Figures retòriques i avantguarda catalana: Papasseit i Foix

Figures Retòriques: Definició i Ús

• Metàfora: Utilitzar una paraula en lloc d'una altra respecte a la qual té un significat semblant.
• Comparació: És la presentació d'un fet real com a idèntic a un altre.
• Metonímia: Figura en què el continent substitueix el contingut.
• Personificació: Consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, coses o conceptes.
• Al·literació: Repetició d'un mateix so.
• Paranomàsia: És un joc de paraules amb dos mots que només es distingeixen en un sol fonema.
• Anàfora: Repetició d'una o diverses paraules a l'inici dels versos o de les oracions.
• Hipèrbaton: Inversió de l'ordre de la frase.
• Asíndeton: Eliminació de conjuncions com a lligams entre oracions.
• Polisíndeton: Presència repetida i innecessària de conjuncions.
• Epítet: Adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu que qualifica.

Autors Clau de l'Avantguarda Catalana

Joan Salvat-Papasseit (1884-1924)

Neix a Barcelona el 1884 i és la figura més notable de l'Avantguardisme català. Fill de família humil, va quedar orfe als set anys i, com a conseqüència, es va internar en un orfanat fins als dotze, ja que la mare no tenia recursos suficients per mantenir-lo. Als tretze anys va començar a treballar, fet que el va allunyar de la formació acadèmica.

Més tard va fer amistat amb alguns intel·lectuals catalans i va iniciar la lectura d'autors de renom. Es va anar formant intel·lectualment d'una manera autodidacta. Va fundar la revista Un Enemic del Poble, on es veia la seva visió de l'art, la religió, la cultura, les lluites de classe i el catalanisme.

El 1918 es casa amb Carme Eleuterio. Mor el 1924 de tuberculosi després d'haver escrit una gran producció literària en els sanatoris en els quals havia estat els últims sis anys de vida.

Obra de Papasseit

En els seus dos primers llibres va mostrar una tendència més avantguardista (Poemes en ondes hertzianes i L'irradiador del port i les gavines). Posteriorment, va evolucionar cap a una poesia més personal i patriòtica (Les conspiracions i La gesta dels estels).

El seu millor llibre, El poema de la rosa als llavis, s'allunya de la temàtica de les primeres obres per explicar una obra d'amor entre el poeta i l'aprenenta.

J.V. Foix (1893-1987)

Neix a Sarrià el 1893 i mor a Sarrià el 1987. Va iniciar els estudis de dret, però ho va deixar per dedicar-se al negoci familiar, la pastisseria, i poder fer literatura. De petit ja li agradaven els moviments d'avantguarda francesos i italians, i això el va portar a presentar algunes exposicions a Barcelona.

Durant la Guerra Civil va col·laborar amb revistes més o menys clandestines. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de l'any 1961.

Obra de J.V. Foix

La seva obra és poètica, en vers i prosa, i s'emmarca en el moviment surrealista. Els seus escrits són unitaris, ja que intenta harmonitzar l'avantguardista i la clàssica. Utilitzava un llenguatge molt elaborat musicalment.

Destaquen els seus llibres de versos Sol i de dol i Irreals omegues, on fa crítica a actituds polítiques amb imatges i anècdotes personals.