Anatomia de la pell: capes i glàndules cutànies

Resum

Aquest document descriu l'estructura de la pell, l'òrgan més ampli del cos, format per epidermis, dermis i hipodermis. També explica les glàndules cutànies, és a dir les sebàcies i les sudorípares (ecrines i apocrines), amb les seves funcions i localitzacions.

Punts clau

La pell és la coberta exterior de l'organisme i té un espessor aproximat de 0,5 a 2 mm.
Està formada per tres capes: epidermis, dermis i hipodermis.
L'epidermis és epitelial, no conté vasos sanguinis ni terminacions nervioses i és més gruixuda als palmells de les mans i les plantes dels peus.
La dermis és teixit conjuntiu i conté vasos, terminacions nervioses, glàndules i fol·licles pilosos.
Les glàndules sebàcies produeixen sèu, una substància oliosa de pH àcid que aporta flexibilitat i permeabilitat a la pell.
Les glàndules ecrines produeixen suor, participen en la termoregulació i tenen una funció antisèptica; les apocrines es troben a les aixelles, mames i regió anogenital.

Posa't a prova

La pell

La pell és la coberta exterior de l’organisme i l’òrgan més ampli del nostre cos. Forma una barrera de separació entre el medi intern i l’extern. El seu espessor varia entre 0,5 i 2 mm aproximadament. La pell està formada per tres capes: epidermis, dermis i hipodermis.

Epidermis

És la capa més externa, constituïda per teixit epitelial; no conté vasos sanguinis ni terminacions nervioses. És més gruixuda en els palmells de les mans i les plantes dels peus. En ella es diferencien l’estrat corni (o call) i l’estrat basal (o germinatiu).

Dermis

Capa gruixuda de teixit conjuntiu, situada per sota de l'epidermis. Conté vasos sanguinis i limfàtics, terminacions nervioses, glàndules sebàcies i sudorípares i fol·licles pilosos. Està formada per la dermis papil·lar i la dermis reticular.

Hipodermis

També anomenat teixit cel·lular subcutani, és la part més profunda de la pell. Està formada principalment per teixit conjuntiu adipós, travessat per bandes de col·lagen i elements vasculonerviosos.

Les glàndules cutànies

Les glàndules són un conjunt de cèl·lules amb activitat secretora. No són queratinitzades. En trobem de dos tipus:

Glàndules sebàcies

Es localitzen a la proximitat dels pèls, formant lòbuls adjacents als fol·licles pilosos. Produeixen el sèu (greix), una substància oliosa de pH àcid que contribueix a la flexibilitat i permeabilitat de la pell. La secreció està regulada pel sistema endocrí i el tipus de secreció és holocrina (es troben a la zona genital, llavis, aurèola del pit, parpelles).

Glàndules sudorípares

Cada glàndula està formada per un tub llarg; el punt d’excreció se situa a la unió dermohipodèrmica i a través d’un conducte excretor. Estan distribuïdes per tota la pell.

Ecrines

Distribuïdes per tota la pell, però sobretot als palmells de les mans i plantes dels peus. Produeixen suor i la seva secreció no està regulada pel sistema endocrí. Tenen com a funcions la termoregulació, filtrar radiacions UVB i la sudoració emocional per ansietat, por o dolor. Contenen immunoglobulines i, per tant, poden fer funció antisèptica.

Apocrines

Es localitzen a les aixelles, mames i regió anogenital. Produeixen una suor més viscosa i de pH neutre que fa olor. El seu conducte excretor s’obre en un fol·licle pilós. Les seves funcions són poc conegudes, però la sudoració emocional es produeix per estímul sexual o amb l’adrenalina.

Preguntes freqüents

Quines són les tres capes de la pell?

La pell està formada per l'epidermis, la dermis i la hipodermis. L'epidermis és la més externa i la hipodermis la més profunda.

Quina diferència hi ha entre les glàndules ecrines i les apocrines?

Les ecrines es distribueixen per tota la pell, sobretot a les mans i als peus, i produeixen una suor regulada per la termoregulació. Les apocrines es localitzen a les aixelles, mames i regió anogenital i produeixen una suor més viscosa que fa olor.