Antic Règim, Il·lustració i Liberalisme: Segles XVII-XVIII
L'Antic Règim: Característiques Principals
Durant els segles XVII i XVIII, la major part dels països europeus havien estat sotmesos a un sistema sociopolític denominat "Antic Règim". Les seves característiques més destacades eren:
- Monarquia absoluta: El monarca era rei per dret diví; únicament Déu podia jutjar els seus actes.
- Intervenció en l'economia: L'economia se sustentava en les activitats agràries, el comerç i l'artesania.
- Societat estamental: Es dividia en estaments. La noblesa i el clergat eren els privilegiats enfront de burgesos i camperols.
- Principi d'autoritat: El coneixement se sotmetia a l'autoritat dels mestres antics. Una afirmació en un text antic es considerava vàlida sense necessitat de demostrar-la.
Els Il·lustrats
Voltaire
Va escriure el Diccionari filosòfic. Defensava una religió natural i l'existència d'un Ésser Suprem, però rebutjava les esglésies i les supersticions. Obra destacada: Diccionari filosòfic.
Montesquieu
En la seva obra L'esperit de les lleis defensava idees polítiques com la separació dels poders de l'estat per tal que no quedessin en mans del monarca.
Rousseau
En la seva obra El contracte social, va defensar les idees democràtiques i va plantejar una visió avançada de l'educació.
Diderot i D'Alembert
En la seva obra L'Enciclopèdia, pretenien recopilar tot el saber del seu temps de forma científica.
Resum dels il·lustrats:
- Voltaire: Rebuig de les supersticions.
- D'Alembert: Saber científic.
- Montesquieu: Separació de poders.
- Rousseau: Democràcia.
El Liberalisme i els Models Parlamentaris
A l'Europa del segle XVII, el liberalisme afirmava que la sobirania residia en el poble, i era el poble el que delegava el seu poder en un rei per a governar.
El Despotisme Il·lustrat
Al segle XVIII, alguns dels monarques absolutistes europeus van promoure l'agricultura, la indústria i el comerç, i van dur a terme importants obres públiques. Aquests monarques són coneguts com a dèspotes il·lustrats perquè van continuar governant amb l'absolutisme, però van demostrar un gran interès per la modernització econòmica i cultural dels seus països. El lema d'aquests monarques era: "Tot per al poble, però sense el poble".
Noves Teories Polítiques i Econòmiques
Al segle XVIII, van sorgir dos grans camps de pensament: el pensament polític i les teories econòmiques.
El Liberalisme Polític i la Crítica de la Societat Estamental
Els pensadors van propugnar que els estats havien de tenir lleis basades en els principis polítics liberals, com la divisió de poders. Al segle XVIII, encara es mantenia la societat estamental. El grup social més dinàmic i poderós havia passat a ser la burgesia. No obstant això, continuava formant part de l'estament inferior o estat pla. L'estat pla o tercer estat els mantenia amb els seus impostos i els considerava paràsits socials.
Noves Teories Econòmiques
Van sorgir dues teories econòmiques:
- La fisiocràcia: La principal font de riquesa era l'agricultura. Era necessari assegurar la propietat privada de la terra.
- El liberalisme econòmic: Afirmava que els intercanvis en el mercat havien de ser lliures, regits per l'oferta de productes i la demanda dels consumidors.
Els Avanços Científics
Durant el segle XVIII, la ciència va viure un gran desenvolupament. L'esperit crític aplicat a la investigació científica va aconseguir grans progressos i va propiciar molts avanços tècnics. Alguns exemples:
- Lavoisier: Química.
- Newton: Física.
- Linné: Biologia.
- Jenner: Medicina.
- Herschel: Astronomia.
- Cook: Exploracions.
La Guerra de Successió
La Guerra de Successió va tenir dues dimensions:
- Europa: Gran Bretanya, les Províncies Unides i el Sacre Imperi temien que, si regnava la casa dels Borbó a França i a Espanya, els dos regnes s'unirien.
- Espanya: Va derivar en una guerra civil, en la qual es van enfrontar els partidaris de Felip V (Regne de Castella) i els de Carles d'Àustria (Corona d'Aragó). Aquests últims temien que els Borbó imposessin a Espanya el model d'estat centralitzat i absolutista que practicaven a França. La guerra va acabar amb la Pau d'Utrecht.
Els Decrets de Nova Planta
Felip V es va dirigir contra els territoris de la Corona d'Aragó que se li havien enfrontat en la Guerra de Successió. Van quedar abolits tots els furs i privilegis d'Aragó, Catalunya, València i Mallorca.