Anàlisi Profunda de Madame Bovary: Temes, Personatges i Tècniques Narratives

Temes i Assumptes Centrals de Madame Bovary

Els temes de la novel·la estan relacionats fonamentalment amb la psicologia dels personatges. A continuació, es detallen els més rellevants:

• Monotonia i Desil·lusions de la Vida Quotidiana

  És la història d'una jove frustrada en el seu matrimoni que té somnis d'amor i luxe. Com a conseqüència del seu avorriment i de la vulgaritat de la seva vida, es mostra com una dona desencantada i infeliç en el seu matrimoni. Cada vegada se sent més irritada amb Charles per la seva simplicitat i per l'absència d'ambicions; es troba sola perquè no troba ningú amb qui compartir les seves inclinacions i els seus sentiments.

• Xoc entre Realitat i Fantasia

  Es manifesta el xoc entre la realitat prosaica, mediocre i vulgar, i la irrefrenable fantasia d'Emma, que la porta a voler viure només els episodis que llegeix a les novel·les sentimentals.

• Els Trets Quixotescos d'Emma

  Aquest personatge de Cervantes fou un inadaptat de la vida per culpa de la imaginació i d'algunes lectures i, a l'igual que Emma, la seva tragèdia consistí a voler viure els seus somnis en la realitat. La seva afinitat consisteix a intentar realitzar aquests desitjos.

• La Insatisfacció

  És una conseqüència de l'avorriment i la vulgaritat de la seva vida, molt diferent de la que havia somiat en les novel·les romàntiques.

• L'Adulteri

  La insatisfacció i la fantasia la porten a somiar amb una altra vida. El seu primer amant és Rodolphe Boulanger, jove, terratinent i aficionat a les dones; ambdós projecten fugir junts, però en realitat ell no vol comprometre's, per la qual cosa renuncia al pla i se'n va sense Emma. La protagonista cau malalta en saber la notícia. El segon amant, Lleó, amb qui manté una idíl·lica relació un bon temps amb la qual els dos se senten plenament satisfets, però Emma acaba adonant-se que aquest amor tampoc cobreix les seves expectatives i pateix una gran decepció.

• La Degradació Moral

  Conforme avança la novel·la, Emma es mostra com una dona cada vegada més egoista, a qui li agraden les festes, els objectes cars, els luxes i que actua mirant únicament pels seus propis interessos sense tenir en compte els moments difícils que travessa la seva família.

• El Suïcidi

  Les circumstàncies d'Emma van empitjorant; els deutes que genera la infidelitat són cada vegada més grans i els creditors, juntament amb el fet d'amagar tot això a Charles, la porten a la desesperació.

Personatges Principals de Madame Bovary

Emma Bovary, la Protagonista

L'autor centra tot el seu interès en el retrat de la protagonista i en l'estudi del seu caràcter que determinen el desenvolupament de la novel·la. És una inadaptada al món que l'envolta, a causa d'una imaginació desmesurada. És una gran lectora de novel·les d'amor, de relats exòtics i de poesia romàntica. És apassionada i inconformista i tracta de fugir del món que l'envolta amb l'adulteri. El seu encant físic exerceix una atracció i un encant irresistible per als tres homes amb qui manté relacions: el seu espòs i els dos amants. Però la seva rebel·lia és individual perquè trenca amb les convencions socials en benefici propi.

És un personatge fonamentalment ambigu perquè és una dona dominant i rebel, com a esposa i com a amant, perquè se sent obligada a ser-ho, atès que cap dels tres homes és capaç de prendre decisions. Amb el seu espòs, els rols home-dona s'inverteixen molt aviat; Emma passa a ser la personalitat dominant i es fa sempre la seva voluntat. Conforme avança la novel·la es tornarà més audaç i anirà prenent actituds pròpiament masculines. Per comprendre la situació d'Emma cal tenir en compte que està sola, a més de ser dona; i tracta d’enfrontar-se amb el seu medi amb un incurable materialisme i una predilecció per gaudir de la vida. I tot això, xoca amb el que la religió i la moral de l'època prohibeixen estrictament.

Gràcies a la seva valentia per acceptar com és, viu experiències profundes. Se'ns presenta com un personatge ambivalent, de vegades mostra coincidència amb els personatges de la novel·la romàntica perquè es mostra audaç, però també s'emociona.

Els Tres Homes de la Novel·la

• El Marit: Charles Bovary

  Charles Bovary és un home dèbil, sense ambicions, amb idees i hàbits tradicionals. És producte de la seva educació; la mare ha decidit el seu futur i continua intervenint en la seva vida d'adult. També és patètic perquè està enamorat d'una forma servil i cega d'Emma, que el detesta. En la seva relació conjugal el domini d'Emma sobre ell és constant i la seva influència continua fins i tot després de la seva mort.

