Anàlisi de la Renda Econòmica i Legal

10) Renda Econòmica
- Renda econòmica Haig-Simons (Yi): Valor monetari de l’augment net de la capacitat de consum d’un individu durant un període de temps. Y_i = C_i ± ñW_i
En l’equació s’inclou el valor dels béns i serveis adquirits durant un període de temps (acostuma a ser d’un any) i pels quals paga directament un preu en el mercat, però també el valor de béns i serveis rebuts en espècie.
- Consum (C_i) à Béns i serveis adquirits (monetaris i en espècies) íntegres de manera que tot el consum s’estimi d’acord amb un criteri homogeni i representatiu de la capacitat de pagament. -----
- Variació en la riquesa (ñW_i) à inclou l’estalvi generat durant el període de temps, així com el valor dels béns adquirits gratuïtament com a conseqüència d’una herència o donació rebuda.

11) De la Renda Econòmica a la Legal
A la pràctica, la renda econòmica i la legal no coincidiran. No resulta complex entendre quines raons pràctiques i polítiques condicionen el concepte legal de la renda, aquella que finalment es grava. En conseqüència, en la definició legal de la renda finalment no s’inclou una part d’elements que sí s’integren en la renda econòmica.
- La renda legal no considera alguns elements que conformen la renda econòmica: Autoconsum - Guanys de capital no realitzats - Herències i donacions - Consum de vivenda habitual (per exemple, a Espanya)
- En altres ocasions, és precís utilitzar criteris administratius: Rendes en espècie: a Espanya, per exemple, vivenda 5-10% valor catastral - Serveis derivats de la utilització de béns duradors (segones residències) - Despeses necessàries per a l’obtenció de rendes de treball (deducció a tant alçat) - Estimació objectiva de rendes per activitats econòmiques (mòduls)
Malgrat que la renda legal no coincideixi amb la renda econòmica, la renda Haig-Simons constitueix el punt de referència.

12) Impost Global vs Dual
Impost global, impost de producte o impost dual
Tot i que la renda es pugui calcular com la suma del consum més la variació de la riquesa, en la pràctica és millor sumar els imports de les diferents fonts de la renda.
En un impost global sobre la renda, en la línia de la definició de Haig-Simons, totes les rendes integren una mateixa base imposable, poden compensar-se entre si i tributen d’acord amb la mateixa tarifa. Davant la imposició global, existeix l’alternativa de la imposició de producte, que en un extrem implica determinar bases imposables diferents per cada tipus de renda, quedant subjecta cada base a una tarifa diferent. Per tant, cada base es calcula i tributa de manera independent de les altres, com si fossin impostos diferents.
Una situació intermèdia és la de l’impost dual.
Des dels anys 90 del segle passat i unit al procés de globalització econòmica que, sens dubte, facilita la mobilitat del capital, els impostos sobre la renda han anat introduint una certa dialització.
- Elevada mobilitat de capitals, en un món globalitzat, amb paradisos fiscals i poca cooperació entre agències tributàries.
- Gravar les rendes del capital penalitza els estalviadors, encarint el consum futur en relació amb el consum present.
à Trade-off entre eficiència i equitat: d’acord amb l’equitat, totes les rendes han de gravar-se de la mateixa manera; les rendes més elàstiques han de gravar-se a tipus impositius inferiors.

13) Guanys de Capital
Aquest tractament dels guanys de capital pot generar canvis en el comportament dels contribuents:
- Efecte cerrojo (lock-in): asimetria entre guanys realitzats i no realitzats, ja que el titular d’un actiu té un incentiu per no transmetre’l i diferir d’aquesta manera la tributació. Raons fiscals determinen el comportament dels contribuents, generant amb ell una pèrdua d’eficiència. Gravar només els guanys realitzats pot també provocar distorsions en el comportament dels contribuents.
- Incentius a materialitzar pèrdues en determinats períodes per reduir la factura fiscal. En general, existeixen límits a la compensació de pèrdues de capital amb altres fonts de renda.
- Efectes sobre la composició de l’estalvi: (productes que tributen com rendes del capital vs productes que tributen com a guanys del capital)

