Antropologia Filosòfica i Sociologia: Conceptes Clau i Evolució Històrica
Conceptes Fonamentals de Sociologia
Socialització
Procés mitjançant el qual un individu adquireix les normes de conducta, els valors imperants i la cultura d'un determinat grup social. De durada variable, el procés es concentra en els primers anys de vida, quan hi ha més aprenentatge per imitació. Després queda integrat dins de l'educació.
Societat
Conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si per constituir un grup o comunitat.
Cultura
Es refereix als patrons o tipus d'activitats humanes i les estructures simbòliques que donen significat a aquesta activitat.
Xenofòbia, Racisme i Etnocentrisme
Xenofòbia
Animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres. Es pot tractar de prejudicis racials, culturals o religiosos. Amb el sorgiment de les ideologies feixistes al segle XX, la xenofòbia va arribar a ser un problema molt greu, que encara avui perjudica moltes societats del món.
Racisme
Actitud que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor, que aquestes diferències poden ser mesurades o catalogades jeràrquicament, i que resulten en l'avantatge econòmic, polític i social d'un grup en relació als altres. Històricament, el racisme ha servit per a justificar l'imperialisme, l'esclavitud i el genocidi de molts pobles.
Etnocentrisme
Actitud dels components d'un grup ètnic de considerar el seu grup superior als altres grups racials o culturals.
Estoïcisme
Impassibilitat, indiferència, davant el plaer o el sofriment; capacitat de suportar el dolor amb fermesa, de no afectar-se per les passions.
L'Ésser Humà (EH) en la Filosofia Clàssica
La Mentalitat Grega
L'ésser humà és un ésser especial: forma part de la natura, però és diferent de la resta dels éssers naturals. És l'únic animal que pensa i parla, es preocupa per cercar la felicitat i tracta de comprendre el món que l'envolta. És capaç d'analitzar la naturalesa de les coses i buscar la veritat, pot preguntar-se pel més enllà... La mentalitat grega veu la polis (societat) com el lloc on l'ésser humà pot arribar a ser feliç.
EH en Plató (428-347 aC)
L'ésser humà és un ésser dividit entre dos mons: el món espiritual, al qual pertany perquè té una ànima racional, i el món material, al qual està lligat per la seva condició corpòria. Segons ell, el cos està fet de matèria i és mortal, mentre que l'ànima pertany a un altre ordre (món de les idees), és espiritual, pura i immortal. Concep les ànimes com quelcom diferent i amagat en els cossos.
EH en Aristòtil (384-322 aC)
L'ésser humà és un ésser físic i biològic que té una ànima vegetativa i una ànima sensitiva. És propi de l'ésser humà tenir una ànima racional, la qual cosa li permet parlar, raonar i distingir el bé del mal. Concep les ànimes com un tipus de facultat o funció dels organismes. Per a ell, l'ésser humà és una unitat substancial, és a dir, una única realitat en la qual podem distingir, però no separar, dues substàncies: l'ànima i el cos. A més a més, l'ésser humà és sociable per naturalesa i, gràcies a la raó i el llenguatge, pot establir el que és just i injust. Segons ell, l'humà només podrà realitzar-se com a tal si la polis li proporciona un entorn adequat.
L'Ésser Humà en l'Època Hel·lenística
Aquest període comprèn des de la mort d'Alexandre Magne (323 aC) fins a la incorporació d'Egipte a l'Imperi Romà (30 aC). L'hel·lenisme significa la fi de l'època clàssica grega. Si abans l'individu s'identificava amb la polis, ara l'ésser humà es descobreix com un ésser únic i aïllat enmig del món, una partícula més del cosmos. El seu benestar depenia del benestar de la ciutat, l'individu no podia ser feliç i viure humanament al marge de la polis, la moral, els costums...
L'Epicureisme
Defensada per Epicur (341-270 aC), constitueix un model d'antropologia monista i materialista. Epicur entenia que tot el que existeix està format per àtoms materials i que, per tant, l'ésser humà també és un conjunt d'àtoms.
