La Il·lustració i l'Antic Règim: resum del Segle de les Llums

Resum

El document explica la Il·lustració com a corrent filosòfic del segle XVIII, amb l'objectiu d'acabar amb la ignorància i la superstició. Recull les seves bases (racionalisme, educació, progrés, felicitat, drets naturals i tolerància) i la seva difusió. També analitza la crítica il·lustrada a l'Antic Règim, l'absolutisme i el despotisme il·lustrat, i les causes que van conduir a les revolucions de finals del segle XVIII.

Punts clau

La Il·lustració és una filosofia del segle XVIII que vol acabar amb la ignorància i la superstició.
Les bases il·lustrades són el racionalisme, l'educació, el progrés, la felicitat, els drets naturals i la tolerància.
La Il·lustració es va difondre a través dels salons il·lustrats, les societats científiques i la publicació de l'Enciclopèdia.
La crítica il·lustrada considera la societat estamental injusta i els privilegis un obstacle per al desenvolupament econòmic.
L'absolutisme concentra els tres poders de l'estat en la monarquia, mentre que el despotisme il·lustrat aplica idees il·lustrades sense canviar les estructures socials i polítiques.
Les revolucions de finals del segle XVIII es van explicar per la capacitat limitada de les monarquies absolutistes per reformar, la necessitat de mantenir els privilegiats i la crítica de la burgesia.

Posa't a prova

1.2. El Segle de les Llums

1) La Il·lustració

La Il·lustració va ser una filosofia desenvolupada durant el segle XVIII.

a) Objectiu

Acabar amb la ignorància i la superstició.

b) Bases

Racionalisme: És la base del coneixement i del progrés humà.
Educació: És el mitjà per assolir l'objectiu esmentat anteriorment. No pot estar reservada a les elits.
Progrés: Millora constant moral i material de la societat.
Felicitat: Objectiu de tota acció de govern.
Drets naturals: Les persones gaudeixen d'uns drets naturals com la llibertat individual i el dret a la propietat.
Tolerància: Base de la convivència.

c) Difusió

Salons il·lustrats i societats científiques.
Publicació de l'Enciclopèdia.

2) La crítica de l'Antic Règim

Els sistemes de govern s'han de regir pel que és més raonable, no per la tradició.
La societat estamental és injusta; cal un sistema que tendeixi a la igualtat.
Els privilegis són un obstacle per al desenvolupament econòmic.

3) L'absolutisme i el despotisme il·lustrat

a) Absolutisme

Sistema polític dominant a Europa entre els segles XVII i XVIII, successor de la monarquia autoritària dels segles XV i XVI. La monarquia controla els tres poders de l'estat (legislatiu, executiu i judicial) a través d'un accentuat centralisme administratiu.

b) Despotisme il·lustrat

Sistema polític del segle XVIII. Deriva de l'aplicació de les idees il·lustrades per part dels reis absolutistes, amb la intenció d'assolir el progrés de la societat (a través de reformes administratives i la promoció d'obres públiques) sense modificar les estructures socials i polítiques: “Tot per al poble, però sense el poble”.

4) Per què els reis absolutistes adopten una filosofia crítica amb l'Antic Règim?

Progrés: Una societat forta implica un estat fort i, en conseqüència, una monarquia forta.
Crítica als privilegis: Eina que permet als reis controlar aspectes que encara s'escapen al seu control:
- La no contribució de la noblesa i l'Església.
- La independència de l'Església.
- Els privilegis dels gremis.

5) Per què les revolucions de finals del segle XVIII?

Capacitat limitada de les monarquies absolutistes per implantar reformes.
Necessitat dels reis de mantenir el suport dels estaments privilegiats.
Actitud crítica dels estaments no privilegiats, especialment la burgesia.

Preguntes freqüents

Quin era l'objectiu de la Il·lustració?

L'objectiu de la Il·lustració era acabar amb la ignorància i la superstició. Per aconseguir-ho, considerava l'educació, que no havia d'estar reservada a les elits.

Què és el despotisme il·lustrat?

És un sistema polític del segle XVIII en què els reis absolutistes apliquen idees il·lustrades per promoure el progrés, amb reformes administratives i obres públiques. Ho fan sense modificar les estructures socials i polítiques, amb la màxima "Tot per al poble, però sense el poble".

Per què la Il·lustració criticava els privilegis?

Perquè considerava que els privilegis eren un obstacle per al desenvolupament econòmic i que la societat estamental era injusta. Defensava un sistema que tendís a la igualtat.