Cronologia i conceptes clau del regnat de Carles IV
Resum
Aquest document repassa la cronologia del regnat de Carles IV, des del seu inici el 1788 fins a la mort de Ferran VII el 1833, amb els esdeveniments més rellevants de la història espanyola. A més, recull els conceptes clau de l'època, com la Regència, la Milícia Nacional, la Maçoneria, el pronunciament, els afrancesats, la Constitució o el liberalisme. Serveix per situar cada fet en el seu context i entendre el procés cap al liberalisme.
Punts clau
- 1788: inici del regnat de Carles IV.
- 1795: Pau de Basilea, després de la Guerra Gran (1793-1795).
- 1808: Abdicacions de Baiona i inici de la Guerra del Francès.
- 1812: publicació de la Constitució de Cadis, el 19 de març.
- 1814: retorn de l'absolutisme.
- 1820: cop d'Estat de Riego.
- 1833: mort de Ferran VII.
- La Milícia Nacional va ser creada per les Corts de Cadis per defensar el liberalisme.
Cronologia del Regnat de Carles IV
1788 - Inici del regnat de Carles IV
1793-1795 - Guerra Gran
1795 - Pau de Basilea
1805 - Batalla de Trafalgar
1808 - Abdicacions de Baiona. Inici de la Guerra del Francès
1810 - Convocatòria de Corts
1812 - Constitució de Cadis
1813 - Tractat de Valençay
1814 - Retorn de l'absolutisme
1820 - Cop d'Estat de Riego
1823 - Els Cent Mil Fills de Sant Lluís
1830 - Pragmàtica Sanció
1833 - Mort de Ferran VII
Conceptes Clau
Regència
Govern d'un Estat durant la minoria d'edat, l'absència o la incapacitat del rei legítim.
Milícia Nacional
Unitats armades al marge de l'exèrcit regular organitzades per ciutats sota l'autoritat dels ajuntaments. Van ser creades per les Corts de Cadis per defensar el liberalisme, i els seus comandaments eren elegits per les tropes.
Maçoneria
Societat secreta d'origen medieval. Al segle XVIII els maçons van donar suport als principis il·lustrats i van ser-ne uns grans difusors. Van propugnar activitats clandestines liberals contra l'absolutisme amb la restauració absolutista.
Pronunciament
Aixecament militar liberal on un cap militar es pronunciava a favor de la Constitució i esclataven revoltes, en suport de la insurrecció, per aconseguir forçar un canvi polític.
Guerres Napoleòniques
Conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès. Van ser conflictes provocats durant la Revolució Francesa. Van durar entre el 1792 i el 1815, i sovint s'anomenen "la Gran Guerra".
Afrancesats
Minoria d'espanyols que van col·laborar amb la monarquia de Josep I Bonaparte.
Front Patriòtic
Format per la majoria de la població. Eren els opositors a la invasió. Hi havia posicions diferents: la noblesa i el clergat, els il·lustrats i els liberals.
Constitució
El 1810, el sector liberal va aconseguir formar una cambra única, amb sobirania nacional. El 19 de març de 1812 es va publicar la Constitució.
Guerrilla
Escamots locals d'uns 30 a 50 membres, tots pagesos, artesans, estudiants. Comandats per un cap, que eren militars o clergues.
Juntes
Juntes d'armament i defensa, reaccionaven davant el buit del poder creat per les abdicacions de Baiona i que van esdevenir organismes de govern alternatius a la monarquia de Josep I.
Liberalisme
Volien un nou sistema polític, basat en una constitució com a norma suprema. En la sobirania nacional, la divisió de poders, les institucions representatives i l'abolició dels privilegis estamentals.
Malcontents
Guerra que va esclatar el 1827. Van ser els liberals catalans que estaven molt descontents amb l'actuació dels sectors reialistes.
Milícia Nacional
Conjunt dels cossos sedentaris d'organització militar, compostos d'individus de l'ordre civil i instituïts a Espanya durant les lluites polítiques del segle XIX per la defensa del sistema constitucional.
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Què va passar amb les Abdicacions de Baiona?
El 1808 es van produir les Abdicacions de Baiona, que van marcar l'inici de la Guerra del Francès. Aquest buit de poder va afavorir la creació de les Juntes.
Què és la Milícia Nacional?
Eren unitats armades al marge de l'exèrcit regular, organitzades per ciutats sota l'autoritat dels ajuntaments. Van ser creades per les Corts de Cadis per defensar el liberalisme.
Què és un pronunciament?
És un aixecament militar liberal on un cap militar es pronunciava a favor de la Constitució i esclataven revoltes en suport de la insurrecció, per aconseguir forçar un canvi polític.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.