L'Ànima en Plató: Concepció, Immortalitat i Divisió Tripartida
La Concepció Platònica de l'Ànima (Psyche)
La concepció de l'ànima (psyche) està íntimament connectada amb la seva teoria de les idees. Si tenim coneixement de les idees és perquè l'ànima va existir en una vida preterrenal en la qual les pogués contemplar. Així, l'ànima és d'origen diví i, per alguna falta o pecat, fou condemnada a viure en un cos mortal (soma). Aquest cos, d'aquesta manera, es converteix en el seu sepulcre (sema), una relació que, per tant, deteriora l'ànima. Amb la mort del cos arriba l'alliberament de l'ànima, sempre que es trobi prou purificada per una vida digna. Si no és així, es veurà obligada a transmigrar a un altre cos, humà o animal. El que interessa al filòsof és l'ànima, ja que el coneixement veritable prové d'ella. L'ànima és immortal; el que mor és el cos.
La Divisió Tripartida de l'Ànima Platònica
La partició de l'ànima en tres parts és el resultat del reconeixement de conflictes «intrapsíquics», és a dir, de lluites entre forces contràries que operen a l'interior de l'individu. Si s'adopta una concepció unitària de l'ànima, llavors no poden explicar-se aquesta classe de problemes. Per tant, l'ànima està dividida en tres parts:
- La part racional, la funció de la qual és conèixer.
- La part irascible, que representa la força de voluntat.
- La part concupiscible, que és la causa dels desigs corporals.
En el diàleg Timeu, Plató situa aquestes tres parts de l'ànima en tres llocs diferents del cos:
- La part racional, l'única que és immortal, està situada al cap.
- La part irascible, se situa al tòrax i el cor és el seu òrgan.
- La part concupiscible està situada en el ventre, on resideixen els desigs més baixos.
En el diàleg Fedre, Plató expressa poèticament la natura tripartida de l'ànima comparant-la amb un carro guiat per un auriga (part racional) que governa dos cavalls alats: un de bo (part irascible) i un d'indòmit (part concupiscible).
Segons Plató, la psicologia està subordinada a l'ètica i la política, en el sentit que l'important és que la part racional de l'ànima governi i domini les altres dues parts, de la mateixa manera que la part racional de la societat —els filòsofs— ha de dirigir el rumb de l'Estat. Reapareix així el dualisme antropològic: l'ésser humà està format per dos components diferents: la raó, emparentada amb la divinitat i immortal; i l'altre, format per la voluntat i els apetits físics, relacionat amb el cos.