Procediments lingüístics: derivació, composició i registres

Resum

El text repassa els procediments de formació de paraules en català (derivació, composició i habilitació) i introdueix conceptes bàsics de la descripció i de la varietat lingüística. També explica les varietats diacròniques, sincròniques, dialectals, socials i funcionals, i el registre estàndard. És un resum esquemàtic pensat per revisar la gramàtica i la sociolingüística bàsiques.

Punts clau

La derivació afegeix afixos a l'arrel: prefixos (desfer), infixos (xicotet) i sufixos (blancor).
La composició combina dues o més bases lèxiques per formar una paraula composta.
L'habilitació crea noves paraules canviant la funció d'un element, com «El dinar s'ha fet» (substantiu).
La varietat lingüística és l'adaptació de la llengua a context, situació geogràfica, finalitat i condicions dels parlants.
Les varietats sincròniques es classifiquen en dialectals (diatòpiques), socials (diastràtiques) i funcionals (diafàsiques o registres).

Posa't a prova

Procediments de les llengües

Derivació

Derivació: Consisteix a afegir a l'arrel d'una paraula uns elements, els afixos, per a obtenir noves paraules. Poden ser:

Prefixos: si van al davant (ex.: desfer).
Infixos (o insufixos): si es troben al mig (ex.: xicotet).
Sufixos: si van darrere del lexema (ex.: blancor).

Composició

Composició: Procés per mitjà del qual es combinen dues o més bases lèxiques per formar una paraula composta.

Habilitació

Habilitació: Crea noves paraules, però sovint els elements adquireixen funcions diferents. Ex.: «El dinar s'ha fet». Tipus:

Com a substantiu

Verb: berenar
Adjectius: dolç
Numerals: cinquè
Adverbis: demà
Pronoms: jo

Com a adjectius

Substantius: verd
Participis: pesat
Adverbis: sona molt fort

Derivació per sufixació

Derivació per sufixació: Permet la creació de diferents categories gramaticals. Tipus i exemples:

Substantius: xiquet, xiqueta

Derivació per prefixació

Derivació per prefixació: Afegeix alguna característica al lexema. Ex.: anormal.

Verbs de la 1a i 3a conjugació: Ex.: espolsar.

El verb

Verb: És el nucli del sintagma verbal. Components:

Part fixa i inalterable: l'arrel expressa el significat lèxic.
Part variable: la desinència. Exemple: cant- (lexema) + -ar (desinència).

Descripció

Descripció: És un acte discursiu que representa algun objecte, abstracte o concret, amb paraules dites o escrites. Ens permet representar lingüísticament persones, animals, paisatges, etc., de manera que el receptor es pot fer una imatge mental d'allò escrit.

Descripció objectiva

Descripció objectiva: Recrear una imatge tan exacta com sigui possible.

Descripció subjectiva

Descripció subjectiva: Transmetre una sèrie de sensacions (cosa, aspecte) relacionades amb la realitat.

Varietat lingüística

Varietat lingüística: És una característica de totes les llengües, que s'adapten a diferents circumstàncies com, per exemple, el context, la situació geogràfica, la finalitat dels missatges i les condicions dels parlants (edat, grup social, nivell educatiu, etc.).

Classificació

Varietats diacròniques: Quan analitzem la variació al llarg del temps.
Varietats sincròniques: Quan les analitzem en un temps determinat. Aquestes poden classificar-se en:

Varietats dialectals (o diatòpiques): En funció de la zona geogràfica on parla una llengua.
Varietats socials (o diastràtiques): En funció del grup social a què pertany cada parlant.
Varietats funcionals (diafàsiques o registres): En funció de la situació comunicativa.

El registre lingüístic

El registre lingüístic: El conjunt de variables contextuals que condicionen la forma en què una llengua és usada en un context.

El registre estàndard

El registre estàndard: S'utilitza en situacions de comunicació amb un alt grau de formalitat en què s'utilitzen llenguatges específics.

Preguntes freqüents

Quins són els tres tipus d'afixos segons la derivació?

Segons el text, els afixos poden ser prefixos, si van davant de l'arrel (desfer); infixos o insufixos, si es troben al mig (xicotet); i sufixos, si van darrere del lexema (blancor).

Què és el registre lingüístic?

És el conjunt de variables contextuals que condicionen la forma en què una llengua és usada en un context determinat.

Què és el registre estàndard?

És el registre que s'utilitza en situacions de comunicació amb un alt grau de formalitat, en les quals es fan servir llenguatges específics.