Anàlisi Profunda de Frankenstein: Romanticisme, Gòtic i Crítica Social
Frankenstein: Romanticisme i Dissidència
Frankenstein utilitza el romanticisme per expressar els seus ideals. S'incorpora a la cultura anglesa romàntica l'element dissident. Moltes converses entre Byron i Shelley surten a l'obra.
Frankenstein funda la novel·la gòtica moderna, que és un relat de tintes filosòfic-metafísiques, una història de denúncies socials i assumptes científics. Té un ambient extraviat i errant i examina els misteris de la mort. Hi ha una lluita psicològica, moral i física, i la criatura intenta assemblar-se als humans.
Una idea de Shelley és el patiment sense raó.
Frankenstein com a Al·legoria Religiosa
Frankenstein és una desoladora representació de l'univers religiós judeocristià. Elaborat amb el patró del Gènesi, Mary Shelley elabora un esquema en què Víctor exerceix de Déu, donant forma a un ésser deforme, desvalgut i ignorant: la seva criatura.
I si Víctor Frankenstein és Déu, el monstre és l'home, desgraciat i solitari, abandonat en un món inhòspit i cruel.
La idea de l'home abandonat per Déu forma part de l'escenografia habitual del moviment romàntic, però la idea d'un Déu afligit i aterrit davant la seva pròpia creació és senzillament revolucionària, i només Byron o els romàntics més exaltats seran capaços de presentar un Déu "culpable" per la seva creació.
Crítica Social i Política a Frankenstein
Aquesta novel·la representa el canvi de tota la societat, com amb l'arribada de la modernitat, la societat tradicional queda reemplaçada per una societat industrial, seguint els interessos egoistes, sense formar part d'un Tot, que a vegades exploten en violentes rebel·lions. El seu veritable objecte d'interès i tema és la Revolució Francesa, la seva degeneració en terror i dictadura, ja que Mary i Percy Shelley eren seguidors de les polèmiques de la Revolució Francesa. Parla d'una revolució social, de la rebel·lió dels fills contra els pares, de la moderna producció industrial, de la reproducció asexual (on no cal la unió d'home i dona), del coneixement científic. També està dedicat al seu pare, William Godwin, conegut per les seves idees utòpiques sobre la regeneració de la raça humana.