La poesia dels trobadors i l'obra de Ramon Llull

Resum

Aquest document repassa la poesia dels trobadors, escrita en occità a les corts feudals, i les seves característiques: l'amor cortès, les cançons i els sirventesos. També presenta Ramon Llull i la seva aportació a la prosa catalana, amb una llengua moderna pensada per a temes que fins aleshores eren exclusius del llatí. L'alumnat hi troba les claus per entendre el pas de la poesia trobadoresca a la prosa medieval.

Punts clau

La major part de la poesia dels segles XI i XII es va escriure en provençal (occità).
Els trobadors componien en corts feudals gràcies al mecenatge dels senyors, però la interpretació era oral i feta pels joglars.
L'amor cortès és un amor apassionat que transgredeix les normes socials i té un codi estètic propi.
Els gèneres es codificaven: la cançó idealitzava la dama i el sirventès tenia caràcter moralitzador i de propaganda.
Ramon Llull va utilitzar una llengua catalana molt evolucionada per tractar temes que abans eren exclusius del llatí.
L'obra de Llull combina la cultura cortesa, la doctrina cristiana i el coneixement d'altres religions, amb l'objectiu de convertir els infidels.

Posa't a prova

La poesia dels trobadors

Al segle XIII es produeix la consolidació del català en textos en prosa de tota mena, tot i que encara era lluny d'arribar a substituir el llatí. La major part de l'obra poètica produïda entre els segles XI i XII fou escrita en provençal.

Trobador i joglars

La poesia trobadoresca, escrita en occità, és laica, cortesana i de gran tècnica formal. Els trobadors vivien en corts feudals gràcies al mecenatge dels senyors. A les corts trobaven el seu públic, componien per escrit i musicaven els seus versos, però la interpretació era sempre oral i corria a càrrec dels joglars. El més conegut fou Guillem de Cabestany.

L'amor cortès

És un amor apassionat que fa transgredir les normes socials de l'època. S'exposa amb un codi estètic propi i presenta els matisos d'una relació amorosa entre:

El trobador (Hom): l'amant.
La dama (Midons): que solia ser casada.
El marit (Gilós): l'obstacle.
Els acusadors (Lausangiers): els qui plantegen una amenaça als amants.

Els gèneres literaris

Estaven codificats segons la temàtica, el to i la mètrica:

La cançó: el poeta idealitza la dama segons la casuística de l'amor cortès.
El sirventès: de caràcter moralitzador, atac personal i propaganda ideològica.

Ramon Llull

Juntament amb el Llibre dels feits i la Crònica de Desclot, l'obra de Ramon Llull suposa un salt qualitatiu. Va utilitzar una llengua tan moderna que es va convertir en una de les més evolucionades del seu temps, fent-la apta per a qualsevol temàtica que, fins aleshores, estava restringida al llatí.

Llull reuneix els debats del seu temps i presenta una versió confessional i ordenada dels sabers medievals, amb l'objectiu d'aconseguir la conversió dels infidels. La seva obra combina:

La cultura cortesa d'influència trobadoresca.
El coneixement de la tradició doctrinal cristiana.
L'interès per l'espiritualitat dels ordes mendicants.
La familiaritat amb altres religions contemporànies.

Durant una etapa al Puig de Randa, va concebre la forma i manera de fer el llibre contra els errors dels infidels, obra fonamental i origen del mètode que desenvoluparà en moltes altres. El seu objectiu era divulgar el cristianisme i perfeccionar el llenguatge que vehiculava el seu missatge. Així, va fer la primera reflexió moderna sobre la comunicació, mirant de racionalitzar les seves circumstàncies i els elements que la fan possible.

Preguntes freqüents

Quina llengua utilitzaven majoritàriament els trobadors?

Els trobadors escrivien en occità, també anomenat provençal. Aquesta llengua va ser la de la major part de la poesia produïda entre els segles XI i XII.

Qui interpretava les poesies dels trobadors?

La interpretació era sempre oral i corria a càrrec dels joglars. Els trobadors componien i musicaven els versos, però no els interpretaven.

Quin era l'objectiu de Ramon Llull en la seva obra?

L'objectiu de Llull era aconseguir la conversió dels infidels i divulgar el cristianisme. També volia perfeccionar el llenguatge per transmetre millor el seu missatge.