Quins són els dos models de llengua de Tirant lo Blanc?

El text distingeix l'estil culte, retòric i barroc, proper a la 'valenciana prosa' renaixentista, i l'estil col·loquial, reflex de la parla viva valenciana amb frases breus, jocs de paraules i refranys.

Quines són les fonts literàries de Joanot Martorell?

El text cita la Crònica de Ramón Muntaner, Joan Roís de Corella, Ramón Llull (El llibre de l'Ordre de cavalleria) i la versió francesa de Guy de Warwick, a més de bibliografia pròpia de l'autor.

Tirant lo Blanc de Joanot Martorell: argument, temàtica i estil

Resum

El text analitza la novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell: el seu autor, la recepció de l'obra, l'argument dividit en tres parts, les temàtiques bèl·lica i amorosa, els dos models de llengua i les fonts literàries utilitzades. Permet conèixer l'estructura i les característiques principals de la novel·la.

Punts clau

Tirant lo Blanc és una novel·la moderna, total, cavalleresca, riallera, mosaica i enciclopèdica, amb l'objectiu principal de transmetre informació i coneixements.
L'argument es divideix en tres parts: capítols 1-116, 117-298 i 299-487.
Combina una temàtica bèl·lica, lligada a l'Ordre de Cavalleria, i una temàtica amorosa tractada de manera eròtica i desinhibida.
Hi ha dos estils: el culte, retòric i barroc, i el col·loquial, reflex de la parla valenciana amb frases breus, dites, refranys i metàfores bèl·liques aplicades a l'amor.
L'estil col·loquial dóna a la novel·la ironia i sentit d'humor.
Martorell es va inspirar en fonts com la Crònica de Ramón Muntaner, Joan Roís de Corella, Ramón Llull i la versió francesa de Guy de Warwick.

Posa't a prova

Tirant lo Blanc

Autor: Joanot Martorell

Joanot Martorell, nascut a València, era un cavaller que coneixia bé el món del qual parlava i intercanviava correspondència amb altres cavallers. Pertanyia a una família rica, però que va caure en la ruïna. Aquesta situació el va portar a viatjar pel món i a practicar el bandolisme.

L'èxit de Tirant lo Blanc va ser immediat. Va ser, en part, gràcies a la referència que en fa el Quixot, on Cervantes en destaca la capacitat de divertir i la seva versemblança.

Es qualifica com una novel·la moderna, total, cavalleresca, riallera, mosaica i enciclopèdica. Malgrat això, l'objectiu principal era transmetre informació i coneixements.

Argument i Temàtica

L'acció se situa a mitjans del segle XV. L'obra es defineix en part pels seus arguments:

Capítols 1-116: Ascensió social i cavalleresca de Tirant a partir de les seves estades a Anglaterra, Sicília i Rodes. Destaca també com a estrateg i militar.
Capítols 117-298: Tirant viatja a Constantinoble per lluitar contra els turcs. S'alternen gestes bèl·liques i cavalleresques amb la trama cortesana i els sentiments envers Carmesina.
Capítols 299-487: Tirant naufraga a Àfrica, on lluita i converteix milers de musulmans en cristians. Retorna a Constantinoble, aconsegueix la victòria contra els infidels i la conquesta metafòrica de Carmesina. Tirant mor sobtadament. S'ha de llegir irònicament: Tirant no triomfa, sinó un aprofitat com Hipòlit.

Com tota la literatura medieval, combina dues temàtiques principals:

Bèl·lica: A la primera part, Tirant s'instrueix en l'Ordre de Cavalleria.
Amorosa: Recull una mena d'art d'amor que es pot deduir del comportament dels personatges femenins, però que respon als patrons masculins de l'època. L'amor de Tirant és un procés de seducció que vol acabar en acte sexual; l'home pren per força la dona, que després agrada.

Part de l'erotisme i la desinhibició amb què Martorell tracta la temàtica amorosa es deu a Plaerdemavida, desvergonyida i entremaliada, i a Estefania.

Llengua, Estil i Fons

Es distingeixen dos models de llengua:

Estil culte: Retòric i barroc, proper a la "valenciana prosa" renaixentista, influït per la manera artificial de parlar.
Estil col·loquial: Reflex de la parla viva valenciana, construït a partir de frases breus i directes, amb jocs de paraules, dites i refranys, i amb moltes metàfores procedents del món de la guerra aplicades a l'amor.

És aquest estil col·loquial el que dóna a la novel·la ironia i sentit d'humor.

Fonts literàries utilitzades per Joanot Martorell:

La Crònica de Ramón Muntaner: Almogàvers, Roger de Flor, etc.
Joan Roís de Corella: Extreu molts manlleus literaris.
Ramón Llull: El llibre de l'Ordre de cavalleria.
Versió francesa de Guy de Warwick.
Altres fonts neixen de la bibliografia pròpia de Joanot Martorell.

És evident que Martorell converteix molta de la realitat que l'envoltava en matèria literària.