Àngel Guimerà — dramaturg i poeta de la Renaixença

Àngel Guimerà — dramaturg i poeta català

Fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir, a una aparença romàntica, els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional; Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes. La seva època més brillant fou en l'última dècada del segle XIX, quan s'hi va apropar més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, destacant en el seu currículum Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900). Al final de la seva vida va diversificar més la seva producció, des del drama burgès fins als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics i el teatre històric de tendència catalanista.

Obra

Va començar la seva carrera literària com a poeta, però el 1879 ja es va estrenar la seva primera obra teatral, Gal·la Placídia. La seva trajectòria com a dramaturg es pot dividir en tres grans etapes.

• Les tragèdies històriques romàntiques en vers: és l'etapa de Mar i cel, obra en què un pirata algerià s'enamora d'una captiva cristiana fins que tots dos moren plegats.
• Les obres més realistes: escrites en prosa i ambientades en l'època contemporània de l'autor, en les quals perviu, però, un clar esperit romàntic. És el cas de Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.
• Una última etapa: ja a principis del segle XX, en què l'autor intenta retornar a l'esperit de les seves primeres tragèdies.

Condicionaments biogràfics

Cal esmentar tres fets biogràfics que van condicionar enormement Guimerà i que il·lustren determinats aspectes de la seva obra:

• El complex de mestís.
• El fet que els seus pares es casessin quan ell ja havia nascut.
• El fracàs amorós.