Anàlisi de Teories Econòmiques Clàssiques i Keynesianes
Teoria Clàssica Quantitativa (Irving Fisher)
Aquesta teoria relaciona l’evolució de la inflació amb l’evolució dels preus. La seva base és l'equació d'intercanvi:
Massa Monetària (M) × Velocitat dels Diners (V) = Preus de l’Economia (P) × Transaccions (T)
Principis de la Teoria Quantitativa
- Amb la velocitat (V) constant i en plena ocupació (T), si augmentem la Massa Monetària (M), l’únic que s’aconseguirà és inflació.
- El valor monetari dels diners ha de ser igual al valor de l’economia de béns i serveis.
- La política econòmica només pot canviar la Massa Monetària (M).
- Per assolir l’estabilitat de preus, cal conèixer el punt en què es troba l’economia (T) i estabilitzar la quantitat de massa monetària (M) en circulació.
Perspectiva Keynesiana i Política Monetària
Per al keynesianisme, és molt important el moment en què es realitza l’expansió monetària. Si l’augment en el preu és relativament petit en comparació amb el gran augment de la renda, es pot expandir l’economia sense tenir una repercussió important en els preus (sense inflacionar).
Per tant, la forma de la corba de Demanda Agregada (DA) i Oferta Agregada (OA) té molta importància.
Anàlisi de les Corbes d'Oferta Agregada (OA)
- Si la corba d’OA és plana: Vol dir que l’economia està en un moment d’infrautilització de recursos. Hi ha molta capacitat productiva inutilitzada, com quan l’economia està en crisi. En aquest cas, la variable Transaccions (T) no està en plena ocupació constant. Per tant, si augmentem M, augmentarà P i T. Així, augmenta la renda i no tant la inflació.
- Si la corba d’OA és vertical: Estem en plena ocupació. Si expandim M, l’únic que pot passar és que augmentin els preus (inflació).
La Corba de Phillips
Quan la corba de Phillips és plana, correspon a un moment d’infrautilització de recursos. En aquest context, una expansió monetària genera un gran guany en ocupació a canvi d’un petit augment de la inflació. És un moment favorable per a la creació d’ocupació.
Teoria Clàssica del Creixement (Adam Smith)
El creixement econòmic depèn de diversos factors clau:
- El repartiment de l’activitat humana entre activitats productives i no productives (Treball i oci).
- El grau d’eficiència de l’activitat productiva, que depèn del progrés tècnic (Tecnologia).
- La inversió, que apunta a la importància de l’estalvi.
- La divisió del treball o l’especialització, que depèn de la mida del mercat.
La Trampa de Pobresa de Malthus
Malthus argumentava que arribaria un moment en què el creixement de la població superaria el creixement de la producció agrícola. La conseqüència d’això seria la Trampa de Pobresa.
A partir d’aquest punt, la quantitat d’estalvi de l’economia es redueix dràsticament, ja que els recursos es fan servir per cobrir les primeres necessitats. Com que no hi ha inversió, no hi ha creixement a llarg termini; tot és consum. Quan augmenta el Producte Interior Brut (PIB), augmenta la mida de les famílies. Així, disminueix el PIB per càpita, disminueix l’estalvi i, conseqüentment, la inversió, fent que el PIB sigui decreixent.
Factors Determinants de la Desigualtat Econòmica
Les principals causes de la desigualtat són:
- L’Herència: Definida de manera àmplia, inclou:
- Herència material.
- Herència genètica: Les persones amb més capacitat intel·lectual tenen avantatges en el mercat de treball.
- Herència cultural: Hi ha cultures més orientades al mercat i cultures que menys.
- L’Atzar: És gairebé complementari amb l’herència (Haver estat en el punt adequat en el moment adequat).
- Diferències en l’Esforç.
El Coeficient de Gini
El Coeficient de Gini és l'eina utilitzada per mesurar el grau de desigualtat en la distribució de la renda o la riquesa dins d'una economia.