L'Antic Règim: Característiques Polítiques, Socials i Econòmiques
L'Antic Règim
El terme Antic Règim podria definir-se com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics que caracteritzaren a Europa i les seves colònies al llarg dels segles XVII i XVIII.
Fou emprat per primera vegada pels revolucionaris francesos per tal de designar despectivament l’estructura política i social de la França del moment, a les quals havia posat fi la Revolució Francesa.
Posteriorment, s’utilitzà per tal de designar aquella realitat política i institucional, estesa a altres països a més de França.
Característiques de l'Antic Règim
La situació econòmica
L’economia de l’Antic Règim era bàsicament rural. La producció agrícola i la propietat de la terra constituïen la principal font de riquesa.
3/4 parts de la població activa es concentren en l’activitat agrícola i ramadera.
La major part de les terres estaven vinculades a un títol nobiliari, a l’Església, al municipi o a la corona (terres vinculades).
El conjunt de terres en mans d’un noble o eclesiàstic eren la senyoria territorial (reserva senyorial i masos), i les terres on gaudien de jurisdicció eren la Senyoria jurisdiccional.
Els drets senyorials
Els drets senyorials eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que tenien sobre la terra.
Els senyors eren els grans beneficiats, car els pagesos havien de treballar (prestacions personals), pagar (part de les collites) i utilitzar els monopolis senyorials (pagant).
Igualment, els senyors podien gaudir de jurisdicció sobre terres que no eren de la seva propietat.
Per últim, els pagesos tenien l’obligació d’entregar a l’Església una desena part de la collita (delme).
L'agricultura
L’agricultura era de subsistència, molt endarrerida des del punt de vista tècnic i amb una producció molt baixa.
La producció es destinava a l’autoconsum, per això es donava el policultiu. El petit excedent era comercialitzat en mercats locals i fires.
Hi havia dos tipus bàsics d’explotació agrícola: els camps oberts (explotacions cerealístiques) i les terres comunals (dedicades a boscos o pastures).
Eren molt freqüents les crisis de subsistència. Les males collites generaven fam, desnutrició i sovint provocaven protestes (revoltes del pa).
El comerç
La xarxa de comunicacions era escassa i els sistemes de transport molt rudimentaris.
Respecte del comerç interior, els intercanvis interns són escassos i complicats, degut a les deficiències en les comunicacions i a la inexistència d’un mercat intern unificat. Els camins i les carreteres es trobaven en males condicions. El transport era lent, tot i que es podia utilitzar la navegació marítima i fluvial.
Sobretot a partir del segle XVI, el comerç predominant és el de llarga distància. Aquest comerç exterior era realitzat preferentment amb les colònies utilitzant el vaixell. Destacà el comerç triangular.
Aquest comerç exterior va possibilitar el desenvolupament del capitalisme comercial.
La indústria
La indústria era de caràcter artesanal. Al segle XVIII trobem tres tipus d’activitat industrial:
- Els gremis a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana).
- La indústria domèstica al camp (es crea amb el desenvolupament del comerç als segles XVI i XVII). La producció es realitza a les cases dels camperols.
- Les manufactures (al s. XVIII). Es concentren treballadors en un espai, per a l’elaboració de productes de luxe).
El desenvolupament urbà
El desenvolupament urbà és escàs. El poble és el centre d’organització i producció. Les ciutats de més de 50.000 habitants són gairebé inexistents.
A mitjans del segle XVIII en algunes zones (Anglaterra) es produeix una emigració del camp a la ciutat. Això repercutirà en un desenvolupament sense precedents del fenomen urbà.