Anticossos i Resposta Immunitària

Els anticossos

Els anticossos són molècules proteiques produïdes pels limfòcits B que estan destinades a unir-se específicament als antígens.

La resposta immunitària

Els microorganismes patògens posen en marxa el mecanisme de proliferació i maduració de cèl·lules immunocompetents i de producció d'anticossos, és a dir, la resposta immunitària. Hi ha dos tipus:

• Resposta immunitària primària

  És la que es produeix en el primer contacte amb un antigen determinat. Primerament, existeix un retard, que és el temps en què encara no han aparegut els primers anticossos a la sang. Posteriorment, hi ha un augment exponencial d'aquests fins a una fase estacionària en què comencen a davallar. Els anticossos que es formen són IgM i IgG. Al cap de setmanes, les Ig creades són imperceptibles a la sang.

• Resposta immunitària secundària

  És la que es produeix quan l'aparell immunològic detecta per segona vegada la presència d'un mateix antigen. La resposta és molt diferent a l'anterior; concretament, hi ha menys retard entre el contacte i l'aparició dels anticossos; hi ha una pujada més ràpida, intensa i llarga. Els anticossos que es creen són les IgG amb valors de concentració a la sang alts que no baixen durant anys.

El sistema complement

• El complement ajuda o complementa i, alhora, augmenta els mecanismes de la resposta immunitària. Està compost per 20 proteïnes del tipus Ig, que es troben sempre a la sang. Les proteïnes reaccionen davant d'una gran varietat de complexos antigen-anticòs, fent que es produeixi la lisi dels microorganismes amb complexos AgAb adherits. El funcionament del sistema complement s'inicia quan el complex AgAb fixa una globulina i comença una seqüència d'activacions de les proteïnes complement que condueixen a la formació d'un enzim actiu que actua sobre la membrana del microorganisme produint-li porus i destruint-lo per l'entrada d'aigua (lisi). El sistema complement actua també en l'alliberació d'histamina per les cèl·lules mastòcits. La histamina provoca un augment de la permeabilitat dels capil·lars sanguinis de la zona infectada fent que augmenti l'arribada de glòbuls blancs o anticossos. També actua sobre els micròfags promovent la fagocitosi.

L'interferó

• L'interferó són petites proteïnes plasmàtiques produïdes pels limfòcits T, per les cèl·lules NK, pels leucòcits o fibroblasts que interfereixen principalment en la replicació del virus a l'interior de les cèl·lules.

• Hi ha tres tipus d'interferó en els humans: l'alfa, el beta i el gamma.

• Alfa i Beta

  Es produeixen quan els leucòcits i els fibroblasts queden infectats per virus i. Quan s'uneixen a cèl·lules veïnes, les estimulen perquè produeixin les proteïnes antivirals, que actuen bloquejant la replicació dels virus quan siguin infectats.

• Interferó gamma humà

  Els limfòcits T i les cèl·lules NK sanes, quan entren en contacte amb antígens, es sensibilitzen i produeixen l'interferó gamma humà.