Àngel Guimerà i Narcís Oller: Teatre i Realisme Català
Temes principals del teatre de Guimerà
Àngel Guimerà crea unes constants temàtiques que aprofundiria en la seva obra posterior, on recorre sovint al plantejament d'uns conflictes passionals que impliquen una relació de poder. Un altre tema és el de l'inadaptat, el diferent, sovint a causa de l'orfandat o del mestissatge.
Diferències entre les etapes de Guimerà
Dins de la seva trajectòria, podem distingir clarament dues etapes:
- Primera etapa: Obres de tema històric escrites en vers, amb característiques que el lliguen al Romanticisme (com per exemple, Mar i Cel). Aquestes primeres obres tenen una estructura de 5 actes.
- Segona etapa (Plenitud): En aquesta fase fa drames en prosa i de temàtica contemporània a l'autor, amb trets més propis del Realisme i referències a la problemàtica social de les capes més humils (obrers, camperols...). Les obres més importants d'aquesta etapa són Maria Rosa i Terra baixa. Més endavant, les obres són escrites en prosa i en 3 actes.
Narcís Oller i l'anàlisi de La bogeria
L'obra La bogeria constitueix un estudi de la malaltia psicològica, de les possibles causes i de les conseqüències socials. Els principis del determinisme del medi i de l'herència són la matèria central de la discussió sobre les causes de la malaltia del protagonista. Com el seu títol indica, tracta el tema de la bogeria.
Context social i econòmic en l'obra d'Oller
En la seva narrativa es reflecteixen elements clau de l'època com:
- La construcció del ferrocarril i els jocs borsaris.
- El provincianisme de les ciutats petites i el caciquisme.
- Les pugnes polítiques i els esdeveniments revolucionaris.
- L'ascensió de la burgesia i la creixença de la gran ciutat (Barcelona).
- La crisi social i econòmica del camp.
El propòsit literari de Narcís Oller
El seu objectiu principal és la veritat en l'art, és a dir, la recerca i la reproducció de la realitat. Quan va descobrir la narrativa realista i naturalista, no va veure altra manera de reflectir l'entorn que fent servir la llengua que parlava tot el món, per tal de crear un model de prosa plenament normalitzat.
Aquesta realitat, d'acord amb els principis estètics que seguia, havia de ser, necessàriament, la del seu país en l'època que li havia tocat viure. I així ho manifesten els temes que tracta en la seva obra.
Contradiccions en la novel·la d'Oller
Tot i les característiques que ell volia seguir, sovint es troben elements que es contradiuen amb el seu propòsit inicial, com ara la tendència al sentimentalisme i al moralisme.