Àngel Guimerà: De la Poesia al Drama Realista i l'Èxit Internacional
Els Inicis Poètics d'Àngel Guimerà
Àngel Guimerà neix per a la literatura de la Renaixença com a poeta. És un poeta amb un món personal, que insisteix en temàtiques i en personatges que es relacionen amb les seves pròpies experiències. Alguns dels seus primers poemes tenen fins i tot intenció patriòtica catalanista. En el fons, Guimerà guarda en la seva intimitat els conflictes del procés d'adaptació al país acceptat i sap expressar-los en les seves obres poètiques i teatrals. Per això s'explica la preferència pels personatges marginats.
L'Impacte als Jocs Florals i l'Estil Narratiu
Quan Guimerà presenta algunes de les seves composicions poètiques als Jocs Florals, en què acabarà sent el Mestre en Gai Saber, aconsegueix un impacte important. No és una poesia innovadora; es tracta d'una poesia molt argumental i narrativa, gens abstracta i presidida pel domini de la mètrica.
Sentiments, Idealisme i Ambientacions Històriques
Sap expressar els sentiments més íntims i una actitud idealista i humanista que el porten a reivindicar posicions religioses o catalanistes. Un dels espais poètics més sovintejats és el de les grans ambientacions històriques o fantàstiques, que transmet amb la capacitat no solament de condensar situacions i personatges, sinó també de donar-ne els aspectes més plàstics i les imatges de més impacte. Per aquest camí s'arriba a la teatralitat de la seva poesia, amb la incorporació freqüent del monòleg i del diàleg i amb una atenció especial pels conflictes psicològics i passionals dels seus protagonistes.
La Consolidació Teatral: De la Tragèdia al Drama
Tota la capacitat poètica aconseguida la trasllada al terreny teatral que estrena amb Gal·la Plàcida, la seva primera tragèdia. Molt influït per Shakespeare i el romanticisme de Victor Hugo, escriu un conjunt de tragèdies, de tema històric en algun cas. El punt culminant d'aquesta etapa és sens dubte Mar i cel, l'obra més ben construïda i més perdurable. Guimerà, a través de les seves primeres tragèdies, mostra ja una ambició artística que era desconeguda en els escenaris catalans, però continua sent un teatre en vers, allunyat de les estètiques dominants a Europa. Potser era el teatre que calia fer per poder continuar tenint un públic fidel i exigent, i per aconseguir crear personatges inoblidables.
El Gir Cap al Realisme: Dramas en Prosa
Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar són tres drames de base realista en prosa i d'ambient contemporani que giren a través del tema de la possessió amorosa. En aquestes obres, Guimerà aconsegueix materialitzar un estil propi, una forma nova extreta d'elements romàntics, realistes i poètics. D'altra banda, l'autor vol aproximar-se a ambients populars i, per tant, no pot defugir la visió realista, sense idealisme. En aquest sentit, Guimerà aconsegueix crear ambientacions verídiques.
Conflictes Psicològics i la Possessió Amorosa
En aquestes tres obres, Guimerà intenta reflectir una realitat problemàtica, però el conflicte social que es planteja queda tapat per qüestions que interessen més a l'autor i que per això acaben agafant un protagonisme absolut. Així, el tema de la possessió amorosa s'imposa per davant de problemes de justícia social que té el poble. A més, utilitza la creació de personatges amb una psicologia turmentada per passions intenses i desitjos irrefrenables.
Síntesi de l'Obra Dramàtica de Guimerà
En el teatre d'Àngel Guimerà hem presentat dues tendències bastant sòlides: la tragèdia romàntica i la forma personal de drama realista. Així, escriu des de monòlegs patriòtics fins a drames religiosos que planteja com una alternativa a les passions tradicionals. Potser una de les alternatives més importants és intentar portar, des de l'ambició de l'espectacle total modernista, una aportació que recull elements de llegenda romàntica i de la tradició popular.
Influències Externes i Reconeixement Global
La influència de les companyies italianes i franceses porten Guimerà a la realització de l'alta comèdia burgesa, però Guimerà no se sent segur en aquesta tendència dramàtica i en diverses ocasions intenta retornar a la seva línia tradicional de tragèdies romàntiques.
La seva obra dramàtica aconsegueix l'èxit més enllà de Catalunya: és traduïda a diverses llengües, se'n fan òperes, es porten al cinema els seus drames més reconeguts i fins i tot Hollywood s'interessa per ell. A més, se li proposa per al Premi Nobel de Literatura.