Aparells del Cos: Digestiu, Respiratori i Excretor

Funcions de Nutrició

Aparell Digestiu

Aparell implicat en la nutrició. S'encarrega de transformar els aliments en substàncies més senzilles perquè les cèl·lules els puguin absorbir i utilitzar. Elimina les restes no digerides.

Boca: cavitat d'entrada dels aliments. Té 2 funcions:

• Mecànica: la fan les dents. Consisteix a triturar els aliments. Els incisius tallen, els premolars esgarren i els molars trituren.
• Química: actuació de la saliva sobre els aliments.
  • Lisozim: desinfecta aliments.
  • Amilasa: comença la digestió de sucres.

Faringe: conducte de l'aparell. No té cap funció concreta respecte a la digestió, només és un lloc de pas. Està separada de l'aparell respiratori per la glotis (orifici). Si es produeix pas d'aliment a l'aparell respiratori, s'anomena ennuegament.

Esòfag: tub musculós que comunica la faringe amb l'estómac. El moviment de les parets de l'esòfag permet que l'aliment avanci fins a l'estómac.

Estómac: eixamplament del tub digestiu.

• Entrada: càrdies.
• Sortida: pílor.

Es duu a terme una part de la digestió gràcies a la secreció del suc gàstric, produït a la paret interna de l'estómac. Funcions:

• Mecànica: moviments peristàltics (barreja dels aliments amb el suc gàstric).
• Química (produïda pels sucs gàstrics): els sucs gàstrics contenen altres substàncies que permeten la digestió a l'estómac:
  • Àcid clorhídric.
  • Enzims gàstrics.

Intestí prim: tub de 6 m de longitud que està plegat a la cavitat abdominal (espai). Funcions:

• Digestiva: acaba de digerir els aliments provinents de l'estómac. Les substàncies que intervenen són:
  • La bilis (fetge).
  • Suc pancreàtic (pàncrees).
  • Suc intestinal (intestí prim).
• Absorció: pas de substàncies útils des de l'intestí prim fins a la sang, a la vena porta. Les parets internes de l'intestí prim formen plecs: vellositats intestinals.

Intestí gros: s'encarrega de la fermentació de les substàncies no aprofitades: femta.

Anus: final del conducte digestiu, expulsió de la femta gràcies a uns músculs (esfínters anals).

Aliments: L'activitat que experimenten els aliments en el conducte digestiu es transforma i permet que es puguin assimilar. En sortir de l'estómac, el conjunt d'aliments s'anomena quim. I el que surt de l'intestí: quilo.

Malalties digestives

• Càries: degeneració del teixit de les dents com a conseqüència de l'accés de bacteris.
• Úlceres d'estómac: ferides en la paret de l'estómac o intestí que surten per un excés d'àcid clorhídric.
• Cirrosi hepàtica: destrucció del fetge com a conseqüència d'hepatitis, càncer o alcoholisme.

Aparell Respiratori

Perquè les nostres cèl·lules puguin obtenir energia dels nutrients, els han de sotmetre a reaccions químiques en les quals és necessari l'oxigen (O₂). Com a resultat d'aquestes reaccions es produeix diòxid de carboni (CO₂), un gas tòxic que passa a la sang i s'ha d'eliminar.

L'aparell respiratori és l'encarregat de prendre l'oxigen de l'aire exterior, dur-lo a la sang i eliminar el diòxid de carboni.

Intercanvi de gasos

L'aire carregat d'oxigen entra en el sistema respiratori a través de les fosses nasals on: s'escalfa, s'analitza, s'humiteja i es neteja (partícules retingudes pels pèls). L'aire continua per la faringe i laringe cap a la tràquea i acaba als alvèols envoltats pels capil·lars sanguinis.

Pulmons: dos òrgans esponjosos protegits per les costelles. La sang dels pulmons està carregada de CO₂, i és allà on s'elimina. Alhora s'obté oxigen de l'exterior que passa a la sang i s'uneix a l'hemoglobina.

