Anàlisi de 'El Senyor de les Mosques' a través de la filosofia

Anàlisi filosòfica de 'El Senyor de les Mosques'

1. Un dels llibres de Virginia Woolf, "Tres Guinees", indica que la funció simbòlica dels uniformes fomenta el bel·licisme i la transformació de cada persona. Segons Woolf, la roba no sols cobreix la nuesa, sinó que serveix per proclamar el rang social o intel·lectual de qui les porta. Es veu el paral·lelisme amb la pel·lícula quan, a l'inici, tots vesteixen amb l'uniforme que a la seva vida normal vestien, però, a mesura que va passar el temps, cadascun escull la seva manera de vestir, sempre guiada pels seus pensaments i personalitat. Ralph i Porky porten el seu uniforme indicant que la seva manera de pensar és adulta i que, tot i que no es trobessin a la seva llar, els seus pensaments no variaven. En canvi, Jack i el seu grup de salvatges decideixen deixar de banda l'uniforme per convertir-se en vertaders nens salvatges utilitzant una vestimenta de caçadors (sang a la cara i abaloris). Virginia: la indumentària parla completament de nosaltres i de les nostres creences i pensaments.

2. Hobbes diu que allò que alguna vegada pot fer una igualtat increïble no és un concepte de la pròpia saviesa. Entre homes sempre hi ha rivalitat: quan dos estimen i volen la mateixa cosa, esdevenen enemics. Donada aquesta situació, l'home decideix l'anticipació per tal de protegir-se (dominar per la força o astúcia). És per aquesta raó per la qual Jack, a la pel·lícula, és el monarca absolut de Hobbes, el qual utilitza la força, l'astúcia i la violència per dominar sobre els altres i fer així les lleis, les aliances i manar per sobre de tots els habitants.

3. Maquiavel aporta una altra idea relacionada amb el que veritablement passa a la pel·lícula. Escriu que el governant de l'estat (Ralph) no ha de ser bo. Es pot considerar una contrarietat als principis de cada persona però, sincerament, té totalment raó. El governant de l'estat (Príncep Maquiavel) no ha de ser bo enmig de tants que no ho són, ja que sinó, en comptes de significar una salvació, significaria una ruïna, ja que no valdria la pena. Maquiavel fa referència a la filosofia de Plató: expressa que hi haurà un governant-rei-filòsof que és qui veritablement coneixerà tota la veritat universal (alliberament de la caverna al mite de Plató). No obstant això, Maquiavel l'allunya completament de Plató, ja que, segons ell, en primer lloc la república utòpica de Plató no ha existit mai enlloc. A més, segons el filòsof, els homes, generalment, jutgen més pels ulls que per les mans, fet que relaciona amb Woolf i la vestimenta característica. Ralph fa referència al governant d'estat que a la pel·lícula és bo però que, segons Maquiavel, no ho hauria de ser entre tants que no ho són, com Jack i el seu grup de salvatges que no aporten gens a la convivència.

4. Locke expressa tres tipus de poders. Estableix una diferència entre poders que permeten classificar relacions entre els éssers humans basades en el poder amb els altres. Existeixen tres poders:

• El poder paternal: és el que permet a una persona governar sobre una altra fins que aquests assoleixin l'ús de la raó (pares a fills) que no pot envair el terreny del poder polític.
• Poder polític: tothom en posseeix, tant en l'estat natural com salvatge (Ralph i Jack) que es deixa en mans de la societat. Consisteix en protegir la vida, la llibertat i les propietats dels membres de la societat.
• Poder despòtic: poder absolut, com el de Jack, que un home té damunt d'un altre que li permet llevar-li i variar-li la vida quan li sembli.

Poder polític dins de la pel·lícula el fa Ralph, ja que en estat de natura, segons Locke, tots tenim el dret a la vida fent càstigs justos quan siguin convenients. En canvi, Jack simula el poder despòtic el qual Locke no defensa ja que per a ell significa adoptar la conducta de les bèsties i perdre l'ús de la raó que Déu ens dona. Jack imposa les lleis sobre els altres de manera que aquests són sotmesos sense poder fer cap queixa al respecte i convertint-se en un Zoon Politikon. El grup de Jack, per tant, deixa de ser racional i es converteix en animal, igual que diu Aristòtil a la seva teoria.