La narrativa modernista catalana: tendències i autors

Resum

El document presenta la narrativa modernista catalana, les seves influències filosòfiques i les tres tendències principals: ruralisme, decadentisme i costumisme. Explica com la novel·la va abordar la relació entre intel·lectuals i societat, i analitza el ruralisme com a moda entre 1900 i 1910. També ofereix l'exemple de Raimon Casellas i la seva novel·la Els sots feréstecs (1901).

Punts clau

El Modernisme va adaptar la narrativa mantenint alguns elements del naturalisme, com la influència del medi, però rebutjant l'herència biològica.
La novel·la modernista tractava la relació entre intel·lectuals i societat, amb la idea que el triomf de l'intel·lectual havia de modernitzar Catalunya.
Les idees de Nietzsche, Spencer i Schopenhauer van influir en la trilogia consciència, voluntat i acció.
Les col·leccions populars com la Biblioteca Joventut o la Biblioteca Popular de l'Avenç van augmentar el públic lector.
La narrativa ruralista va ser una moda entre 1900 i 1910 que presentava drames rurals en escenaris muntanyencs.
Els sots feréstecs (1901) de Raimon Casellas és considerada la primera novel·la modernista i mostra el fracàs de la voluntat regeneracionista.

Posa't a prova

La narrativa modernista

En un primer moment, hi hagué desconcert a l'hora d'adaptar el Modernisme a la narrativa. En la darrera dècada del XIX, la sensibilitat estètica i la novel·la seguien en mans dels naturalistes i realistes. No hi ha una ruptura clara entre els naturalistes i els modernistes, sinó que aquests adopten algunes característiques d'aquells, com la influència del medi sobre els personatges; però se n'aparten de les idees més extremes, com l'herència biològica.

La novel·la adapta un dels temes europeus del moment: les relacions entre els intel·lectuals (o artistes) i la societat. El triomf de l'intel·lectual sobre la societat havia de suposar la modernització de Catalunya. Influència de Nietzsche, Spencer i Schopenhauer: consciència (de la realitat), voluntat (de transformar la realitat) i acció (assoliment dels objectius).

L'aparició de col·leccions populars (Biblioteca Joventut, Biblioteca Popular de l'Avenç...) feren augmentar el públic lector i s'afavorí l'aparició de noves veus. Tres tendències bàsiques: ruralisme, decadentisme i costumisme.

La narrativa ruralista

Moda molt estesa entre 1900-1910. Narracions curtes i novel·les que recollien drames rurals en escenaris muntanyencs, protagonitzats per personatges pintorescs. Moda molt estesa, però no tots recollien els conflictes ideològics del Modernisme. Per tant, no es poden considerar modernistes.

Relacions entre individu i massa (generalment passiva i immobilista)
Individu contra una força còsmica adversa, la pagesia (i la natura on viu aquesta), que s'oposa a la modernització del país.
Imitació dels llenguatges rústics i dialectals

Raimon Casellas (Barcelona, 1855-1910)

Creador i crític literari. Teòric influent. Els sots feréstecs, primera novel·la modernista (1901). Mossèn Llàtzer representa l'individu enfrontat a una societat atàvica. La natura (de la qual el poble no n'és més que una derivació) l'acaba consumint. És el fracàs de la voluntat regeneracionista. Identificació del protagonista amb l'intel·lectual que vol canviar la societat, però la societat esdevé immòbil i els seus esforços no tenen resultats.

Preguntes freqüents

Quines són les tres tendències bàsiques de la narrativa modernista catalana?

Les tres tendències bàsiques són el ruralisme, el decadentisme i el costumisme. El text només desenvolupa en detall el ruralisme.

Quina és la primera novel·la modernista segons el text?

El text indica que Els sots feréstecs (1901) de Raimon Casellas és la primera novel·la modernista.

Per què el ruralisme no es considera plenament modernista?

No tots els textos ruralistes recollien els conflictes ideològics del Modernisme, per això no es poden considerar modernistes.