Anàlisi de la Revolució Francesa i el seu Impacte
La Revolució Francesa: Causes i Conseqüències
Al segle XVIII, una sèrie de males collites successives va provocar l'alça de preu dels aliments i el descontentament popular. La burgesia, enriquida pel creixement econòmic del segle XVIII, estava descontenta davant la seva marginació política perquè només els privilegiats podien ocupar càrrecs i gaudir de reconeixement social. La monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, a causa de les elevades despeses de la independència dels EUA. La solució al dèficit de l'Estat passava per una reforma fiscal que obligués l'aristocràcia a pagar impostos, però el monarca absolut tenia por de descontentar els privilegiats que constituïen el seu suport social principal.
República Democràtica (1792-1794)
Davant la negativa del monarca i dels privilegiats a acceptar els canvis revolucionaris, la burgesia radical i els sectors populars van proclamar la república. A més, va emprendre una transformació més profunda de la societat en un sentir democràtic, amb el sufragi universal masculí i igualitari (lleis socials).
República Burguesa (1794-1799)
Davant la radicalització de la revolució, la burgesia moderada va implantar una altra vegada el liberalisme censatari.
Els Sans-Culottes
Els sans-culottes eren les persones de les classes socials baixes que es van revoltar en contra dels privilegiats. Van constituir la majoria de l'exèrcit revolucionari i van jugar un paper molt important a les fases de la revolució. Pertanyien als grups més humils i el seu nom respon al fet que no portaven els culottes (pantalons lligats sota el genoll) de les classes altes. Vestien amb una escarapela tricolor (simbolitzava la França revolucionària), una pica (simbolitzava el poble en armes) i també portaven pantalons llargs. Van assaltar el palau reial (10/10/1792), van empresonar el monarca i van proclamar la república al setembre del mateix any.
Napoleó i el Consolat (1799-1804)
Napoleó va ser nomenat consol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804). Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari, reflectit en la constitució del 1800. El seu objectiu era posar fi a la revolució i establir un sistema polític que consolidés algunes de les conquestes revolucionàries. Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i allunyés del poder els sectors polítics més radicals.
Va restablir el liberalisme econòmic que protegía la iniciativa privada i els interessos de la burgesia. Va crear el Banc de França i va emetre bitllets bancaris. Va buscar la reconciliació dels francesos, va permetre el retorn dels exiliats que acceptessin el nou ordre i va firmar un concordat amb l'església. Va elaborar una sèrie de codis (civil, penal i de comerç) que van servir per dotar França d'un conjunt homogeni de lleis. Va reordenar l'administració de l'Estat en un sentit centralitzat amb la creació de les prefectures que feien complir les ordres del govern a les províncies. Va reformar la hisenda i el sistema d'ensenyament amb la creació dels liceus (escoles) de l'Estat. Es va fer nomenar consol vitalici i el 1804 es va coronar emperador, de lo poderós que es sentia; això va passar al 1802.