Els Anys Vint i Trenta: Entreguerres, Noucentisme i Avantguardes

Els Anys Vint i Trenta

Panorama General de l'Època d'Entreguerres

El segle XX s'inicia amb la Primera Guerra Mundial, donant pas a una època coneguda com a «Època d'Entreguerres», un període dens i de canvis vertiginosos, caracteritzat per:

• Radicalització dels règims polítics: l'ascens del nazisme a Alemanya, el feixisme a Itàlia i el comunisme a Rússia.
• Esclat dels moviments d'avantguarda: corrents com el cubisme, el futurisme, el dadaisme, el surrealisme o l'expressionisme van sorgir amb la voluntat de trencar amb el passat i crear un art i una literatura nous, sovint relacionats amb la radicalització política.
• Revolució estètica del segle XX: Aparició d'escriptors i artistes clau com Marcel Proust i James Joyce (novel·la), Pablo Picasso (art) o Igor Stravinsky (música), que van impulsar una transformació estètica profunda.
• Eclosió de l'art popular i de masses: El cinema i el jazz, entre d'altres, van emergir com a noves formes d'art popular i de masses, sovint reivindicades pels creadors cultes.
• Reacció classicitzant i conservadora: Enfront dels moviments avantguardistes, va sorgir una tendència que pretenia un retorn a l'ordre i als cànons clàssics. Aquesta reacció va tenir figures destacades com Eugeni d'Ors a Catalunya, Moréas i Maurras a França, o Rezzolini a Itàlia. Curiosament, artistes com Picasso i Stravinsky també van transitar per aquesta via en algunes de les seves obres.

Aquesta època va estar profundament marcada pels contrastos, des de l'extrema dreta a l'extrema esquerra, i de la innovació radical a la mesura. Aquests canvis vertiginosos són característics del segle XX.

El Noucentisme: Retorn a l'Ordre

El Noucentisme es va configurar com una reacció classicitzant al Modernisme. Enfront de la llibertat artística i la personalització, els noucentistes van defensar un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme, propugnant un retorn a les normes que ja havien regit moviments com el Renaixement (segles XV i XVI) o la Il·lustració (segle XVIII).

Aquest moviment va ser la traducció estètica de l'ascens al poder de la burgesia catalana. Aquesta burgesia, a través de la Lliga Regionalista –un partit catalanista i conservador–, va governar la Mancomunitat de Catalunya –una unió de les quatre diputacions catalanes– des del 1914 fins al 1923. Cal destacar que el Noucentisme ja s'havia iniciat abans, el 1906, any en què es va constituir Solidaritat Catalana, una aliança de partits catalanistes.

La Mancomunitat de Catalunya, presidida inicialment per Enric Prat de la Riba i, després de la seva mort el 1917, per Josep Puig i Cadafalch, va aconseguir crear una xarxa d'infraestructures culturals sense precedents a la Catalunya moderna, malgrat la seva limitada autonomia política. Entre les seves fites destaquen:

• La fundació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) el 1907.
• La creació de la Biblioteca de Catalunya el 1914.
• L'establiment de l'Escola de Bibliotecàries el 1915.

A més, la celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) va ser un impuls fonamental per a la creació de nombroses escoles, biblioteques i museus arreu del territori.

Tot plegat va representar el primer gran impuls institucional per a la normalització i modernització de la cultura catalana.

Les Avantguardes: Ruptura i Innovació

L'art del segle XX va estar profundament marcat per la irrupció dels moviments d'avantguarda. Aquests corrents van suposar un enfrontament radical amb tota la tradició artística occidental i una forta reacció antiburgesa. La seva filosofia es basava en la voluntat de començar de nou, com si res no hagués existit abans; elogiaven la novetat i la joventut, i buscaven deliberadament escandalitzar el públic mitjà. Per això, es dirigien exclusivament a aquella minoria que compartia la seva voluntat de canvi radical.

Aquests moviments es van manifestar principalment en les arts plàstiques, tot i que també van tenir una presència significativa en la literatura i la música. Es van succeir amb una gran rapidesa durant el període conegut com a «Època d'Entreguerres», comprès entre la Primera i la Segona Guerra Mundial.