Aparell Circulatori Humà: Sang, Cor, Vasos i Doble Circulació
Els Aparells Circulatori i Excretor
El Medi Intern i l'Aparell Circulatori
El conjunt de líquids que envolten les cèl·lules del cos s’anomena medi intern. Les propietats del medi intern (la seva composició o la seva temperatura) es mantenen gràcies a l’homeòstasi.
En els éssers humans, el medi intern està format pel líquid intersticial, la sang i la limfa. El líquid intersticial banya directament les cèl·lules, i la sang i la limfa s’encarreguen de les tasques de recollida, repartiment i eliminació del que necessiten o rebutgen a través dels dos sistemes que formen part de l’aparell circulatori:
- Sistema circulatori limfàtic: És l’encarregat de recollir l’excés de líquid que envolta les cèl·lules per retornar-lo a la sang. També s’ocupa de transportar els greixos que s’absorbeixen en l’intestí i és part del sistema de defensa del nostre organisme. La limfa és el líquid de color blanquinós que transporta aquest sistema. Té ganglis repartits arreu del cos.
- Sistema circulatori sanguini: És l’encarregat de transportar els nutrients i l’oxigen per tot l’organisme, així com de recollir les substàncies de rebuig procedents del metabolisme cel·lular per portar-les als òrgans encarregats d’excretar-les o expulsar-les. La sang és el líquid que circula per aquest sistema. Regula la temperatura general del cos i ajuda en la defensa.
El Sistema Circulatori Limfàtic
El sistema circulatori limfàtic consta d’una xarxa de vasos i altres estructures distribuïdes per tot el cos.
La limfa està formada pel líquid intersticial que penetra en els vasos limfàtics. Només circula en una direcció i avança impulsada principalment per:
- Les contraccions dels vasos limfàtics.
- Els moviments respiratoris del tòrax.
- En alguns casos, per la força de la gravetat.
El Sistema Circulatori Sanguini
El sistema circulatori sanguini de les persones, igual que el de tots els altres vertebrats, està constituït per la sang, pels vasos sanguinis i per un òrgan propulsor, el cor.
La Sang: Composició i Funcions
La sang és un líquid viscós de color vermell que circula per l’interior del sistema sanguini. Està formada per:
- Plasma (55% de la sang): És un líquid de color groguenc format majoritàriament per aigua i una gran varietat de substàncies dissoltes. Entre aquestes substàncies destaquen les proteïnes, glúcids, lípids, sals minerals i gasos (oxigen, diòxid de carboni i nitrogen).
- Cèl·lules sanguínies (45% restant): Es formen a la medul·la roja dels ossos. Hi ha tres tipus principals:
- Leucòcits o glòbuls blancs: Són les cèl·lules sanguínies més grans. Tenen nucli i participen en funcions defensives contra les infeccions. Poden ser de diversos tipus (eosinòfils, neutròfils, basòfils, limfòcits i monòcits). N’hi ha entre 5.000 i 10.000 per cada mm³ de sang.
- Eritròcits o glòbuls vermells: Són les cèl·lules més nombroses. Tenen forma de disc bicòncau, no disposen de nucli i contenen hemoglobina, responsable del seu color vermell. La seva funció és transportar oxigen i diòxid de carboni. N’hi ha entre 4,5 i 5,5 milions per cada mm³ de sang.
- Trombòcits o plaquetes: No són cèl·lules autèntiques, sinó fragments cel·lulars provinents de la medul·la òssia. Intervenen en el procés de coagulació sanguínia. N’hi ha entre 150.000 i 450.000 per cada mm³ de sang.
Funcions principals de la sang
- Transport de substàncies: Transporta nutrients i oxigen als teixits, i recull el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig cap als òrgans d’excreció/respiració.
- Defensa de l’organisme: A la sang hi ha els leucòcits i certes proteïnes encarregades de defensar i protegir el cos.
- Control de les hemorràgies: Les plaquetes i proteïnes del plasma participen en el taponament quan un vas sanguini es trenca.
- Regulació de la temperatura corporal: La sang manté la temperatura corporal al voltant dels 37ºC.
Els Vasos Sanguinis
Els vasos sanguinis són els conductes pels quals circula la sang que arriba a tots els òrgans, teixits i cèl·lules del cos. Es classifiquen en:
- Artèries
- Condueixen la sang des del cor fins als diferents òrgans. A mesura que se n’allunyen es ramifiquen en arterioles. Tenen les parets gruixudes, resistents i elàstiques per suportar l’alta pressió amb la qual circula la sang impulsada pel cor.
