Àngel Guimerà i Federic Soler: El Teatre Català del XIX
Terra Baixa d'Àngel Guimerà
Terra baixa és una de les obres més conegudes d'Àngel Guimerà.
Sebastià, l'amo de tot, creu que una paròdia de matrimoni entre la seva amant, Marta, i el pastor Manelic faria callar els comentaris que el perjudiquen per casar-se amb una pubilla rica que el salvi de la situació econòmica desesperada que pateix.
Marta continua sent propietat de Sebastià, però Manelic, una ànima ingènua, ha descobert l'amor i no vol perdre'l.
Federic Soler: Del sainet al drama
Federic Soler, més conegut com a Serafí Pitarra (1839-1895), és un escriptor barceloní d'orígens menestrals que encapçala la recuperació del teatre català durant el segle XIX i un dels àmbits que més contribueixen a consolidar la Renaixença.
- Sainet: Peça curta, de caràcter còmic amb personatges extrets sobretot de la vida quotidiana de la menestralia.
La carrera teatral de Federic Soler té, per tant, els seus primers èxits en tallers on escriu "peces brutes" —sainets còmics i sexuals— amb els seus companys.
L'èxit fa que a Serafí Pitarra se li ofereixi la possibilitat de dedicar-se al teatre i a la literatura popular.
El pas cap al drama romàntic
Federic Soler: Deixa enrere una etapa dedicada als sainets i a les paròdies. Arriba a consolidar una carrera d'autor dramàtic de prestigi respectat per la burgesia. Fa un teatre en sintonia amb la influència romàntica.
Estrena el drama de costums Les joies de la Roser l'any 1866 i rep una acollida extraordinària.
Les comèdies de costums
No deixa d'insistir en una visió harmònica de la societat catalana amb finals feliços i favorables, i cada vegada s'inclina més cap als ambients d'una burgesia dominant.
Les joies de la Roser
És un drama romàntic rural amb personatges contemporanis, en què insisteix en la visió idíl·lica del camp català com a reserva dels valors que enyoraven les classes socials urbanes.
Federic Soler té un interès especial a complaure el públic.
Àngel Guimerà
És un poeta amb un món personal, que insisteix en temàtiques i en personatges que relaciona amb les seves pròpies experiències i té una preferència pels personatges marginats.
La seva poesia és molt argumental i narrativa, gens abstracta, presidida pel domini de la mètrica i un to vehement que la fa especialment sonora.