Heterolípids: estructura, tipus i funcions biològiques

Resum

Aquest document explica els heterolípids, èsters que formen part de les membranes plasmàtiques. Recull els fosfoglicèrids, els fosfoesfingolípids i els glicoesfingolípids, amb exemples i funcions. També introdueix els terpens, els esteroides i les prostaglandines, amb les seves classificacions i funcions.

Punts clau

Els heterolípids són èsters d'àcids grassos amb un alcohol i una altra molècula, i són els principals constituents de la bicapa lipídica de les membranes.
Tenen comportament amfipàtic: la part hidròfila queda cap a l'exterior i la part hidròfoba cap a l'interior de la bicapa.
Els fosfoglicèrids contenen dos àcids grassos, una glicerina, un àcid fosfòric i un aminoalcohol, amb funció estructural.
Els glicoesfingolípids no tenen grup fosfat i són abundants al cervell i als botons sinàptics; els gangliòsids sempre contenen àcid siàlic.
Els terpens es classifiquen pel nombre de molècules d'isoprè que contenen, des de monoterpens fins a politerpens.
Els esteroides tenen un grup hidroxil al C3 i una cadena alifàtica al C17; el colesterol és un exemple destacat.

Posa't a prova

Els Heterolípids i la seva Estructura

Els heterolípids són èsters formats per àcids grassos, un alcohol i una altra molècula. Són les principals molècules constitutives de la doble capa lipídica de les membranes plasmàtiques (lípids de membrana). Tenen un comportament amfipàtic (dipolar): quan entren en contacte amb l'aigua, es forma una bicapa on la part hidròfila queda cap a l'exterior i la part hidròfoba cap a l'interior.

Fosfoglicèrids

Estan formats per dos àcids grassos, una glicerina, un àcid fosfòric i un aminoalcohol. Són molècules abundants a la membrana plasmàtica. Alguns exemples destacats són:

Cefalina: abundant al cervell i al reticle endoplasmàtic (membranes).
Lecitina: abundant al fetge, al cervell i al rovell d'ou.
Fosfatidilserina: abundant a la cara interior de la membrana plasmàtica i a les membranes dels eritròcits.

Tenen una funció estructural, ja que formen bicapes.

Fosfoesfingolípids

Són èsters formats per la unió d'un àcid gras, una esfingosina, un fosfat i un aminoalcohol. Es troben a les membranes plasmàtiques i a les beines de mielina. Tenen un comportament amfipàtic.

Glicoesfingolípids

Són èsters formats per la unió d'un àcid gras, una esfingosina i un glúcid. No contenen grup fosfat. Es troben a les bicapes lipídiques de les membranes plasmàtiques i són abundants al cervell i als botons sinàptics.

Cerebròsids: units a un monosacàrid o un oligosacàrid senzill amb menys de 15 monosacàrids.
Gangliòsids: oligosacàrid complex on sempre hi ha àcid siàlic.

Els Terpens: Derivats de l'Isoprè

Els terpens són derivats de l'isoprè i poden formar cadenes lineals o cícliques. Es classifiquen segons el nombre de molècules:

Monoterpens (2 molècules d'isoprè): mentol, eucaliptol, limonè.
Diterpens (4 molècules d'isoprè): fitol, vitamines.
Triterpens (6 molècules d'isoprè): esqualè.
Tetraterpens (8 molècules d'isoprè): carotenoides.
Politerpens (més de 8 molècules d'isoprè): cautxú.

Esteroides

Els esteroides tenen un grup hidroxil unit al carboni 3 (C3) i una cadena alifàtica al carboni 17 (C17). Alguns exemples són:

Colesterol: forma part de les membranes de les cèl·lules animals.
Àcids biliars: produïts al fetge a partir del colesterol.
Vitamines D: regulen el metabolisme del calci i l'absorció intestinal.
Estradiol: hormona encarregada de regular l'aparició dels caràcters sexuals.

Prostaglandines

Són derivades de l'àcid prostanoic i estan constituïdes per un anell de ciclopentà i dues cadenes alifàtiques. Tenen una funció biocatalitzadora intervenint en:

La febre.
La disminució de la pressió sanguínia.
La reducció de la secreció de sucs gàstrics.
L'estimulació de la musculatura llisa de l'úter.
L'estimulació dels receptors del dolor i l'inici de la vasodilatació dels capil·lars.

Preguntes freqüents

Què són els heterolípids?

Són èsters formats per àcids grassos, un alcohol i una altra molècula. Són els principals constituents de la doble capa lipídica de les membranes plasmàtiques.

Quina és la diferència entre els gangliòsids i els cerebròsids?

Els cerebròsids estan units a un monosacàrid o a un oligosacàrid senzill amb menys de 15 monosacàrids. Els gangliòsids són oligosacàrids complexos i sempre contenen àcid siàlic.

Quins són els exemples d'esteroides que apareix al text?

El text cita el colesterol, els àcids biliars, les vitamines D i l'estradiol. Totes aquestes molècules tenen l'estructura característica dels esteroides.