  Després de la mort de la seva dona, descobreix tota la veritat. L'amor que sent per ella és un sentiment vertader, la qual cosa contrasta amb els sentiments frívols de Rodolphe i Lleó. Per tant, la persona més mediocre és l'única que és capaç de sentir un amor pur per Emma, tant en vida com després de morta. Ella pren consciència d'aquesta adoració incondicional en un instant abans de morir.

• Els Amants

  Representen dues formes oposades d'estimar una dona casada, bella i insatisfeta.

  • Rodolphe Boulanger

    Terratinent que arriba a la ciutat i es creu superior, que troba en Emma una tendresa que contrasta amb les prostitutes amb qui està acostumat a relacionar-se. El seu únic propòsit és treure profit de la situació d'Emma. És un personatge superficial, sense inquietuds; només Emma el troba interessant, fascinada pel seu origen, el seu atractiu i el seu encant personal. Quan ella el pressiona perquè fugin junts, ell l'abandona i la deixa arruïnada moralment: és el primer xoc seriós d'Emma amb la realitat i quan té el seu primer pensament de suïcidi. Anys després ella el busca perquè la salvi de la ruïna; ell s'excusa que no pot ajudar-la i és quan ella, desesperada i sense ajuda, se suïcida.

  • Lleó Dupuis

    És, al principi, l'encarnació de la insistència i el sentiment més pur i generós, però més tard es descobreix com un home ambiciós i mediocre que se sent afalagat per tenir una dama com a amant. Coneix Emma i tenen gustos afins per les lectures sentimentals i les evocacions romàntiques. Com l'amor no es concreta, se'n va a Rouen a seguir estudiant: tres anys després es troba allí amb Emma i viuen un idil·li semblant a una lluna de mel.

• Homais, el Boticari

  És el personatge que millor representa la fe en el coneixement i el progrés que va caracteritzar França durant tot el segle XIX. És un home superb, interessant i amb ànsia de poder. És el típic burgès de poble. És vil i servil davant els superiors i té complex de superioritat. Després de la mort d'Emma i la ruïna del metge, evita la seva relació amb Charles perquè no el considera de la mateixa classe. Se sent plenament feliç perquè les autoritats el condecora amb la creu d’honor.

Personatges Secundaris

Alguns dels personatges secundaris que completen aquest quadre de costums de províncies, presenten un caràcter simbòlic i ajuden a definir l'ambient:

• Madame Bovary Mare

  Dominant i autoritària. Ha modelat el caràcter dèbil del seu fill; detesta Emma, però els treu en diverses ocasions de dificultats econòmiques. Odia la literatura i dóna la culpa dels desordres de la seva nora a aquest motiu. Vol quedar-se amb la seva néta, la qual cosa provoca el trencament total de les relacions amb el seu fill.

• Monsieur Bovary Pare

  No s'assembla gens al seu fill. És simple, primitiu, però lliure. Mor d'un infart.

• Heloïse Dubuc

  Primera esposa de Charles. Malaltissa i gelosa. Quan es descobreix que no era tan rica com deia, és humiliada pels Bovary i mor pocs dies després de sobte. Charles la plora, però aviat se li oblida.

• Berthe

  Filla de Charles i Emma. La seva mare només se'n recorda d'ella quan té problemes amb els seus amants; és la víctima de tota la tragèdia del suïcidi d'Emma. Al final la recull una tia d'Emma, que com no té diners, l'envia a treballar a una filatura. Amb el seu destí d'obrera anònima de la Revolució Industrial, sense poder de superació, es dissolen les ambicions de Madame Bovary.

• Abat Bournisien

  Capellà de Yonville. No té cap aptitud com a conseller espiritual davant les crisis d'Emma. Contínuament està en desacord amb el boticari Homais. Cap dels dos són capaços d'ajudar els veïns del poble.

• Felicité

  És la criada dels Bovary; al començament fidel als seus amos, mostra habilitats per encobrir les fugides de la senyora amb els seus amants. Quan la senyora es declara en fallida econòmica, es mostra còmplice i servicial, però quan aquesta mor, fuig amb Teodor, però furta tots els millors vestits de la seva senyora.

• Monsieur Rouault

  Pare vidu d'Emma. La mort de la seva filla el deixa desolat i aviat pateix una paràlisi que el porta a la mort.

• Hipòlit

  Jove servent de l’hostal “El lleó d'or”. És coix i pateix la incompetència professional de Charles en operar-lo del peu.