Les cèl·lules fan el procés invers dels pulmons. Reben oxigen i el consumeixen en reaccions de combustió. El producte residual d'aquestes reaccions és el CO₂, que passa a la sang i viatja als pulmons per ser eliminat.

Fosses nasals: entrada de l'aire a l'aparell respiratori, té 3 funcions:

• Desinfecció: elimina els microbis que conté l'aire gràcies a la mucositat.
• Temperar: dona la temperatura adequada a l'aire.
• Donen la velocitat adequada.

Faringe: comunica l'aparell respiratori amb el digestiu.

Laringe: tub curt que conté les cordes vocals, que són unes fibres musculars que vibren amb l'aire que surt dels pulmons i emeten la veu.

Aparells Circulatori i Excretor

Sistema Circulatori Sanguini

Distribueix els nutrients i l'oxigen per tot l'organisme. Funcions:

• Mantenir la temperatura corporal estable.
• Transportar nutrients i O₂.
• Eliminar toxines i CO₂.
• Defensar l'organisme amb anticossos i glòbuls blancs.

Els components del sistema circulatori són: vasos sanguinis, la sang i el cor.

Vasos sanguinis: conductes pels quals circula la sang a tot l'organisme (3 tipus):

• Artèries: porten la sang amb oxigen amb molta pressió i amb una certa velocitat. Tenen unes parets (túniques) molt resistents.
• Venes: porten sang sense oxigen al cor, sense pressió i amb poca velocitat. Hi ha unes vàlvules que empenyen la sang en el seu camí al cor.
• Capil·lars: vasos sanguinis microscòpics que arriben a tots els teixits de l'organisme.

Sang: líquid que se situa a l'interior del sistema circulatori. La part líquida està formada per aigua i proteïnes sanguínies. Hi ha 3 tipus de cèl·lules sanguínies:

• Els glòbuls vermells o eritròcits: transporten l'oxigen gràcies a l'hemoglobina.
• Els glòbuls blancs: defensa contra les infeccions (neutròfils, eosinòfils, basòfils, limfòcits i monòcits).
• Les plaquetes: coagulació de la sang amb l'ajuda dels factors de coagulació.

El cor

Òrgan musculós.

• Circulació menor: porta sang sense oxigen per l'artèria pulmonar fins als pulmons, i torna amb oxigen per les venes pulmonars.
• Circulació major/general: porta sang amb oxigen per tot l'organisme i torna sense oxigen per les venes caves (inferiors i superiors).

Malalties cardíaques

• Infart de miocardi: aturada parcial o total del cor deguda normalment a l'obstrucció de les artèries coronàries.
• Arteriosclerosi: obstrucció de les artèries a conseqüència del colesterol.

Aparell Excretor

L'excreció és l'eliminació de substàncies tòxiques de l'organisme. D'això s'encarrega:

• El sistema respiratori: elimina el diòxid de carboni (CO₂).
• Les glàndules sudorífiques: eliminen la suor (les toxines).
• El sistema digestiu (fetge): elimina toxines.
• El sistema urinari: filtra la sang.

Sistema urinari: procés que està format per uns òrgans anomenats ronyons, que s'encarreguen de netejar i filtrar la sang contínuament i produeixen un líquid residual anomenat orina. El ronyó té unes unitats anomenades nefrons que s'encarreguen del filtratge. Es poden trobar milers d'aquestes unitats.

Procés de filtració: la sang arriba al glomèrul amb molta filtració i es produeix un pas de substàncies del glomèrul a la càpsula. El resultat és un líquid que s'anomena orina primitiva que conté substàncies útils juntament amb les toxines.

Reabsorció: les substàncies útils que estaven a l'orina primitiva tornen a la sang i el líquid resultant s'anomena orina definitiva.

Malalties de l'aparell urinari

• Pedres al ronyó.