Antoni Maria Alcover i el Diccionari Català-Valencià-Balear
Antoni Maria Alcover i el redreçament de la llengua
Antoni Maria Alcover fou una de les figures més destacades en el procés de redreçament de la llengua catalana després de la Renaixença.
L'etapa com a folklorista
Com a folklorista, va recollir contes que arreplegà a Contarelles i a 24 volums de L'Aplec de Rondaies Mallorquines, escrites dialectalment. La recopilació de cançons i rondalles suposà l'inventari de paraules arcaiques i dialectals, encara sense registrar.
La gènesi del gran diccionari
D'aquí sorgí la idea de fer un diccionari amb la participació de la gent de cada un dels territoris de parla catalana; per això feu pública la Lletra de convit, un opuscle amb què instava a col·laborar en la recollida de vocabulari amb l'objectiu d'elaborar un gran diccionari de la llengua que arreplegués la llengua antiga i la moderna, la literària i la dialectal. D'aquesta manera recopilaren més de 700.000 fitxes lexicogràfiques que guardaren dins una calaixera de 33 calaixos.
El conflicte amb l'IEC i Pompeu Fabra
Alcover va presidir, el 1906, el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i, quan l'any 1911 es creà la secció filològica de l'IEC, en va ser elegit president. Alcover hi va dur la calaixera (900.000 fitxes), però la majoria dels membres de l'Institut eren partidaris de fer tres diccionaris distints. Les discrepàncies anaven en augment, sobretot amb Pompeu Fabra, cosa que provocà la ruptura definitiva amb l'organisme.
El Diccionari Català-Valencià-Balear
Alcover tornà a Mallorca i rebutjà les normes ortogràfiques de l'Institut i esdevingué enemic del catalanisme polític. Per guanyar-se les simpaties de les regions valenciana i balear va canviar el nom de Diccionari de la Llengua Catalana pel de Diccionari Català-Valencià-Balear. Francesc de Borja Moll fou cridat per ser-ne el màxim organitzador i redactor.
Continuïtat i culminació de l'obra
Amb la publicació el 1930 del 1r volum, els enemics d'Alcover criticaren l'enorme extensió de l'obra i el seu acabament incert, a més de l'ortografia, que no seguia les normes de l'IEC. Amb la mort d'Alcover, Moll s'encarregà de superar les grans dificultats per continuar. S'avingué a les normes de l'IEC i redactà de nou el 1r volum, es va fer impressor per obtenir ingressos i intentà guanyar-se el públic català. El 1935 aparegué el 2n volum, que seguia les normes de l'IEC. Tot i les circumstàncies històriques adverses de la postguerra i que la publicació estava aturada, el diccionari continuà, per culminar amb la publicació del darrer volum l'any 1962.