Quan comença la Renaixença?

Segons el text, la Renaixença comença el 1833 amb la publicació del poema L'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. El moviment acaba amb el Modernisme.

Quina és la diferència entre el romanticisme liberal i el conservador?

El romanticisme liberal està format per republicans, escèptics i ateus, i utilitza sobretot les revistes com a mitjà. El conservador és monàrquic, moderat i confessional, i sent interès pel passat medieval.

Renaixença i Romanticisme català: orígens, objectius i característiques

Resum

El text explica els orígens de la Renaixença, que s'inicia el 1833 amb L'Oda a la Pàtria d'Aribau, i el seu sentiment nacionalista impulsat per la burgesia. Repassa els fets històrics que la marquen, els escriptors il·lustrats i els objectius del moviment. També presenta el romanticisme català, les seves tendències liberal i conservadora i les seves característiques principals.

Punts clau

La Renaixença comença el 1833 amb L'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau i acaba amb el Modernisme.
El terme Renaixença apareix al voltant del 1870, any de plenitud del moviment.
La Renaixença recupera la consciència diferencial de Catalunya i reivindica un passat gloriós.
El romanticisme s'introdueix a Barcelona el 1823 a través de la revista El Europeo.
El romanticisme català es divideix en una tendència liberal i una de conservadora.
Una característica clau del romanticisme és el rebuig del Neoclassicisme i la primacia de la fantasia sobre la raó.

Posa't a prova

Renaixença

Comença el 1833 perquè es publica un poema anomenat L'Oda a la Pàtria, publicat per Bonaventura Carles Aribau, i acaba amb el Modernisme. Es caracteritza per un sentiment nacionalista impulsat per la burgesia, i la seva plenitud és al 1870, quan apareix el terme Renaixença.

Fets que marquen la Renaixença

Espanya arriba tard a la Revolució Industrial.
Es produeix un conflicte entre els sectors agraris catalans i els sectors castellans.
A Espanya es produeix la Revolució Liberal.
La Il·lustració provocarà la introducció del Romanticisme i el Positivisme.

La Renaixença recupera la consciència diferencial a Catalunya i es basa en el passat, perquè reivindica un passat gloriós.

Escriptors il·lustrats

Lingüistes

Ignasi Perreres
Josep Ballot (*Gramàtica i apologia de la llengua catalana*)

Literari

Ignasi Torres i Amat (*Memòries per a ajudar a formar un diccionari crític*)

Historiadors

Antoni Capmany (*Memòries històriques sobre la marina, comerç i arts de l'antiga ciutat de Barcelona*)
Pròsper de Bofarull (*Els comtes de Barcelona vindicats*)

Els dos autors més importants van ser Capmany (que va voler recuperar la història catalana) i Bonaventura Carles Aribau (que va distingir llengua de pàtria).

Objectius de la Renaixença

Restaurar els Jocs Florals.
Identificar llengua i pàtria.
Conscienciar que la llengua és viable socialment i culturalment.
Interessar la burgesia per la llengua i la cultura.
Reconstruir la història de l'edat mitjana.
Divulgar els clàssics medievals.
Crear literatura de tots els gèneres.
Codificar i fixar la llengua.
Potenciar institucions públiques.
Recollir poesies i llegendes.

Romanticisme

El 1823 s'introdueix a Barcelona per la revista El Europeo, i un dels escriptors fou Bonaventura Carles Aribau. Però Ferran VII tanca la revista, i quan va morir van aparèixer més revistes romàntiques com El Vapor.

Ramon López Soler escrigué un manifest del romanticisme que, gràcies a la revolució burgesa que transforma l'estructura social, política i cultural del país, consolida el romanticisme. Proposa una nova concepció de la vida i del món, una diferent situació social de l'escriptor i el periodista.

Però el romanticisme a Catalunya no s'escriu inicialment en català, ja que no es considera una llengua apta per a la creació literària culta. El català apareix només en poesia. Bonaventura Carles Aribau escriu L'Oda a la Pàtria en català, que marca l'inici del romanticisme català i de la Renaixença.

Tendències del Romanticisme

Romanticisme liberal

Ideologia: Republicans, escèptics, ateus.
Art: Tendències agressives.
Mitjans d'expressió: Revistes.
Models d'escriptors: Alexandre Dumas i Victor Hugo.
Autors liberals: Pere Mata, Pau Piferrer, Víctor Balaguer.

Romanticisme conservador

Interessos: Interès pel passat medieval.
Política: Monàrquics, moderats, confessionals.
Revistes representatives: El Museo de las Familias, El Fènix, La Palma.
Models literaris: Walter Scott, Alessandro Manzoni, Chateaubriand.
Autors conservadors: Joaquim Rubió i Ors, Teodor Llorente, Manuel Milà i Fontanals.

Característiques del Romanticisme

Exaltació de la natura com a motor de vida, generadora de sentiments i receptora d'estats d'ànim.
El geni és la força originària que marca les regles a seguir. Un dels conceptes més lligats al romàntic és la incomprensió de l'autor per part de la societat.
Individualisme: Literatura del Jo. No es tracta d'imitar models antics, sinó de ser genial.
La divinitat és l'ésser i la raó suprema, que s'oposa al panteisme. Es valora la religiositat i l'heroisme cristià (especialment en el conservador).
Sentiment de pàtria: Es basa en la ira contra el tirà, l'exaltació de la llibertat i en normes lligades a l'individu i al poble.
El romanticisme potencia les grans passions, els caràcters forts i també la tristor, el dolor i la tendència al suïcidi (mal du siècle).
Rebuig del Neoclassicisme.
Predomini de la fantasia sobre la raó.
Creença en la bondat natural de l'home (influència de Rousseau).
Es valoren positivament la lletgesa i allò grotesc, que porten a l'afirmació de les forces irracionals en la vida.
Exotisme (interès per cultures i paisatges llunyans o desconeguts).
El somni com a estat de creació.
Interès pel folklore i el passat nacional (especialment l'Edat Mitjana).