• Madame Lefrançois i Madame Tuvache

  La primera és l'ama de la taverna i la segona la dona de l'alcalde. Són xafarderes i testimonis indirectes de la tragèdia d'Emma.

• Doctor Canivet

  Metge prestigiós que ha de substituir Charles en diverses ocasions degut a la seva incompetència: en el cas de la gangrena d’Hipòlit i després en l'enverinament d'Emma.

• Doctor Larivière

  Antic mestre de Charles. Assisteix Emma en els seus últims moments i dictamina que no té cap salvació. És un dels pocs personatges nobles de la tragèdia. Els crítics asseguren que representa el pare de Flaubert.

• Edgar Lagardry

  És un famós tenor de qui Emma s'enamora platònicament, però de qui aviat s'oblida en tornar a trobar a Lleó.

Tècniques Narratives a Madame Bovary

L’interès de l’obra recau en la seva innovació formal i temàtica, sobretot en la creació de l’estil indirecte lliure, com a creador de tècniques narratives innovadores que donen pas a la primera novel·la actual. La qualitat de la prosa de Flaubert es deu a la intenció de la mateixa precisió, harmonia i bellesa que té el vers.

Narrador i Punt de Vista: Perspectives Narratives

A l’obra són vàries les perspectives narratives que es deixen sentir al llarg del relat, i tant important és la varietat de narradors, com la subtil transició d’uns a altres.

• Narrador en Primera Persona del Plural

  La novel·la s’inicia amb la descripció de l’arribada de Charles al col·legi. L’escena està narrada en primera persona del plural. L’autor no es demora a deixar passar aquest tipus de narrador, fent-lo servir únicament en aquest primer capítol i fent-lo desaparèixer posteriorment a la resta de l’obra. Parla des del plural, cosa que indica que són diversos els personatges, podria tractar-se d’un narrador col·lectiu, tal vegada el conjunt d’alumnes del col·legi o un grup d’ells. Però també pot ser un dels alumnes que utilitza el plural per modèstia i voluntat d’anonimat. Aquest tipus de narrador, per la forma gramatical darrere la qual s’oculta, contagia a la matèria narrativa cert misteri envoltat d’inquietud.

• Narrador Omniscient

  És qui narra i descriu gairebé tot el que ocorre; és extern al món narrat i parla des de la 3a persona del singular. Les seves característiques són:

  • L’Omnisciència

    Relata tot el que ocorre tant a l’exterior com a la intimitat.

  • La Ubiqüitat

    És a totes les parts, es desplaça en el temps i en l’espai.

  • L’Omnipresència

    Decideix quines dades han de ser comunicades al lector i quines amagades.

  Es presenta de dues formes atenent al grau d’intromissió i visibilitat en el món real:

  • Narrador Invisible

    És el principal; és objectiu i informa sense emetre judici, i fa la impressió que no existeix. Narra en 3a persona, no opina, no extreu ensenyaments morals ni socials de la història.

  • Narrador Filòsof

    Aquest sí que sentencia o treu conclusions morals, o bé una regla de conducta. No abunda gaire, només realitza interrupcions momentànies en certs moments importants de l’obra. El seu pas és breu i rotund perquè sempre parla de manera categòrica.

• Narradors Personatges

  Les veus dels personatges substitueixen la descripció sense utilitzar cap tipus de narrador omniscient, sinó amb el diàleg o el monòleg. Fan servir la 1a persona del singular. La seva funció guanya importància a mesura que avança la història. Als primers capítols la forma dominant és la descripció, però quan l’acció passa a Yonville, les veus dels personatges se senten amb major freqüència, i això s’intensifica a la 3a part on el diàleg serà la forma principal de la narració.

Estil Indirecte Lliure

Aquest és el tret més característic d’aquesta obra; es tracta d’un estil emprat per narrar sempre la intimitat i el mètode del qual es val Flaubert per aconseguir-ho és un savi ús de la interrogació i dels verbs en imperfet i condicional, amb la qual cosa apropa el personatge al lector. Aquest recurs narratiu serveix al narrador omniscient per plasmar el pensament dels personatges sense intervenir directament, amb la qual cosa aconsegueix una impressió de naturalitat.

L'Espai a Madame Bovary

Dels espais on transcorre la novel·la, un és real, Rouen, i els altres dos, Tostes i Yonville, són fruit de la imaginació de l’autor. La vida dels Bovary es desenvolupa en dos pobles semblants, petits i amb personatges típics; amb vides monòtones, avorrides i plenes de prejudicis. A Rouen, Emma troba consol per a l’asfixiant vida del poble.