14) Alternatives a l'IRPF
Les alternatives introdueixen un tractament diferent de les rendes del capital (en relació amb Haig-Simons)
Sobre la despesa personal
- Impost directe amb la base definida com la renda consumida
- Es deduiria de la base de l’estalvi net del període (adquisició d’actius)
- Seria problemàtic adoptar aquest impost (gent gran hauria de tornar a tributar al gastar la renda estalviada en el passat)
- La deducció per aportacions a plans de pensions o per adquisició de vivenda habitual respondria a aquesta lògica
Impost dual nòrdic
- Gravar amb menors tipus d’interès les rendes de K
Cotitzacions a la SS
- Impost que les empreses i treballadors estan obligats a pagar mentre el treballador desenvolupa la seva activitat
- A diferència d’altres impostos, les cotitzacions a la SS determinen beneficis rebuts a canvi
- Naturalesa mixta (entre tribut i assegurança)
- Amb màxims i mínims, els tipus de cotització són del 29,9% a empresa i 6,35% a treballador
- Les cotitzacions a la SS suposen el principal impost a Espanya i el seu pes relatiu és molt major que en altres països del nostre entorn.

15) El Perquè de l'Impost
Doble gravamen del dividend
- L’ISOC grava el benefici obtingut
- El benefici distribuït és gravat de nou, en el IRPF
¿Llavors, per què no s’elimina l’ISOC? La no existència de l’ISOC donaria un tracte fiscal favorable a la renda invertida a través de la societat per a diferir el pagament de l’impost, el que comportaria problemes d’equitat vertical i horitzontal, així com d’eficiència, ja que desplaçaria l’estalvi. L’ISOC corregeix aquesta disfunció del sistema fiscal.
Si en l’IRPF la definició de renda legal coincidís amb la econòmica (de Haig-Simons), l’ISOC no seria necessari. El benefici obtingut per la societat i no distribuït augmenta el valor dels seus fons propis, i amb ell, el valor de les accions. Per tant, l’accionista obté un guany de capital tot i que no vengui les seves accions.
En conclusió, l’ISOC ens permet resoldre els problemes d’equitat i eficiència que causaria gravar el benefici de les societats a través dels seus accionistes. Ara bé, la seva aplicació no està exenta d’altres problemes al provocar situacions de doble imposició.
A la pràctica, ISOC i IRPF coexisteixen, i se solen adoptar mesures per a corregir la doble imposició del dividend.
Actualment, a Espanya, no s’aplica cap mesura per a mitigar el problema de la doble imposició del dividend.

16) Elements de l'Impost
- Subjecte passiu: entitats amb personalitat jurídica (generalment amb responsabilitat limitada)
- Base imposable: benefici fiscal de l’exercici econòmic
- El benefici fiscal difereix del benefici econòmic: Amortització fiscal ≠ amortització econòmica - bº fiscal ≠ bº econòmic. El benefici fiscal s’obté al aplicar al bº comptable una sèrie d’ajustos (extra comptables) - El cost d’oportunitat del capital propi no és fiscalment deduïble
- Les pèrdues d’exercicis anteriors són fiscalment deduïbles (compensació cap endavant). A Espanya, les empreses de reduïda dimensió (aprox. < 10M €) també poden compensar cap enrere.

17) Mecanismes de Correcció de la Doble Imposició
La doble imposició és un problema important que es deriva de l’aplicació de l’ISOC.
Sistema Clàssic: els beneficis empresarials tributen en l’ISOC primer i després en el IRPF (NO hi ha correcció de la doble imposició)
Sistema d’Integració Total: NO existeix l’ISOC i els dividends tributen en l’IRPF
A la pràctica, ISOC i IRPF coexisteixen, però se sol corregir (en certa mesura) la doble imposició dels dividends.
Els sistemes d’integració operen en l’àmbit del soci.
Sistema d’Imputació de Dividends:
- Primer, es transforma el dividend net en dividend brut, i s’inclou a la base de l’IRPF
- Segon, es dedueix de la quota de l’IRPF el gravamen suportat pel dividend brut en l’ISOC
Coeficient d’imputació= 1/(1-ts) Coeficient de deducció= ts/(1-ts)
S’obté de la quota en l’IRPF com: A la pràctica, els coeficients d’imputació i de deducció poden coincidir (o no) amb 1/(1-ts) i ts/(1-ts)
A Espanya es corregeix la doble imposició de dividends quan l’accionista és persona jurídica. En concret, en l’ISOC, els dividends percebuts i les plusvàlues realitzades per participacions en altres empreses gaudeixen d’una exenció del 100%.