Vinculada: a un títol nobiliari, l'Església, municipis, corona
Pot tenir profit econòmic, jurisdicció, no es poden vendre
Senyoriu territorial: propietat d'un senyor (noble o eclesiàstic)
Dividida en:
Reserva senyorial: més productiva, explotació directa, residència, establiments
Masos: per a una família, cedida a:
Homes lliures: usdefruit, cens
Serfs: prestacions, productes, feina
1.2. Els Drets Senyorials
Drets senyorials: conjunt de prestacions i rendes que reben els senyors
Explotació econòmica: prestacions personals, percentatge de les collites, monopolis (molí, ferreria, boscos, rius)
Senyoria jurisdiccional (regalies): funcions militars, justícia, fiscals, govern, dret de pas (camins i ponts: peatges), dret de circulació de mercaderies, permisos de mercat, multes
El delme: 1/10 de la collita a l'Església
Tributs estatals: talla (tribut sobre els béns), capitació (repartiment dels tributs per caps, sobre totes les rendes), gabella (impost sobre articles de primera necessitat, sobre la sal -monopoli reial-)
1.3. Una Producció Insuficient
Agricultura de subsistència: policonreu, autoconsum
Òrgans de govern: administració central, Consell d'Estat, Consells (de Finances, de Justícia, de Guerra, d'Afers Interns), Secretaries d'Estat (Guerra, Afers Exteriors, Marina, Cort Reial)
Administració provincial: governador o intendents (s'ocupen de: finances, justícia, policia)
3.2. Els Inicis del Parlamentarisme
Anglaterra
Parlament: lords (nobles), comuns (burgesos)
1649, revolució: derrocament i execució de Carles I Stuart
República (Cromwell, 1649-1660)
Reinstauració: Carles II Stuart
Limitacions, habeas corpus (1679)
1689, revolució: destronament dels Stuart, entronament Guillem d'Orange
Declaració de Drets: separació executiu (+ judicial) i legislatiu, defensa llibertat individual
Parlamentarisme poc representatiu: 15% població dret a vot (només nobles, grans propietaris i burgesos), no representació habitants colònies
4. La Crisi de l'Antic Règim
4.1. L'Esperit de la Il·lustració
Moviment intel·lectual
Precedents: Isaac Newton = mètode científic, John Locke = crítica absolutisme, divisió de poders
Fe absoluta en la Raó (intel·ligència humana, lògica)
La natura = font de justícia i bondat
L'home neix per a ser feliç
4.2. La Crítica a l'Antic Règim
Nou model organització política i social: igualtat, llibertat
Crítica contra l'absolutisme
Liberalisme: nova doctrina política
Montesquieu: divisió de poders (executiu, legislatiu, judicial)
Rousseau: contracte social (entre governants-governats), drets bàsics individuals, principi de sobirania nacional (el poder emana dels ciutadans, el vot)
Crítica a la societat estamental
Defensen: mobilitat social, igualtat d'origen, mèrit segons la vàlua individual, contra privilegis per herència
Voltaire: llibertat de consciència, tolerància amb les idees dels altres
Economia: fisiòcrates
Oposats al mercantilisme, precedent del liberalisme econòmic
Font de riquesa l'agricultura, no l'acumulació metalls preciosos (or, plata)
Contra reglamentacions estatals, a favor llibertat econòmica, a favor iniciativa individual
Molt suport entre la burgesia: tenen diners, no tenen privilegis, no tenen càrrecs polítics