Àngel Guimerà: Vida i Obra del Gran Dramaturg Català

Àngel Guimerà (1845-1924): Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife, de pare català i mare canària. Va néixer abans que els seus pares es casessin, fet que el va afectar profundament, fins al punt de falsejar la seva data de naixement per adequar-la al matrimoni dels pares. Durant la seva infantesa, no només el va trasbalsar aquesta circumstància, sinó que deixar la seva pàtria canària i traslladar-se a Catalunya amb tota la seva família encara el va marcar molt més. A part d'això, varen perdre el vaixell que els havia de dur a Barcelona, el qual naufragà. Això també influí en la seva obra. La seva primera relació sentimental va fracassar, i mai no n'intentà d'altra. Guimerà té els seus personatges més aconseguits en les figures femenines. A través de les seves obres, Guimerà retorna a un món d'éssers marginats i mestissos. És per això que podem dir que la vida i l'obra de l'autor no es poden separar. Guimerà comença la seva activitat literària com a poeta. És, probablement, el millor poeta del període després de Verdaguer. Quan Guimerà comença a escriure peces teatrals, ja és un poeta famós. Això no obstant, passarà a la història com a autor teatral. Podem dividir el teatre de Guimerà en quatre etapes:

Primera etapa (1879-1890): la tragèdia romàntica. Totes les obres que va escriure en aquesta etapa són redactades en vers, i seguint les passes dels romàntics, se situen en el passat. L'any 1879, Guimerà es va introduir en la literatura dramàtica amb l'estrena d'una tragèdia romàntica, Gala Placídia, que va ser un èxit de taquilla i de crítica. Judith de Welp (1883), El fill del rei (1886), Mar i cel (1888). Els estudiosos acorden de qualificar aquesta darrera com l'obra més ben construïda d'aquesta etapa. Narra la relació entre Blanca i Saïd, que representen dos mons enfrontats (cristians i musulmans). Altres creacions són Rei i monjo (1890) i La boja (1890), on per primera vegada s'enfronta a un fet contemporani.

Segona etapa (1890-1900): la introducció dels corrents realistes

Durant aquesta etapa, durà als escenaris barcelonins les seves obres més importants i s'imposarà com a primer dramaturg en llengua catalana. En Pólvora (un drama centrat en la conflictivitat social obrera) i La festa del blat (1896), conflictiva perquè tractava dos temes molt actuals a Catalunya en aquell moment: les bombes anarquistes i la repressió policial. S'hi veu la recerca d'una societat justa i la lluita per la realització de l'individu.