- Venes
- Condueixen la sang des dels òrgans cap al cor. Augmenten el seu diàmetre des de les vènules fins a les venes gruixudes. Tenen les parets més fines i menys elàstiques que les artèries. A l’interior de moltes venes hi ha vàlvules que faciliten que la sang circuli en direcció al cor i impedeixen que ho faci en direcció contrària.
- Capil·lars
- Són els vasos més fins i formen una xarxa microscòpica que uneix arterioles i vènules. A través de les seves fines parets epitelials es produeix l’intercanvi de nutrients, oxigen, diòxid de carboni i les substàncies de rebuig amb les cèl·lules.
El Cor
El cor és un òrgan musculós, de la mida d’un puny, situat entre els dos pulmons i desplaçat cap a l’esquerra. És l’encarregat de bombar la sang als pulmons (perquè s’oxigeni) i a la resta del cos (perquè totes les cèl·lules rebin l’oxigen i els nutrients que necessiten).
Les seves parets estan formades per teixit muscular cardíac anomenat miocardi, responsable de la contracció involuntària.
Està dividit internament en quatre cavitats:
- Dues superiors (més petites) que reben sang: les aurícules.
- Dues inferiors (més grans i musculoses) que bomben la sang fora del cor: els ventricles.
La part dreta del cor no es comunica amb l’esquerra perquè hi ha un envà musculós, anomenat septe, que les separa. Les cavitats del mateix costat es comuniquen mitjançant vàlvules (tricúspide a la dreta i mitral a l'esquerra) que permeten que la sang passi des de les aurícules cap als ventricles, però no en sentit contrari.
Pel cor circula tant sang oxigenada (procedent dels pulmons) com sang rica en diòxid de carboni (procedent de la resta del cos), però gràcies a la seva estructura, mai no es barregen.
El Cicle Cardíac
El cor és una gran bomba impulsora que fa circular la sang. El seu funcionament consisteix en dos moviments coordinats i rítmics: la sístole (contracció) i la diàstole (relaxació). La seqüència d'aquests moviments rep el nom de cicle cardíac.
Cada cicle cardíac consta de diverses fases que se succeeixen regularment:
- Sístole auricular: Les aurícules es contreuen i la sang empeny les vàlvules tricúspide i mitral, que s’obren, i es completa l’ompliment dels ventricles.
- Sístole ventricular: Es produeix la contracció dels ventricles. Això tanca les vàlvules tricúspide i mitral (impedint el retorn a les aurícules) i obre les vàlvules sigmoides, permetent la sortida de la sang per les artèries (pulmonar des del ventricle dret i aorta des de l'esquerre).
- Diàstole (auricular i ventricular): Els ventricles es relaxen i les vàlvules sigmoides es tanquen. La sang procedent de les venes caves i pulmonars comença a omplir les aurícules. Durant la diàstole, les cèl·lules del miocardi es nodreixen gràcies a les artèries coronàries.
La Doble Circulació
La circulació sanguínia de les persones és doble i completa:
- És doble, perquè es fa descrivint dos circuits independents: la circulació menor o pulmonar i la circulació major o sistèmica.
- És completa, perquè la sang rica en oxigen i la sang rica en diòxid de carboni mai no es barregen.
Circulació Menor o Pulmonar
S’estableix entre el cor i els pulmons. La sang carregada de diòxid de carboni arriba a l’aurícula dreta (per les venes caves), passa al ventricle dret i surt cap als pulmons per l’artèria pulmonar. Quan la sang passa pels alvèols, allibera CO₂ i es carrega d’O₂. La sang oxigenada torna a l’aurícula esquerra per les venes pulmonars. Aquest recorregut és curt.
Circulació Major o Sistèmica
S’estableix entre el cor i els diferents òrgans del cos. La sang oxigenada (que està a l’aurícula esquerra) passa al ventricle esquerre i és impulsada per l’artèria aorta cap a tots els òrgans. Als capil·lars, reparteix O₂ i nutrients, i recull CO₂ i substàncies de rebuig. La sang carregada de CO₂ torna a l’aurícula dreta a través de les venes caves (superior i inferior). Aquest recorregut és més llarg.
Interpretació d'una Imatge (Exemple)
Si es disposés d'una imatge esquemàtica del sistema circulatori, la interpretació seria:
- Els vasos de color vermell i morat són els vasos sanguinis, encarregats de transportar nutrients i oxigen, i de recollir les substàncies de rebuig.
- Els vasos de color verd són els vasos limfàtics, encarregats de recollir l’excés de líquid intersticial per retornar-lo a la sang.
- Les fletxes blaves fosques representen els nutrients i l’oxigen que es dirigeix a les cèl·lules. Les fletxes blaves clares representen el líquid intersticial que va de les cèl·lules al sistema limfàtic, per restablir l’equilibri homeostàtic.