Tema i rema en català: ordre dels constituents i tematització

Resum

Aquest document explica la distinció entre tema (informació coneguda pel interlocutor) i rema (informació nova) en l'ordre dels constituents de l'oració catalana. Analitza com la rematització i la tematització canvien segons la passiva, els verbs ergatius, la dislocació i l'ordre dels complements, i com aquests fenòmens afecten l'elisió del subjecte i l'ús dels pronoms febles.

Punts clau

El tema és la informació que el parlant suposa coneguda per l'interlocutor, i el rema és la informació que es transmet per primer cop.
En les oracions declaratives neutres, la progressió tema-rema correspon normalment al subjecte com a tema i al predicat com a rema.
Un constituent desplaçat al final de l'oració es interpreta com a remàtic, i si es desplaça al principi, com a temàtic.
La passiva reflexiva i els verbs ergatius no rematitzen el subjecte, ja que aquest va postposat en el seu ordre natural.
En català, el subjecte només es pot elidir si és temàtic, no si és remàtic.
La dislocació d'un constituent verbal a l'esquerra comporta tematització i es reprèn amb un pronom feble amb la mateixa funció sintàctica.

Posa't a prova

L'ordre dels constituents dins l'oració: la informació que el parlant suposa coneguda pel seu interlocutor: tema, mentre que la que es considera transmesa per primer cop: rema. Aquesta distinció sovint no permet una separació clara perquè tota la informació continguda a l'oració es presenta com a nova (Hi havia una vegada un rei que tenia el nas vermell).

Habitualment, els últims constituents que arriben a l'oient són els més rellevants. Les oracions declaratives són les que transmeten una informació més neutra i compleixen de forma més regular la citada progressió tema-rema, corresponent el tema al S i el rema al P. Tanmateix, un constituent desplaçat al final de l'oració passa a interpretar-se com a remàtic (Ho he dit jo) i si passa al principi es valora com a temàtic (Aquells llibres, només els consulten els entesos).

La rematització

1. La utilització de la passiva reflexiva o dels verbs ergatius no comporta rematització del S, ja que l'ordre natural d'aquestes formes és amb el S postposat: S'ha estavellat un avió / Ja han arribat els nostres cosins d'Amèrica.
2. Si s'altera l'ordre natural CD + CI, el CD queda rematitzat: Han donat a la Mar les gràcies.

La tematització

1. La passiva és un mecanisme de tematització: El lladre ha estat finalment detingut.
2. La dislocació d'un constituint verbal (CV) a l'esquerra comporta una tematització que connecta amb els coneixements previs dels interlocutors i es reprèn mitjançant un pronom feble amb la mateixa funció sintàctica: Aquells llibres, només els consulten els entesos.

Efectes de la tematització

1. El S en català es pot elidir si és temàtic, no si és remàtic: Qui vindrà demà? En Pep vindrà segur. *Vindrà segur.

2. Així, l'el·lisió d'un constituent es pot fer si és temàtic: L'examen d'en Pep i el d'en Jesús.

3. L'aparició d'un pronom feble en el discurs va supeditada al seu valor temàtic: Ja hem discutit sobre l'ajornament de l'examen i no penso parlar-ne més.

4. Els sintagmes nominal introduïts per un quantificador o sense determinant poden tenir un nucli realitzat lèxicament, i aquesta el·lisió correspondrà sempre obligatòriament a un element temàtic: Han comprat dues pomes vermelles i dues de grogues.

Preguntes freqüents

Què és el tema i què és el rema en una oració?

El tema és la informació que el parlant suposa coneguda pel seu interlocutor, mentre que el rema és la informació que es considera transmesa per primer cop. Els últims constituents de l'oració solen ser els més rellevants.

Quan es pot elidir el subjecte en català?

El subjecte es pot elidir només si és temàtic, no si és remàtic. Per exemple, en 'Qui vindrà demà? En Pep vindrà segur', es pot dir 'Vindrà segur', però no 'Vindrà segur' com a resposta a una pregunta que introdueix el subjecte com a nou.