Els espais més concrets tenen molta importància:

• En la descripció de les cases del matrimoni, a Tostes i Yonville, apareix un element recurrent: la finestra.
• Un altre espai amb molta entitat és la farmàcia de Homais, que a més de ser un lloc de reunió, tindrà una importància cabdal en el final.

El Temps Narratiu

El temps és un altre element narratiu important. Vargas Llosa distingeix quatre tipus diferents a la novel·la:

• Un temps amb major dinamisme i agilitat en què el narrador utilitza el pretèrit perfet simple.
• Un altre temps que és el de la reflexió, el dels estats d’ànim, el que descriu les motivacions. Aquí la història no avança i el temps verbal característic és el pretèrit imperfet d’indicatiu.
• Moments en què el temps no és ni ràpid ni lent, sinó que l’acció desapareix. El seu temps gramatical és el present d’indicatiu.
• Un altre pla temporal de la novel·la es compon de les persones, coses i llocs, l’existència de les quals és únicament subjectiva, només existeix en la fantasia dels personatges. El temps verbal depèn del temps a què es refereix el personatge, la majoria de les ocasions, és el present, però no sempre.

Trets d'Estil de Flaubert

L’estil de l’obra és un concepte que no només abraça la preocupació per la llengua, sinó tot el que es refereix a l’estructura de la novel·la: una tècnica que es refereix tant a l’ús de la paraula com a l’organització dels materials narratius. L’elecció de les paraules i el ritme eren per a l’autor la part més excitant del seu treball; considerava una frase aconseguida quan era musicalment perfecta.

Característiques del Realisme Literari

Flaubert volgué transmetre la complexitat de la societat francesa del segle XIX i els canvis polítics, científics, filosòfics, socials i ideològics que experimentà França després de la Revolució Francesa. Necessita plasmar la realitat. Trobem:

• Referències a la industrialització o a les transaccions comercials on es manifesta el progrés econòmic i social de l’època.
• El desenvolupament científic en els comicis agrícoles.
• Les pràctiques mèdiques, la intenció de les quals és mostrar el contrast entre les pràctiques tradicionals i el progrés mèdic i científic del segle XIX.
• L’anticlericalisme que es vivia en el moment històric en què se situa la novel·la.
• El gust burgès per les arts, la cultura, la música i el teatre.

Sentit de l'Obra

El segle XIX es caracteritza perquè és una època de grans convulsions polítiques i socials. La industrialització va provocar un impuls econòmic i la burgesia es converteix en la classe hegemònica, amb la qual cosa el matrimoni burgès s’imposa per les convencions socials.

En la producció literària d’aquest segle apareix molt sovint la insatisfacció, el fracàs del matrimoni i l’adulteri. Aspectes que evidencien un malestar individual davant la imposició matrimonial de l’home davant la dona. Cal destacar que la majoria dels protagonistes de les novel·les d’aquesta època són dones i també apareixen moltes escriptores que amaguen el seu nom real sota pseudònims masculins.

Vargas Llosa fa un estudi on demostra que els quatre ingredients que fan una novel·la molt més seductora són:

• La Rebel·lia

  La protagonista es rebel·la contra la seva situació, és una inconformista. Vol gaudir, conèixer altres mons i que la seva vida es realitzi d’una forma totalment plena.

• La Violència

  Impregna tota la història, tant de forma física com de forma espiritual.

• El Melodrama

  Té a veure amb la inclinació per tot allò que és realista. Un exemple del melodrama reflectit a l’obra és el personatge del cec com a premonitori del seu final i el jove enamorat d’una dona que mai podrà aconseguir.

• El Sexe

  És la base del que ocorre i és, juntament amb els diners, la clau dels conflictes. Aquest tema ocupa un lloc important a la novel·la perquè també l’ocupa a la vida i l’autor volia simular la realitat. L’erotisme és fonamental a l’obra, però l’autor es va veure obligat a prendre mesures per tal d'evitar la censura.

La Primera Novel·la Contemporània

La crítica destaca a l’obra la seva innovació formal i temàtica, precursora de tècniques narratives innovadores que donen pas a la novel·la contemporània.

• L’antiheroi es converteix en matèria central de la novel·la; per tornar bell el que fins aleshores semblava un tema antiartístic, l’autor es va servir de la forma. Segons l’autor, el novel·lista ha de ser un artista en el seu estil.
• Flaubert altera el mode de narrar: redueix el diàleg al mínim, les històries no es conten, se senten; el relator (narrador) es fa invisible, no opina, no intervé.
• Resulta innovador que canvia d’escenari en prestar atenció a la classe mitjana. Mentre que els escriptors anteriors prenien els seus personatges de les classes acomodades, Flaubert escull la petita burgesia provinciana per ambientar una història burgesa i banal, un adulteri.