Anàlisi temàtica i estilística de l'obra de Mercè Rodoreda
Temes principals
- Relacions amoroses: Enfocades des d'una òptica negativa i frustrada. Les relacions estan abocades al fracàs i a la tristesa. Tots els personatges que tenen parella se senten decebuts, tenen problemes i mantenen una mirada constant cap al passat, especialment cap a la infantesa. Es pot establir una relació amb la vida real de Mercè Rodoreda, que es va casar molt jove amb el seu oncle, molt més gran que ella, vivint uns anys de matrimoni llargs i tristos.
- Suïcidi: L'Eugeni se suïcida. El suïcidi és vist com una via d'escapament per acabar amb tot i desaparèixer d'una vida marcada per la tristesa. És un tema recurrent en altres novel·les de l'autora.
- Record: Es pot veure des de dos punts de vista. El passat vist amb nostàlgia (la infantesa) es percep amb positivitat, ja que són els millors anys de la vida. Per altra banda, hi ha el record de la gent: quan l'Eugeni mor, és oblidat totalment. Fins i tot es diu que, a l'estiu següent, ningú va a veure'l al cementiri ni ningú en parla.
- Maternitat: Igual que el matrimoni, no fa feliços els personatges ni serveix de consol; les seves vides segueixen sent tristes.
Estil
En aquest llibre hi ha molta narració, ja que s'explica una història contínuament. El jardiner narra les històries dels personatges i la seva pròpia. També hi ha molta descripció i una part important de diàleg, amb pàgines seguides on aquest predomina.
Temps
Temps extern
L'única referència que he trobat al llibre sobre l'època en què està ambientada la història és que el senyor Bellom explica que, quan era jove, va anar a fer fortuna a Amèrica. Per tant, arribo a la conclusió que l'acció es desenvolupa a principis i mitjans del segle XX. No crec que se situï en el moment en què va ser escrit, ja que a Espanya hi havia la dictadura franquista i, probablement, se n'hauria fet referència.
Temps intern
El temps total en què s'explica la història és de sis anys, prestant molta més atenció als estius que als hiverns.
Temps d'escriptura
Aquest llibre es va escriure el 1967, any en què l'autora estava exiliada a Ginebra.