Antropocentrisme, Finalisme i Atzar: Monod vs. Chardin en l'Evolució
El Mite de la Complexitat i el Finalisme
Quan parlem de superar l’antropocentrisme, estem parlant de dues coses principals:
Superar la Idea de Finalitat (Teleologia)
Cal superar la idea que les coses tenen una finalitat que situa l’ésser humà per damunt de tot. Una certa orientació de l’evolucionisme no deixa de ser un finalisme.
Teilhard de Chardin: L'Evolució Orientada
En aquest punt situem a Teilhard de Chardin, francès jesuïta, el qual afirma que l’evolució no és atzar; l’evolució existeix, però en ella hi ha una finalitat. És a dir, segons Chardin, en l’evolució hi ha una certa orientació, transcorre seguint un guió que posa l’home per damunt de tot. (Aquest autor s’ha d’entendre en temes més religiosos i espirituals).
Miquel Crusafont: Raonabilitat de Déu
En la mateixa línia ens trobem a Miquel Crusafont. Aquest autor afirma que en temes evolutius no podem parlar de l’existència d’un Déu, però la marxa de l’evolució transcorre de tal manera que resulta raonable pensar en l’existència d’aquest. Aquest filòsof opera com a científic. Per a Crusafont, tot i que el coneixement científic és sinònim de límits, si observem el devenir de l’evolució no és irracional pensar que hi ha un Déu.
L'Atzar com a Motor Evolutiu
A l’altra banda ens trobem amb la postura de Jacques Monod.
Jacques Monod: L'Atzar i la Necessitat
En la seva obra El azar y la necesidad, desplega una filosofia de la biologia on filosòficament la referència inspiradora és Albert Camus. Per a Camus, la vida és un monumental absurd. De l’única cosa que conec és la mort. Segons Monod, no hi ha en la vida una finalitat que guiï els diferents processos, sinó que tot és producte de l’atzar. El lloc que ocupa l’home en l’escala evolutiva és un producte de l’atzar.
(Monod sol utilitzar la metàfora d’un home que va al casino i guanya el primer premi, tot gràcies a l’atzar.)
És a dir, estem on estem gràcies al fet que les mutacions han esdevingut com ho han fet. No hi ha una pretesa finalitat o essència que influeixi en el posicionament de l’ésser humà en l’evolució perquè, com hem dit, aquesta és producte de l’atzar.
Complexitat, Finalisme i Casualitat
L’augment de complexitat s’associa comunament a la idea de finalisme o teleologisme, que és la tendència a veure l’evolució com una direcció predeterminada que culmina amb l’ésser humà, com si aquest fos l’objectiu, la meta de la pròpia evolució. Tanmateix, com hem vist, l’evolució es produeix a l’atzar. Per tant, no hi ha més raons per a una determinada forma d’existència que la mera casualitat en l’aparició de mutacions i l’adaptació per selecció en un medi que canvia sense objectiu o finalitat.