Quines eren les idees bàsiques de l'anarquisme?

Es basaven en la llibertat absoluta, sense jerarquies de cap mena, i en la creença que la societat lliure és obra de la naturalesa. Eren idees directes i senzilles que van despertar molt entusiasme.

Què va ser el procés de Montjuïc?

Va ser el judici militar a vuitanta-set detinguts després dels atemptats, tancats al castell de Montjuïc, amb cinc penes de mort. Va generar una forta repulsa popular i internacional.

L'anarquisme a Catalunya: difusió, acció directa i repressió del procés de Montjuïc

Resum

El text repassa la implantació de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya durant el segle XIX, des de la difusió de les seves idees i la seva organització fins a la seva deriva cap a l'acció directa. També explica la sèrie d'atemptats de Barcelona als anys 1890 i la repressió posterior, culminada en el procés de Montjuïc.

Punts clau

Les idees anarquistes tenien com a principis bàsics la llibertat absoluta sense jerarquies i la bondat de la societat lliure.
La Revista Social, publicada a partir de la dècada de 1870, tirava 20.000 exemplars.
Els congressos de Sevilla (1882) i València (1888) van deixar el moviment gairebé dissolt per les diferències sobre la manera d'actuar.
A Barcelona dominava la tendència anarcocomunista, que defensava l'acció directa i espectacular.
L'atemptat del Liceu (7 de novembre) va causar 20 morts i va portar a la detenció de 415 obrers.
El procés de Montjuïc va acabar amb cinc penes de mort i va generar una forta repulsa popular i internacional.

Posa't a prova

L'anarquisme a Catalunya i la seva influència social

Les idees anarquistes van tenir, al contrari de les socialistes, un èxit notable entre el moviment obrer de Catalunya i la població camperola espanyola, sobretot a Andalusia. Aquestes idees se centraven en dos principis bàsics: la llibertat absoluta sense jerarquies de cap mena i la bondat de la societat lliure com a obra de la naturalesa.

Difusió i organització del moviment

Eren idees directes i senzilles que van despertar un gran entusiasme. El fet que el moviment anarquista no tingués fitxers ni organització burocràtica no ens permet saber amb certesa el nombre d'afiliats, tot i que els seus seguidors devien ser nombrosos. La Revista Social, que es començà a publicar a la dècada de 1870 per difondre les idees anarquistes, tirava 20.000 exemplars.

L'acció directa i la propaganda pel fet

L'apòstol de l'anarquisme a Espanya va ser el seu taló d'Aquil·les. Tant al congrés de Sevilla (1882) com al congrés de València (1888), les diferències sobre la manera d'actuar van deixar el moviment gairebé dissolt. La desaparició de l'organització i la influència de les noves idees de propaganda pel fet o d'acció directa dels anarquistes europeus (Bakunin, Kropotkin, Malatesta) van dur alguns sectors anarquistes al terrorisme.

L'anarcocomunisme a Barcelona

A Barcelona, el moviment anarquista era dominat per la tendència anarcocomunista, que no creia en les virtuts de les accions de masses, sinó en l'acció directa i espectacular per avançar en la lluita per l'emancipació de la classe treballadora. El resultat van ser nombrosos atemptats terroristes:

El 24 de setembre de 1893, un anarquista va atemptar contra el capità general de Catalunya, Martínez Campos, que resultà ferit. L'autor de l'atemptat, Paulí Pallàs, va ser detingut i afusellat.
El 7 de novembre, un individu del qual no es coneixia la militància anarquista, Santiago Salvador, va llançar dues bombes al Liceu amb el resultat de 20 morts i nombrosos ferits. Es van detenir 415 obrers, sis dels quals van ser afusellats.
Un altre atemptat que es produí a Barcelona fou el del carrer dels Canvis Nous. Fou un anarquista francès, que mai no va ser detingut, qui va llançar una bomba al pas de la processó del Corpus amb el resultat de 12 morts i 44 ferits.

La repressió i el procés de Montjuïc

La policia va detenir més de 400 obrers i es van suspendre revistes anarquistes com ara La Tramuntana, els redactors de la qual també van ser detinguts. Van ser processats vuitanta-set dels detinguts que, tancats al castell de Montjuïc, van ser jutjats militarment amb el resultat de cinc penes de mort. El procés de Montjuïc, com va ser conegut l'episodi, fou objecte de repulsa popular i internacional.