Anàlisi de les Teories del Coneixement de Locke

1. Llibre: “De les nocions innates” ens parla de l’origen del nostre coneixement i fa una crítica de les teories filosòfiques defensores de l’innatisme. (Critica la teoria innatista del coneixement de Descartes). Locke ens dirà que nosaltres coneixem a través de les idees, però aquestes mai són innates. Segons ell, quan naixem no hi ha res en la nostra ment. La nostra ment és com una “tabula rasa”, una pissarra buida on tot està per escriure. Per tant, les nostres idees només poden provenir d’un lloc: de l’experiència. L’empirisme és l’origen i el límit del coneixement.

Llibre: “De les idees”

Ens parla de les tipologies d’idees. Hi ha idees simples, que són rebudes de forma passiva per l’enteniment, i hi ha les idees complexes, que són elaboracions que fa l’enteniment a partir de les idees simples. Dins del grup d’idees de sensació, Locke fa una classificació basada en les capacitats pròpies dels objectes. Ens diu que les coses del món, els objectes, posseeixen dos tipus de qualitats, i aquestes qualitats, a la vegada, generen dos tipus d’idees sensibles. Les qualitats primàries de les coses formen part de les coses en si mateixes i produeixen idees que representen el món tal com és; per tant, són objectives. Les qualitats secundàries, en canvi, no formen part dels objectes en si mateixos. Locke també les anomena qualitats sensibles; són subjectives i es formen a partir de la manera com les primàries ens afecten als sentits.

“Del coneixement”

Locke ens parlarà dels tres tipus de coneixement. El coneixement intuïtiu és un tipus de coneixement en què la ment no s’ha d’esforçar en examinar o demostrar res, sinó que percep la veritat de forma evident; és un coneixement immediat. Mitjançant la intuïció, coneixem el jo; la nostra pròpia existència la percebem amb tanta evidència i certesa que no cal que sigui demostrada mitjançant cap prova. El coneixement demostratiu, en canvi, és aquell en què la ment no coneix de manera immediata, sinó que s’hi ha d’esforçar; coneix mitjançant el raonament i fent ús d’idees intermediàries, proves que no sempre són evidents i s’han de demostrar. Per demostració, coneixem les veritats matemàtiques. Per acabar, fa referència al coneixement sensible. Mitjançant la sensibilitat, coneixem el món; el món vindria a ser la causa desconeguda de les nostres idees. Sabem que el món existeix perquè tenim idees, però no coneixem les coses sinó les idees que ens generen. Per tant, no podem tenir un coneixement evident del món; per això, Locke ens dirà que el coneixement sensible ens ofereix un menor grau de certesa que els anteriors.