El món normal no li interessa (veu tothom massa alegre); se sent més còmode en un ambient més obscur, el món dels morts.
Es compara amb el rei de Xipre, ja que cap metge pot curar el seu patiment (que no és físic, sinó sentimental).
Va patint contínuament.
Per una banda es vol morir per acabar amb el seu patiment, però per l'altra no, ja que no veuria més la seva amada.
Li demana a la seva amada que ella també pateixi per ell com ell per ella.
El pseudònim que li ha posat a la seva amada és .
Poema amorós on el poeta expressa la seva profunda tristesa i desesperança en estimar una dona que no li correspon. El poema transmet una sensació de foscor i pessimisme, mostrant el dolor sincer i intens del poeta.
(5) Jus lo front port vostra bella semblança (Jordi de Sant Jordi)
Tracta sobre l'amor després de la mort (*amor post mortem*).
(6) La balada de la garsa i l’esmerla (Joan Roís de Corella) – RENAIXENÇA
Argument i Estil
Comença amb una introducció descriptiva. Els dos temes principals són l'amor i el desamor que li causa la dama.
Història de desamor protagonitzada per l'amant desconegut que es lamenta per no ser correspost per la dama.
És un amant tímid que li costa manifestar l'amor cap a la dama i es moriria si la dama no el mira. La mort seria la prova contundent del seu amor, però provocaria tristesa i dolor en el cor de la dama.
La mirada és molt important (només vol que la dama li miri).