Guerra Civil Espanyola (1936-1939): bàndols, causes i cop d'estat

Resum

El document explica la Guerra Civil Espanyola, que va durar del 18 de juliol de 1936 a l'1 d'abril de 1939. Presenta els bàndols enfrontats i la situació política previa, marcada pel Front Popular. També descriu el cop d'estat militar que va iniciar el conflicte i la resposta popular que va fracassar en les grans ciutats.

Punts clau

La Guerra Civil espanyola va durar del 18 de juliol de 1936 a l'1 d'abril de 1939.
El bàndol republicà va rebre ajuda de les Brigades Internacionals; el bàndol insurrecte o nacional va rebre ajuda d'Itàlia i Alemanya.
El Front Popular va guanyar les eleccions de principis de 1936; Manuel Azaña va ser president fins al maig i després ho va ser Santiago Casares Quiroga.
Es van concedir amnistia als presos dels Fets d'Octubre del 34, es va restablir la Generalitat i es van recuperar els estatuts de la península.
Emilio Mola va coordinar el cop militar des de Pamplona, amb el suport financer de Juan March.
El cop va triomfar de seguida a les Canàries, al Riff, Pamplona, Mallorca i Sevilla, però va fracassar a Bilbao, València, Barcelona i Madrid.

Posa't a prova

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Introducció al conflicte

La Guerra Civil espanyola va durar del 18 de juliol de 1936 a l'1 d’abril de 1939.

Els bàndols enfrontats

Bàndol Republicà: Partidaris de la República, anarquistes i revolucionaris. Van rebre ajuda de les Brigades Internacionals.
Bàndol Insurrecte o Nacional: Pretenia enderrocar la República. Va rebre ajuda d'Itàlia i Alemanya.

Situació política abans de la Guerra

A principis de 1936, el Front Popular va guanyar les eleccions. Manuel Azaña va ser president fins al maig, i a partir de maig, Santiago Casares Quiroga.
Es va concedir l’amnistia als presos dels Fets d’Octubre del 34, es va restablir la Generalitat i es van recuperar els diferents estatuts de la península.
També es va dur a terme una reforma militar per prevenir els cops d'estat, destinant els generals més perillosos fora de la península.
Els radicals d'esquerra veien la República com un règim burgès i capitalista que calia superar amb una revolució, com a la URSS.
Els radicals de dreta eren de tipus paramilitar i es dedicaven a provocar incidents per crear un clima social de caos que es pogués atribuir al govern.
El juliol de 1936, el tinent de la Guàrdia d’Assalt, José Castillo, va ser assassinat per part de la dreta. Com a resposta, grups d’extrema esquerra van segrestar i assassinar José Calvo Sotelo.

Inici del conflicte: El cop d'estat

Els militars de més categoria van iniciar una conspiració contra la República. Juan March va ser un gran finançador del projecte.
Emilio Mola va coordinar i buscar partidaris per al cop des de Pamplona. L’objectiu era una forta insurrecció militar. La Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt no hi van participar inicialment.
El cop va començar el 17 de juliol de 1936 a la zona del Riff (General Yagüe) i a les Canàries (General Franco), on va triomfar de seguida.
Poc després va triomfar també a Pamplona, Mallorca i Sevilla (on es va desplaçar Franco).
El cop va fallar, però, a les ciutats principals: Bilbao, València, Barcelona i Madrid. Hi va haver una immensa resposta popular, organitzada per sindicats i partits obrers.

Preguntes freqüents

Quan va començar i acabar la Guerra Civil Espanyola?

La Guerra Civil Espanyola va començar el 18 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939, segons el text.

Quins bàndols van participar en la Guerra Civil?

Hi va haver el bàndol republicà, format per partidaris de la República, anarquistes i revolucionaris, i el bàndol insurrecte o nacional, que pretenia enderrocar la República.

Qui va coordinar el cop d'estat de 1936?

Emilio Mola va coordinar i buscar partidaris per al cop des de Pamplona, i Juan March en va ser un gran finançador.