Antropologies: Dualistes i Monistes
Antropologies Dualistes
Suposen l'existència d'una doble substància en l'ésser humà: d'una banda, el cos material i, de l'altra, una substància espiritual, psíquica o mental (l'ànima). Per defensar la seva tesi, afirmen que les activitats específicament humanes (pensament, llenguatge, moral...) no es poden reduir a explicacions materials. Cal un principi espiritual que "posi en marxa" el cos i el mogui.
Antropologies Monistes i Materialistes
Afirmen que l'ésser humà està fet d'una única substància de caràcter material i que, per tant, qualsevol dualisme és fals. L'ànima és una funció especial del cos, o un tipus especial de matèria. L'existència d'un principi immaterial és indemostrable, a més d'innecessari per explicar el comportament humà. Conèixer, sentir, decidir i actuar són activitats que duu a terme el cervell, que és material.
Visions de l'Ésser Humà en la Història
La Concepció Cristiana de l'Ésser Humà
El cristianisme es basa en la predicació de Jesús de Natzaret, que proclama l'amor de Déu a tota la humanitat. És la primera religió universalista d'Occident. Introdueix algunes novetats pel que fa a l'ésser humà i al seu lloc en el món:
- Tots els humans som iguals i tenim la mateixa dignitat, com a fills del mateix Déu.
- L'ésser humà ha estat creat racional i lliure.
- La vida humana té un sentit transcendent, que es troba més enllà d'aquest món. La vida terrenal es converteix en una preparació per a la trobada amb Déu en l'eternitat.
Per al cristianisme, l'humà és un ésser que necessita ser salvat. Tots nosaltres naixem amb el pecat original i només ens en podem alliberar a través de Jesucrist, fill de Déu. La salvació s'aconsegueix pertanyent a una comunitat, l'Església, acceptant el missatge de la salvació i vivint segons el manament evangèlic.
EH al Renaixement (s. XV i XVI)
Moviment de renovació cultural profunda que s'inicia a Itàlia i que acabarà afectant la manera d'entendre la ciència, les arts, la filosofia, la religió o la política de tot Europa. Es vol recuperar el món clàssic.
- Marsilio Ficino (1433-1499): Veu l'ésser humà com un déu en miniatura, capaç de dominar i transformar la natura segons el propi benefici.
- Giovanni Pico della Mirandola (1463-1494): Destaca la llibertat radical; l'humà pot fer d'ell mateix el que vulgui, ja que no té naturalesa fixa.
- Nicolau Maquiavel (1469-1527): Els homes som malvats per naturalesa, cruels i hipòcrites.
EH en la Modernitat (s. XVII)
La Modernitat comença aproximadament en el segle XVII. L'ésser humà és una subjectivitat pensant. Descartes és el màxim representant del dualisme antropològic. Per a Descartes, l'humà és un esperit que pensa, un ésser format per dues realitats: el cos i l'esperit (matèria i ment). L'esperit pot existir independentment del cos.
La Il·lustració i la Naturalesa Humana
Idees bàsiques sobre la naturalesa humana durant la Il·lustració (s. XVIII):
- Idea de progrés humà: En el sentit d'augment i millora. Els filòsofs il·lustrats van creure que, cultivant la racionalitat, l'ésser humà seria cada vegada més culte, més lliure, més bo i més feliç.
- Idea d'autonomia moral i intel·lectual: Perquè l'humà progressi pel seu compte. Per a Kant, la modernitat significa l'arribada de l'home a la majoria d'edat.
Visions Contemporànies de l'Ésser Humà
EH segons Darwin
Tots els éssers vius estan emparentats i tots han evolucionat a partir d'algun avantpassat comú. L'home és una espècie animal com les altres, fruit de l'evolució de la vida sobre la Terra.
EH segons Marx (1818-1883)
L'ésser humà és un producte de la natura, però la seva activitat no es limita al terreny biològic. L'home pot trencar els límits que li imposa la natura i produir els seus propis mitjans de vida amb el treball, a diferència dels altres animals. Quan la forma de producció es basa en la divisió del treball, en el repartiment desigual de la riquesa i en l'explotació de l'home per l'home, l'ésser humà, en comptes de realitzar-se com a persona, es desrealitza, perd humanitat i es converteix en un objecte en mans dels altres. Aquest procés s'anomena alienació.