Etapes i corrents de la novel·la catalana des dels anys 70

Resum

El document repassa les principals etapes i corrents de la novel·la catalana des dels anys 70 fins a l'actualitat: la novel·la realista evolucionada, l'experimental, el tractament mític de la realitat, la novel·la històrica, la novel·la de gènere i el realisme brut. També descriu els continguts i recursos formals de la nova narrativa, com el rebuig de l'estètica realista, el cosmopolitisme i el culturalisme, i acaba amb trets dels afterpops del segle XXI.

Punts clau

La novel·la realista evolucionada dels anys 70 té com a model El bou del foc de J. F. Mira, expressió del trencament generacional.
Per influència de Cent anys de solitud, part de la narrativa tendeix a la mitificació de la realitat.
La novel·la de gènere inclou la rosa i eròtica, el terror i la negra.
La nova narrativa aborda la crítica política, la vivència de la postguerra i la reivindicació de la dissidència i la marginalitat.
Pere Calders i Joan Perucho introdueixen una narració fantàstica i meravellosa que rebutja l'estètica realista.
Els afterpops del segle XXI es caracteritzen per l'inconformisme i una narració fragmentària.

Posa't a prova

Etapes i Corrents de la Novel·la Catalana

Novel·la des dels 70 fins a l'Actualitat

1. La Novel·la com a Crònica i la Novel·la Realista Evolucionada (Anys 70)

El model fou El bou del foc de J. F. Mira, amb dues vessants:

Expressió del trencament generacional.
Tendència a la mitificació per influència de Cent anys de solitud.

2. Novel·la Experimental

Experimentació conceptual i formal/visual. Qüestionament de la lògica convencional.

3. Tractament Mític de la Realitat

4. Novel·la Històrica

5. Novel·la de Gènere

Novel·la rosa i de narrativa eròtica.
Novel·la de terror.
Novel·la negra.

6. Realisme Brut o Costumisme Urbà

Característiques dels Continguts de la Nova Narrativa

Crítica política i exigència de llibertat.
Vivència de la postguerra com a background.
Aprofundiment en la recerca dels orígens personals d'un personatge.
Allunyament de la cultura i l'art «oficials»: reivindicació de la dissidència i la marginalitat.
Influència dels mitjans de comunicació:
- Atenció enlluernadora i gairebé inconscient en l'adolescència.
- Atracció més conscient en els darrers períodes de formació.
Mite del viatge real o literari com una possibilitat del bon viure.
Contradiccions entre la ideologia i la forma de viure dels escriptors.
Políticament socialitzats, senten, amb veritable angoixa.

Recursos Formals de la Nova Narrativa

L'interès per l'obra catalana de Pere Calders i de Joan Perucho aporta una nova manera de narrar. Destaquem els trets següents:

Rebuig de l'estètica realista: apel·lació als recursos d'imaginació: elements del món estrany o de la percepció meravellosa i fantàstica.
Ocasionals transgressions narratives com a experimentació formal en els punts de vista de la narració o en el temps.
Cosmopolitisme: contra el tancament en una sola tradició cultural.
Culturalisme: referències i ubicacions en llocs clàssics, citacions d'autors cultes.
Llengua treballada amb cura, malgrat la contradicció de la manca d'una escriptura sociolingüística normalitzada o en procés.

La Novetat Narrativa del Segle XXI

Els anomenats afterpops escriuen amb els següents trets:

Inconformisme.
Narració de caràcter fragmentari.

Preguntes freqüents

Quin és el model de la novel·la realista evolucionada dels anys 70?

El model fou El bou del foc de J. F. Mira. Expressa el trencament generacional i té una tendència a la mitificació influïda per Cent anys de solitud.

Quins recursos formals caracteritzen la nova narrativa catalana?

Destaquen el rebuig de l'estètica realista, les transgressions narratives en el punt de vista o el temps, el cosmopolitisme i el culturalisme. També la llengua treballada amb cura.

Quins són els trets dels afterpops del segle XXI?

Escriuen amb inconformisme i amb una narració de caràcter fragmentari.