Apostrofació en català: normes i excepcions amb pronoms, articles i preposicions

Les formes lo, l i la

Els pronoms m, t, s, ls i n s'apostrofen

a) Darrere d'un verb que acaba en vocal:

compra'n
pinja'n
caya't
menja'ls
dixa'ls
dona'm
conta'm

b) Davant d'un verb que comença per vocal o h:

t'espera
l'he dut
n'as fet
s'entén
m'oblidar
m'entén

c) En les combinacions binàries i ternàries de pronoms (davant o darrere del verb):

torna-li'n
anar-t'en
compra-li'ls
m'ho endugues
s'ho menja
t'en compro

Les formes lo, l i la, tant si són pronoms febles com si són articles, també s'apostrofen. Cal observar que la forma d'article lo que acabem de parlar és la de masculí singular, junt a l, no la del neutre (escrit també lo i que no s'apostrofa).

a) Davant d'una paraula que comença per vocal o h:

l'home
l'industrial
l'enemiga
l'escola
l'hospital
l'entén

b) Les formes pronominals l i lo, quan van darrere del verb o en combinacions de pronoms, segueixen les mateixes regles ja vistes per als altres pronoms.

menja'l
tanca'l
cura-m'l
endus-t'l

Només el pronom femení la conserva sempre la seva forma plena quan va darrere del verb; no s'apostrofa ni s'inverteix.

dona-m-la
duent-t-la
portar-li-la
trenca-la
pinta-la
plegueu-la

Excepcions

a) Els articles lo/l i la no s'apostrofen:

- Quan van davant d'una paraula que comença per vocal sense consonant:
la uitava

la «amèrica»
la «onra»
la URSS
la ortografia
l «institut»
l «home»
l «etern»
l atri
l atlas
l anuari

b) L'article femení (la) no s'apostrofa:

- Davant de les paraules ossa, ira, ira (quan s'hi ora la h):

la ossa
la ira
la ira

- Davant del nom de les vocals i dels noms de les consonants que comencen per vocal:

la i
la o
la u
la erre
la en

- Davant de les paraules començades per a- privativa:

la anormalitat
la amoralitat

c) L'article masculí no s'apostrofa davant de la paraula iat: l'iat.

Contraccions amb les preposicions a, de i per

L'article masculí (lo/l), quan va precedit de les preposicions a, de i per, es contrau en els formant les contraccions al, del i pel, excepte quan la paraula que segueix l'article comença per vocal o h; en aquest cas cal seguir les regles d'apostrofament (que predominen sobre les de la contracció en les preposicions):

al mig
a l'home
al tramer
a l'últim del cocós
de l'interès del sistema
del l'ordre
pel camí
per l'atzar
pel xic
per l'anterior

La preposició d

L'altra partícula que es pot apostrofar és la preposició d, sempre davant de paraules que comencen per vocal o h:

d'estar
d'haver
d'aire
d'hivern

Com succeeix també amb l'article masculí, no s'apostrofa quan la paraula que li segueix comença per vocal sense consonant:
d ui
d uit
o bé quan la paraula que segueix és el nom d'alguna vocal o consonant començada per vocal:
d em
d e
d a
d i
tampoc s'apostrofa la preposició d davant de la paraula iat: d iat.

d «el cort anglès»
d “intrès”
d annus
d «l'altre cas»
d Austràlia
d ortografia valenciana
d «lo rat penat»
d entendre
d animals peninsulars

Finalment, recordem que, quan la preposició d va seguida