L'Antropologia Filosòfica: Teories sobre l'Ésser Humà
L'antropologia filosòfica
L'antropologia filosòfica és la branca de la filosofia que s'interroga sobre l'ésser humà.
L'existencialisme i la llibertat
Existencialisme: la llibertat que ens diferencia dels humans és la llibertat.
Karl Marx i el treball
Karl Marx: el que ens diferencia dels animals és el treball. Els humans som conscients del nostre esforç.
Aristòtil i l'animal racional
Aristòtil (ànima racional): en la seva Política diu que l'ésser humà és com un animal racional, ja que té capacitat de pensar, de la paraula i del llenguatge, i per a ell és essencial.
Dualisme: Cos i ànima
L'animisme
Cos i ànima → ANIMISME: tot té ànima, encara que als éssers humans ens diferencia l'ànima humana.
La visió platònica
Visió platònica: Plató pensa que el cos és material i pertany al món sensible; a més, és finit, ja que és mortal. Pel contrari, l'ànima és la part del cos espiritual i immortal, i Plató valorava abans l'ànima que el cos.
L'ànima humana en el cristianisme
L'ànima humana en el cristianisme: és igual que Plató, és a dir, l'ànima i el cos van per separat, encara que rebutja la reencarnació, ja que per als cristians està associada a la dimensió transcendent que aspira a la salvació després de la vida.
L'ànima humana segons Descartes
L'ànima humana segons Descartes: era dualista i ell al cos l'anomenava substància extensa i a l'ànima substància pensant, ja que és lliure.
Les tres dimensions de l'ànima segons Plató
3 dimensions:
- ÀNIMA CONCUPISCIBLE (localitzada al ventre)
- ÀNIMA IRASCIBLE (al pit)
- ÀNIMA RACIONAL (al cap)
Les persones sàvies i nobles aconsegueixen la seva conducta.
Monisme i emergentisme
Monisme: La Mettrie és un dels monistes antropològics; per a ell, el cos humà era un robot sofisticat amb una complexitat tan gran que ens pensàvem que tenia ànima.
L'emergentisme: és la barreja del dualisme i el monisme. Es basa en la interpretació materialista de l'ésser humà i té en compte la dimensió psicològica (Bunge, Popper).
Determinisme i llibertat
Determinisme: afirma que tot el que fem està prefixat i s'esdevé de manera inevitable. La sensació de llibertat prové de la ignorància.
Spinoza: pensa que tot està predeterminat. Les nostres accions no són lliures, sinó que obeeixen a causes que es poden investigar.
Skinner: la conducta es pot modelar a través de l'aprenentatge emprant càstigs i premis.