Guia de figures retòriques i mètrica catalana

Resum

Aquest document reuneix un glossari de les principals figures retòriques, com l'al·legoria, l'anàfora, la metàfora o la sinestèsia, amb una breu definició de cadascuna. També inclou notes sobre accentuació de temps verbals, sinalefa i elisió, i conceptes bàsics de mètrica i gèneres poètics com l'art major, la rima o els gèneres trobadorescs. És una eina útil per repassar terminologia de literatura i anàlisi de textos poètics.

Punts clau

Les figures retòriques són recursos expressius; la metàfora substitueix el terme real per l'imaginari i la comparació hi afegeix un nexe (com, com si, més que).
La sinalefa i l'elisió redueixen el recompte sil·làbic: són creixents quan hi ha i/u davant de vocal i decreixents quan hi ha vocal davant de i/u.
Segons el nombre de síl·labes, l'art major té 9 o més síl·labes i l'art menor fins a 8.
La rima consonant coincideix en tots els sons, mentre que l'assonant només coincideix en les vocals.
Els gèneres trobadorescs inclouen el sirventès (atac personal, polític o a un país), el plany (lament per la mort d'algú) i l'alba (separació de dos amants).

Posa't a prova

Figures retòriques

Al·legoria: Conjunt d’imatges que representen una sola cosa.
Al·literació: Repetició de sons o lletres.
Anàfora: Repetició d’una paraula o frase al principi de cada vers per donar sentit.
Antítesi: Unió de dues paraules o conceptes de sentit contrari.
Aposició: La segona part exerceix una funció explicativa.
Apòstrofe: Dirigir la paraula a algú en un to emocionant.
Asíndeton: Supressió de conjuncions (i, o, però, doncs, quan, ja que, a més…).
Comparació: El primer terme és real i el segon imaginari, units per: com, com si, més que…
Encavalcament: Ruptura sintàctica al final d'un vers.
Enumeració: Sèrie d’idees referides a una mateixa cosa.
Epítet: Substantiu acompanyat d'un adjectiu.
Hipèrbaton: Alteració de l'ordre gramatical.
Hipèrbole: Exageració.
Homofonia: Identitat fonètica entre dues paraules o expressions de significat diferent.
Interrogació retòrica: Pregunta que no espera resposta.
Lítote: Negar el contrari del que es vol afirmar.
Metàfora:
- El primer terme és real (A) i el segon imaginari (B). És igual a la comparació, però sense nexe.
- El terme imaginari (B) substitueix el real (A).
Metonímia: Designació d'una cosa per mitjà d'una altra (relació de causa-efecte, continent-contingut).
Onomatopeia: Imitació de sons reals.
Oxímoron: Substantiu + adjectiu amb sentits oposats.
Paradoxa: Unió d’idees o paraules oposades que amaguen una veritat.
Paral·lelisme: Ordenació simètrica d’un conjunt de frases o de les seves parts.
Paranomàsia: Dues paraules que sonen igual però canvien un so.
Perífrasi: Substituir un terme per més paraules de les necessàries.
Personificació: Atribuir propietats humanes a animals o objectes.
Pleonasme: Repetició d’una paraula o idea per reforçar l’expressió.
Polisíndeton: Repetició de conjuncions per crear un efecte d’acumulació.
Quiasme: Disposar de manera encreuada els elements sintàctics de dos versos.
Sinestèsia: Associació d’elements que provenen de diferents sentits (vista, oïda, gust, tacte o olfacte).

Notes sobre accentuació i mètrica

Accentuació en temps verbals:

1a pers. sing. del futur (-é): Cantaré, faré, hauré…
Passat en dubte, desig o possibilitat: Cantés, cantéssim…

Sinalefa i elisió

Són fenòmens que redueixen el recompte sil·làbic (una síl·laba):

Creixents: i / u + vocal.
Decreixents: Vocal + i / u o i / u + i / u.

Conceptes de mètrica i gèneres

Art Major: 9 síl·labes o més.
Art Menor: Fins a 8 síl·labes.
Rima: Consonant (coincideixen tots els sons) o Assonant (només vocals).
Gènere de la rima: Femenina (esdrúixola i plana) o Masculina (aguda).
Sirventès: Atac personal, polític o a un país.
Plany: Lament per la mort d’algú.
Debat poètic: Discussió entre dos trobadors.
Alba: Separació de dos amants a l'arribada del dia.
Pastorel·la: Diàleg amorós entre un trobador i una pastora.
Viadera: Cançó popular paral·lelística (2 estrofes i 2 versos).

Preguntes freqüents

Què és una metàfora?

És una figura retòrica en què el primer terme és real (A) i el segon és imaginari (B). A diferència de la comparació, no porta nexe, i el terme imaginari substitueix el real.

Quina diferència hi ha entre art major i art menor?

L'art major té 9 síl·labes o més, i l'art menor té fins a 8 síl·labes.

Què és una sinestèsia?

És l'associació d'elements que provenen de diferents sentits, com la vista, l'oïda, el gust, el tacte o l'olfacte.