L'economia mundial entre 1870 i 1914: industrialització i imperialisme

Resum

El document resumeix l'evolució de l'economia mundial entre 1870 i 1914, organitzant els països en tres cercles: el primer (Gran Bretanya, França, Alemanya i EUA), el segon (Itàlia) i el tercer (economies sotmeses i imperialisme). Explica la crisi de 1873-1896, la recuperació posterior i els factors que van fer possible el creixement industrial de cada economia.

Punts clau

Entre 1873 i 1896 es produeix un alentiment del creixement a causa de la crisi, mentre els països industrialitzats comencen a produir maquinària i els seus productes són competitius.
Molts països adopten polítiques proteccionistes amb aranzels, i Gran Bretanya manté el lliurecanvisme i una inversió escassa en els sectors innovadors.
França perd Alsàcia i Lorena després de la guerra franco-prussiana (1870) i pateix crisis agràries com la pebrina i la fil·loxera.
Alemanya es converteix en gran potència, protegeix la indústria amb un aranzel el 1879, legalitza els càrtels i destaca per la investigació i la indústria química.
Els EUA esdevenen la primera potència econòmica mundial a finals del segle XIX gràcies al territori, la immigració, les matèries primeres i la ràpida adopció de la Segona Revolució Tecnològica.
Les economies del tercer cercle s'especialitzen en matèries primeres amb poca remuneració, tenen alt endeutament i no aconsegueixen un creixement autosostingut.

Posa't a prova

1914: Climateri i Expansió Econòmica

Primer Cercle: Gran Bretanya

Hi ha un alentiment del creixement a causa de la crisi durant 1873 – 1896:

Els països del primer cercle d’industrialització comencen a produir maquinària.
Els seus productes comencen a ser competitius als mercats.
S’adopten polítiques proteccionistes (menys GB, Holanda i Dinamarca): posen barreres als productes britànics.
Els països del segon cercle abandonen la idea de la divisió internacional del treball en favor de la industrialització (sovint forçada i protegida per aranzels). Compraran les màquines a GB però el volum de negoci és poc.
GB continua amb el seu tipus d’economia fomentada amb el mercat exterior (lliurecanvisme) i poca inversió en els sectors innovadors (acer, química, electricitat).
Poca rellevància de les societats anònimes i dels ensenyaments tècnics.
Intent de compensació amb la consolidació de l’imperi (mercat captiu).
Tot i així, aconseguirà ser líder en el transport marítim, les assegurances i les finances internacionals.
La situació dels obrers britànics era millor (sindicats i legislació social mínima).

França

Perd l’empenta. Guerra franco-prussiana (1870). Pèrdua d'Alsàcia i Lorena (regions industrials / ferro). Crisi agrària: Pebrina (cucs de seda) i la Fil·loxera (vinya (molt important al sud)). Escassa assimilació de les innovacions de la Segona Revolució Tecnològica. És un país amb poc carbó. Fracàs dels bancs de negocis.

A partir de 1895 s’observa una recuperació: Ferrocarrils, electricitat, níquel, alumini i Automòbils. Tenen poca participació en els mercats mundials. Tenen un mercat intern i colonial.

Alemanya

Adquireix el rang de gran potència. Tenen la indemnització de guerra: 1/3 de la renda nacional. Tenen disponibilitat de matèries primeres: carbó, ferro, potassa.

L’estat protegeix la indústria. Estableixen un aranzel al 1879.

Es legalitzen els càrtels: acord entre empreses del mateix sector, fixació de preus, limitació de la producció, repartiment geogràfic del mercat.
En moment de dificultat fan una venta a dumping.
Tenen una forta dedicació a la investigació.
Importància de la indústria química.

EUA

A finals del segle XIX es convertirà en la primera potència econòmica mundial.

Factors del creixement:

Engrandiment del territori (territori actual).
Fort creixement, insuficient per les necessitats de mà d’obra.
Disponibilitat de matèries primeres.
Gran immigració procedent d’Europa.
Importació d’esclaus africans i semiesclaus asiàtics.
Desaparició de la població índia.
Disponibilitat de terra i recursos naturals (boscos, jaciments minerals).
Producció de cotó, matèria primera per excel·lència de la RI.
Ràpida adaptació dels processos industrials de la Segona Revolució Tecnològica, sobretot la siderúrgia.
Nivells de vida alt per lo tant tenen una capacitat de compra alta.
Ampli mercat i en creixement.
Millora dels mitjans de transport:
- Navegació de vapor: Canal d’Eire (1825) connecta els Grans Llacs amb l’oceà Atlàntic. Nova York es va convertir en el principal port del món.
- Ferrocarril / xarxa ferroviària.
A finals del segle XIX: principal productor de carbó, coure, ferro, or, plata, zinc, plom i petroli.
Sectors puntes del moment foren l’acer, el petroli, l’electricitat i l’automòbil.
Organització científica del treball (taylorisme i fordisme).

Segon Cercle: Itàlia

Causes de l’endarreriment de la industrialització:

Les innovacions tecnològiques en el tèxtil s'introduïren aviat però sense èxit com a conseqüència d’un mercat petit.
La manca de carbó implicà que el sector siderúrgic no introduís millores.
La Unificació italiana no es produí fins a 1870:
- Creació d’un mercat més gran.
- Eliminació del feudalisme.
- No comportà una unificació econòmica.
Crisi dels 1870’s a causa dels Aranzels de 1878 i 1887.
Ajuts als ferrocarrils i a la construcció naval (costosos i poc eficaços).

La Recuperació es produí a partir de 1894. S’inaugurà una etapa de fort creixement econòmic:

Inversions estrangeres (alemanyes).
Electrificació hidroelèctriques.
Sector tèxtil cotoner.
Maquinària: bicicletes, màquines d’escriure, automòbils.

Tercer Cercle: Economies Sotmeses, Imperialisme

Xina: Guerra de l’opi (1839 – 1842).
Centre i sud d’Amèrica: colònies informals.
Especialització en matèries primeres però tenia poca remuneració.
Poc pes del sector d’exportació.
No van aconseguir un creixement autosostingut.
Alt endeutament dels estats.
Imperialisme.

Preguntes freqüents

Per què es va alentir el creixement econòmic entre 1873 i 1896?

El text indica que la crisi d'aquell període, juntament amb la producció de maquinària pels països industrialitzats i l'adopció de polítiques proteccionistes, va frenar el creixement. Els productes britànics van trobar barreres als mercats.

Quins factors van impulsar el creixement dels EUA?

Segons el text, els factors van ser l'engrandiment del territori, la gran immigració europea, la disponibilitat de matèries primeres i recursos naturals, la producció de cotó, l'ràpida adaptació de la Segona Revolució Tecnològica i un ampli mercat de consum.

Què van ser els càrtels a Alemanya?

Eren acords entre empreses del mateix sector per fixar preus, limitar la producció i repartir geogràficament el mercat. Estaven legalitzats a Alemanya.