Tipus de textos narratius, estil directe i indirecte i categories gramaticals
Resum
El document repassa els tipus de textos narratius (narració, descripció i diàleg) i diferencia l'estil directe de l'indirecte. Després presenta l'adverbi amb les seves locucions segons el significat, la preposició, la conjunció i alguns fenòmens fonètics com la sinalefa i l'elisió. També inclou una breu nota sobre la distribució geogràfica de la llengua catalana.
Punts clau
- La narració exposa els fets i presenta les accions de la història.
- L'estil directe transcriu literalment les paraules dels personatges.
- L'estil indirecte és explicat per un narrador i sovint s'introdueix amb verbs de dicció.
- L'adverbi és una paraula invariable que modifica sobretot el verb, però també adjectius i altres adverbis.
- La conjunció enllaça frases: les coordinades uneixen i les subordinades introdueixen una oració dependent.
- La sinalefa uneix en una sola síl·laba una vocal final i una vocal inicial de la paraula següent; l'elisió suprimeix una d'aquestes vocals.
Els textos narratius són aquells que tenen per finalitat contar una història
La descripció caracteritza els personatges i els espais en què transcorre la història
El diàleg introdueix la veu dels personatges i pot servir per caracteritzar-los a partir de les seves intervencions
La narración exposa els fets,és a dir, presenta les accions.També introdueix elements nous en el desemvolupament de la història
Estil directe:és la transccripció directa del que diuen els personatges .Un personatge dialoga amb un altre o amb si mateix.
Estil indirecte: el que diuen o pensen els personatges apareix contat per un narrador.Habitualment la manera d’iniciar aquest estil indirecte és a través d’oracions subordinades amb verbs de dicció (dir,contestar,pensar…)
La llengua catalana es parla a les Illes Balears, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Andorra, la Franja de Ponent (a Aragó), el Carxe (Regió de Múrcia), l’Alguer (a Sardenya, Itàlia) i la Catalunya Nord (a França). L’adverbi és una paraula invariable que en modifica d'altres, especialment el verb.
L’adverbi, però, també pot modificar el significat de l’adjectiu o el d’un altre adverbi dins l’oració.
Locucions Adverbials
Lloc: aquí, allí, lluny, prop, enlloc…
Temps: ara, avui, demà, ahir, anit…
Manera: bé, millor, pitjor, així, com, ensems, com…
Quantitat: només, sols, bairebé, quasi, almenys…
Dubte: potser, tal vegada, a la millor…
Afirmació: sí, efectivament…
Negació:no, de cap manera…
Les paraules que procedeixen d’una llengua i s’incorporen a una altra s’anomena préstecs
La preposición és una categoria gramatical invariable que uneix paraules
La conjuncion és una categoria gramatical que enllaça frases.
Conj.Coordinades: i, ni, però,o, d’altra banda…
Conj. Subordinades: que, perquè, quan,com…
Sinalefes: si una paraula acaba en vocal i la següent comença, es diu un sol cop de veu
Elisions: quan una paraula acaba en vocal i la següent comença per la mateixa vocal, se’n suprimeix una
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre estil directe i estil indirecte?
En l'estil directe la veu del personatge es transcriu directament. En l'estil indirecte és el narrador qui explica el que diuen o pensen els personatges, sovint amb oracions subordinades introduïdes per verbs de dicció.
Quins tipus de locucions adverbials hi ha?
El text distingeix locucions de lloc (aquí, lluny), de temps (ara, avui), de manera (bé, així), de quantitat (només, quasi), de dubte (potser), d'afirmació (sí) i de negació (no).
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.