mal temps, perillant enmig de la mar, i veu el lloc on pot refer-se i no hi ateny per la seva sort malvada, mesdevé a mi, que vaig passant turments i us veig a vós, que basteu per destruir els meus mals. Desesperat de poder satisfer els meus desitjos, aniré pel món recitant el vostre orgull»
De les Cròniques Històriques a la Novel·la Cavalleresca: Joanot Martorell
Funció i Valor de les Cròniques Històriques
Les cròniques històriques tenien una funció política i un valor literari significatius. Servien per a:
- Difondre els esdeveniments de l'època.
- Servir d'exemple a prínceps i governants.
- Justificar la política reial.
- Satisfer la vanitat de la casa regnant.
- Fomentar l'esperit nacional.
Les seves característiques principals són:
- Gran valor literari, lingüístic i històric.
- Fets contemporanis a l'autor.
- Testimoni directe o de fonts properes.
- Figura central del monarca o la dinastia.
- To heroic del relat.
Semblances entre Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc
Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc comparteixen diverses semblances:
- Són de les primeres grans novel·les modernes.
- Tracten la vida dels cavallers amb realisme.
- Tenen un esquema narratiu similar.
- Els enemics dels cavallers es basen en experiències reals.
- Presenten una influència de les cròniques històriques.
Tirant lo Blanc segons Mario Vargas Llosa
Mario Vargas Llosa descriu Tirant lo Blanc com una "novel·la de cavalleria, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica, psicològica: totes aquestes coses alhora i cap d'elles exclusivament". Aquesta pluralitat reflecteix la realitat mateixa, amb la seva multiplicitat de lectures i perspectives. L'obra aconsegueix un "realisme total" en presentar una visió complexa i multifacètica del món, on es barregen objectivitat i subjectivitat, acte i somni, raó i meravella.
Joanot Martorell construeix un univers on el cavaller protagonista aconsegueix allò que els reis del seu temps no van poder: alliberar Constantinoble dels turcs. Aquesta obra ofereix una alternativa a l'experiència insatisfactòria de l'època, a través d'un món narratiu ric i complex.