L'aparell excretor: funcionament en vertebrats i humans

Excreció en vertebrats

Els vertebrats han d'eliminar els seus rebuigs nitrogenats evitant la pèrdua d'aigua. Regulen el seu contingut d'H₂O equilibrant els guanys i les pèrdues.

Amfibis

Fabriquen una orina molt diluïda que descendeix pels urèters fins a la cloaca i surt per l'anus.

Tortugues i ocells

Beuen aigua de mar i segreguen les sals ingerides per òrgans diferents del ronyó, perquè l'activitat d'aquests òrgans no és suficient. Tenen glàndules de sal que excreten NaCl, que es buida a les fosses nasals.

Aparell excretor humà

En els humans, diversos òrgans participen en l'excreció:

• Els ronyons: són els òrgans principals que eliminen els rebuigs en forma d'orina i mantenen l'equilibri d'H₂O, sals i altres substàncies. L'orina es compon d'aigua, sals, productes de rebuig, pigments, productes de degradació d'hormones i fàrmacs.
• Els pulmons: expulsen CO₂ i vapor d'aigua.
• Les glàndules sudorípares: regulen la temperatura i excreten rebuigs metabòlics.
• El fetge: elimina pigments biliars, alguns fàrmacs i substàncies tòxiques, que excreta amb la bilis. Aquesta s'excreta a l'intestí; una part és reabsorbida per la sang i s'elimina pels ronyons, mentre que la resta s'elimina amb els excrements.

Aparell urinari

Els ronyons estan constituïts per una coberta externa (escorça) i una zona central més fosca (medul·la) plena de vasos sanguinis. També tenen una zona interior, la pelvis renal, on es recull l'orina que, a través de l'urèter, comunica amb la bufeta, on s'acumula fins que s'expulsa per la uretra.

Cada ronyó està connectat al sistema circulatori sanguini per dos vasos:

• Artèria renal: branca de l'aorta que porta sang carregada de rebuigs cap al ronyó.
• Vena renal: és la via per on surt des del ronyó la sang ja lliure de rebuigs metabòlics.

El nefró

Cada ronyó està constituït per més d'un milió d'estructures anomenades nefrons, que són les unitats funcionals del ronyó. Cada nefró consta d'un corpuscle renal i un túbul renal.

Corpuscle renal

Està format per una estructura rodona i buida en forma de copa (càpsula de Bowman) que envolta una formació rodona de capil·lars (glomèrul). L'artèria renal se subdivideix formant arterioles; cadascuna es capil·laritza formant un glomèrul. Els capil·lars s'uneixen per formar una altra arteriola que crea una xarxa de capil·lars que envolta el túbul. Aquests capil·lars tubulars drenen cap a un sistema de vènules, que es buiden en venes més grans i acaben en la vena renal.

Túbul renal

El túbul renal té tres regions: túbul contort proximal, nansa de Henle i túbul contort distal. Els túbuls contorts distals de diferents nefrons desemboquen en un conducte col·lector. La paret del túbul renal i del conducte col·lector estan constituïdes per cèl·lules epitelials especialitzades en el transport actiu.

Com s'expulsa l'orina: la micció

L'orina passa dels tubs col·lectors a la pelvis renal i a l'urèter, des d'on arriba a la bufeta gràcies a les contraccions musculars de les parets de l'urèter. La bufeta rep l'orina per un degoteig continu.

La bufeta augmenta la seva grandària segons la quantitat d'orina que contingui i, quan és plena, envia senyals al cervell per iniciar la micció (l'acte d'orinar). L'expulsió de l'orina està controlada per un esfínter que envolta el coll de la bufeta. Durant la micció, un altre esfínter situat entre la bufeta i la uretra s'obre i deixa fluir l'orina. Al mateix temps, la paret de la bufeta es contreu i crea una pressió que força l'orina a sortir. Els esfínters romanen tancats per impedir que l'orina reflueixi cap als urèters.